EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
23 de Octubre de 2018
| Ja som 11208
24/05/2018 09:58h
Les capes d'una ceba
"Un exemple en negatiu, d'allò que no hauria de ser ni passar mai en una democràcia"
foto: cloacas interior
Jordi Armadans
Jordi Armadans
Politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau

FITXA TÈCNICA

Títol: Las cloacas de Interior

Espanya, 2017

Direcció: Jaume Roures

Producció: Mediapro



M’ha vingut al cap una cita recollida a “Agenda oculta”. És d’un exmembre de la policia britànica que, en referir-se a la guerra bruta del seu govern en la lluita contra l’IRA a Irlanda del Nord, va dir “és com quan peles una ceba i vas traient capes. Com més en treus, més ganes et vénen de plorar”.

 

 

N’haurem de parlar, algun dia,
d’ “Agenda Oculta” i d’altres treballs del Ken Loach en aquesta secció. Però la referència a aquesta peli m’ha vingut al cap en veure “Las cloacas de Interior” una producció de Mediapro, dirigida per Jaume Roures. Hauria de ser possible que la veiéssiu per televisió, una opció que s’està negociant... però no està clar que cap cadena estatal la compri i l’emeti. En tot cas, s’acabarà posant en obert a internet.

 

 

El documental parteix de la revelació de les converses entre l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz i l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. I a partir d’aquí reconstrueix diversos capítols d’aquesta particular guerra bruta contra adversaris polítics, ja siguin sobiranistes o de Podem. Una guerra bruta que, al final, també acaba esclafant a aquells qui, a dins del poder polític o dels cossos de seguretat, s’hi enfronten. Com diu el comissari de la policia Jaime Barrado en el documental, “el sistema està tant corrupte que expulsa als decents”.

 

 

Tot el que es diu al documental ja se sabia. Però té l’encert de posar-ho junt, contextualitzar-lo, vincular-hi tots els estaments implicats (política, policia, periodisme) i recollir testimonis. Un imagina que un documental així hauria de suposar una enorme sacsejada regeneradora. Però, veient els problemes que té per poder-se emetre, ja es veu que no serà ben bé així.

 

 

A "Las cloacas de Interior" queda palès que res és com hauria de ser. Policies que enlloc de perseguir el crim executen tota mena de crims i il·legalitats. Polítics que enlloc de perseguir el bé comú el destrueixen. Periodistes que enlloc d’informar intoxiquen.

 

 

Vivim uns temps en què passen coses que no haurien de passar. Que ningú hauria d’assumir que és lògic que passin. Que ningú hauria de resignar-s’hi a que passin. Que no haurien de tornar a passar mai. En aquest sentit, "Las cloacas de Interior" és un precís contraexemple en negatiu sobre quin no hauria de ser el funcionament d’un sistema democràtic.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 222
El número 222 de l’Estris analitza i reflexiona sobre els canvis que vivim co...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC