EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
28 de Maig de 2017
| Ja som 11056
04/05/2017 12:35h
Entrevista amb l'actor Carlos Cuevas
“Jo convidaria 200 joves a veure l’obra Galileu i quedarien convençuts, perquè la millor prova de que el teatre és bo és veient-lo i experimentant-lo”
CarlosCuevas
CarlosCuevas

Entrevista: Eva Queralt

 

El conegut actor Carlos Cuevas (Ventdelpla, Merlí, Cuéntame...) està representant al Teatre Club Capitol l’obra Galileu, de Berthold Brecht, amb una versió molt contemporània que la directora Carme Portaceli ha volgut adreçar sobretot als joves. L’obra explica com el conegut científic del s.XVI va haver de fer front al poder de l’època per portar a terme les seves investigacions cabdals per a l’evolució del coneixement científic. L’obra es representarà al Capitol fins al 21 de maig, tot i que posteriorment se n’anirà de gira.

 

Hem entrevistat en Carlos Cuevas i hem parlat de molts temes (educació i cultura, Merlí, Cuéntame...). Podreu llegir l'entrevista sencera a la revista Estris 216, però us n'avancem una part perquè ens expliqui per què aquesta obra està pensada per atreure el públic jove. Cuevas hi comparteix cartell amb Laura Aubert, Oriol Guinart i Queralt Casasayas.   

 

Actualment estàs representant Galileu, una actualització de la directora Carme Portaceli del text de Bertolt Brecht sobre aquest gran científic. Per què creus que aquest muntatge pot atreure els joves?

D’una banda, crec que un dels elements més atractius pels joves és la concreció a l’hora d’explicar la història. La Carme Portaceli ha fet una adaptació del text de Brecht, que crec que dura 3 hores i és molt dens, i l’ha esporgat moltíssim. Ara dura 1 hora i 20 minuts i anem a l’arrel del conflicte. A més, el fem en un teatre com el Capitol, els 4 actors som joves i transmetem molta energia, hi ha música en directe, hi ha molt moviment, a nivell estètic s’ha contemporaneïtzat, i tot això són elements que afavoreixen que el públic jove s’hi senti identificat.

 

Dius que hi ha música en directe. De fet, és música de Love of Lesbian, oi?

Sí, a l’obra la Laura Aubert toca el violí i jo la guitarra, amb unes bases que el grup Love of Lesbian ha arranjat per a nosaltres. També cantem, ballem, i tota la música serveix com un teló de fons per acompanyar l’espectacle, perquè és molt onírica i poètica, i funciona molt bé per explicar la història de Galileu.

 

Les obres de Berthold Brecht acostumen a sacsejar consciències i a defensar els més dèbils enfront dels forts. Quin és el missatge de l’obra Galileu traslladat a l’actualitat?

Galileu parla de com l’abús de poder pot manipular el coneixement i la ciència en base a uns interessos determinats. El missatge de Brecht, totalment actual, és que l’home no es doni per vençut malgrat les pressions del poder perquè tard o d’hora el poder caurà i la veritat, en canvi, és per sempre.

 

Galileu s’enfronta a la Inquisició. Qui són avui els nous inquisidors?

Aquesta obra és molt contemporània. Brecht l’escriu al 1939 i per parlar del Nazisme explica la història de Galileu. Quan veus l’obra avui pots sentir en Donald Trump justificant el llançament de “Mother of all bombs” o les manipulacions de les empreses farmacèutiques, etc. L’obra parla molt sobre la ciència i l’ètica, però la ciència no és tan protagonista com el coneixement en general, així com l’Església no és el dolent, sinó el poder en general.

   

Com creus que veuen els joves el teatre? Els hi costa anar-hi?

A mi m’agradaria durant un temps tenir l’encàrrec de decidir quines obres van a veure els adolescents. M’agradaria que preguntessin a la gent jove normal què els hi ve de gust anar a veure, o llegir. Perquè de vegades els porten a veure unes obres que no són les seves. No dic que els portin a veure obres avorrides, que també, sinó que els porten a veure un tipus de teatre que no es correspon a la teva edat. Igual com amb 40 anys potser et ve de gust mirar una pel·lícula francesa amb molt poc text, quan en tens 15 vols veure Spiderman, i això és un fet. En el teatre de vegades passa el mateix. I en aquesta obra, a part de que tracta un tema molt universal, la posada en escena i l’ambientació són molt dinàmiques i directes.

 

Parles de quan porten els adolescents al teatre. Però un cop ja hi poden anar per ells mateixos, com els motivaries per anar al teatre?

Es tracta d’un tema de base, educatiu, d’entendre el teatre com un espectacle positiu, que et porta a viure històries meravelloses, i no com “la cultureta avorrida”, perquè no ho és. Jo convidaria 200 joves a veure aquesta obra i ja quedarien convençuts, perquè la millor prova de que el teatre és bo és veient-lo i experimentant-lo. És veritat que avui el món audiovisual i els mòbils ho són tot i el teatre no ha de voler competir amb els mateixos elements que l’audiovisual, perquè llavors ens guanya en moltes facetes . El teatre ha de tenir el seu propi codi, ha de potenciar els elements en viu, el directe, el risc, la música, el moviment en la posada en escena, i tots els elements que l’audiovisual no té, perquè el teatre s’ha de viure.  

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 214
En aquest número, la revista Estris proposa reflexionar sobre el consum responsable com...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC