EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
18 de Octubre de 2017
| Ja som 11090
21/09/2017 11:51h
Creatius? Sí, ja, molt bé, però com?
Quim Moreno
Quim Moreno
Director de la Revista Estris

Si has arribat a aquí segur que ja tindràs clar que la creativitat s’aprèn, per tant s’ensenya, es comparteix i sí, evoluciona. Com afirmà Ken Robinson: “La creativitat s’aprèn igual que s’aprèn a llegir”.

 

La següent premissa és igual d’important: El lleure és un espai privilegiat per treballar la creativitat. La proximitat i la flexibilitat curricular permet a esplais i agrupaments cercar respostes diferents a cada acció o situació educativa.

 

Abans de continuar m’agradaria interpel·lar-te com a educador amb algunes preguntes:

 

  • Coneixes les passions del teu equip de monitors/es o caps?
     
  • Coneixes el potencial dels infants i joves del teu grup?
     
  • Repeteixes cada any els mateixos llocs on aneu d’excursió o les mateixes activitats? O bé aneu variant?
     
  • Quan fa de la darrera dinàmica nova que vas fer?
     
  • Les decisions són jeràrquicament verticals o bé participatives i horitzontals?

     

Pensament lateral

 

Has jugat mai a convertir un got en uns prismàtics o quatre cadires en un cotxe, és a dir, a veure les coses des d’una nova perspectiva? N’estic segur que sí. Això aplicat a la resolució de problemes, conflictes o, senzillament a analitzar la realitat d’una altra manera el psicòleg Edward de Bono el va anomenar “pensament lateral”. De Bono ens anima a superar el patró natural del pensament lògic (els gots són per beure i les cadires per seure), a anar més enllà d’analitzar-ho tot segons el sentit comú de la nostra experiència anterior. El pensament lateral ens posa en una situació diferent de la nostra quotidianitat i ens permet obrir-nos a noves idees i pensar “fora de la caixa”, fora de les restriccions. Obrir-nos a idees poc habituals, lliures i, per tant, creatives. És un canvi de percepcions. El pensament lateral augmenta l’eficàcia del pensament vertical en l’oferir noves idees per a la seva elaboració lògica.

 

Quan decidim que una dinàmica la coordina un infant o un jove, no és només un canvi de rols. No és només apoderar a ”futur” monitor, és també trencar normes. És fomentar un anàlisi diferent.

 

Les metodologies de pensament lateral proposades per de Bono són diverses. En destacaria:

 

- Provocacions: faciliten visibilitzar noves possibilitats sobre un concepte, idea o situació. Exemple: Paraula aleatòria: S’inicia introduint una paraula a l’atzar i posteriorment es genera una paraula que estigui relacionada amb la primera i així successivament. Un altre exemple: Pedra en el camí: Exagerar o modificar una entitat del tema qüestionat permetent modificar la realitat. 

 

- Analogies: Serveixen per crear comparatives d’idees allunyant-se dels estereotips sense encasellar-se en una idea.

 

- El mètode d'inversió: En la inversió de problemes aquests s'alteren en el seu sentit per veure quin és el seu contrari i veure com es poden resoldre, veure el problema i girar-ho per arribar a un resultat favorable. Veure al problema des de diferents punts de vista, no fixar-se només en un, tenir diferents angles de visió que ens permetin tenir una visió més clara del problema, no veure-ho superficialment.

 

- Sis barrets per pensar: Facilita l’alliberament de la nostra d’argumentació. Ajuda les persones a disposar de tots els punts de vista adoptant de forma artificial diferents. Posar-se el barret significa adoptar un posicionament concret (de sis possibles). Això estimula la flexibilitat mental i l'empatia.


 

Metodologies recomanades:

 

És important visualitzar que qualsevol tècnica creativa pot aplicar-se a diferents disciplines artístiques com el teatre, la literatura o les arts plàstiques, però també poden convertir-se en jocs o en mecanismes de resolució de problemes i/o conflictes.

 

Brainstorming o pluja d’idees: La més clàssica. Té l’objectiu de produir idees centrar-se en la quantitat cercant respostes divergents i inusuals. És interessant millorar i combinar les propostes de forma col·laborativa evitant actituds censuradores.

 

Assaig-error: L’error no és més que part del procés d’aprenentatge. Aprendre des de la prova constant de noves vies i sense la conducció adoctrinadora és un procés molt interessant.

 

Combinació: Posar a l’olla diferents conceptes, jocs, dinàmiques i combinar-les és font de noves respostes. Em va encantar veure un esplai jugant a un nou joc fruit d’unir el joc del mocador i el tres en ratlla. Brillant.

 

Maind maps o mapa mental: És una magnífica forma de connectar i representar gràficament idees i conceptes. Pura gimnàstica creativa. Associant valors i conceptes a partir d’una idea inicial ens permet el naixement de noves propostes.

 

Jerarquia invertida: Invertir rols, metodologies i dinàmiques possibilita alternatives al funcionament ordinari dels centres.   

 

Amb les actituds educatives recomanades no tindràs cap problema per incentivar dinàmiques, espais i activitats creatives. Evitant judicis prematurs i fomentant la curiositat segur que el teu centre d’esplai o agrupament serà generador de noves propostes.

 

Si un monitor s’ho passa bé, els infants s’ho passaran bé. Si un monitor té passió, la sabrà transmetre.

 

Recorda, la creativitat és com la grip i els badalls. S’encomana!


 

Com estimulem la creativitat des del lleure?

 

Hi ha un conjunt d’actituds dels monitors/es que poden facilitar un ambient i una resposta creativa entre els infants i joves:

 

  • Possibilitar un ambient de confiança, de llibertat per parlar i proposar.
     
  • Tenir sentit de l’humor. Evitem, així, la por a fer el ridícul.
     
  • Empatitzar amb/entre infants i joves.
     
  • Reforçar positivament a aquells que detecten coses que no funcionen i aquells que proposen solucions diferents. L’intent, sense èxit, també ha de ser motiu de reforç.
     
  • El compromís fomenta l’estima i la cerca continuada de millora.
     
  • Plantejar reptes. Sortint de la nostra zona de confort.
     
  • Evitar dogmatismes. Les coses es poden fer d’una manera diferent.
     
  • Acceptar els diferents ritmes d’aprenentatge i de resposta.
     
  • Fomentar la participació d’infants i joves en la presa de decisió.
     
  • Treballar en equip. La creativitat en grup crea complicitat i enforteix el grup.
     
  • Jugar. El joc reuneix repte i diversió. És una eina vital per estimular la creativitat.
     
  • Estimular la curiositat, l’autonomia i la crítica. Cal pràctica per ser creatius.
     
  • Crear espais i moments adequats per fomentar processos creatius.
     
  • Conèixer els nostres infants i joves. Tothom té la seva habilitat, la seva passió. Cal ajuda als infants i joves la seva i fomentar-la.
     
  • Crear expectatives participatives als infants i joves comporta el compromís de respectar els resultats sempre en coherència a la missió i visió del centre d’esplai o agrupament
     
  • La creativitat fomenta la creativitat. Si els monitors/es repetim fins a l’avorriment les mateixes dinàmiques, no podem esperar una resposta diferent dels infants i joves.
COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 215
En aquest número, la revista Estris parla d’educació en comunicació...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC