EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
16 de Desembre de 2017
| Ja som 11133
21/09/2017 11:51h
No m'interessa el que escrius
Més missatges per minut no garanteixen que ens comuniquem millor que els homes de les cavernes
Pau Font
Pau Font
Professor de comunicació i productes digitals a Jesuïtes Educació

Diem que som a l'era de la comunicació i que mai a la història els humans havíem tingut més mitjans per comunicar-nos i és cert. Ara bé, en el benentès que no hi ha comunicació sinó que hi ha, com a mínim, un emissor i un receptor, la cosa canvia. Emissors en som molts però receptors actius pocs.

 

Ens sentim cofois i som responsables de l'emissió de milers de missatges per segon, però sento dir-vos, que el 95% del que generem no interessa a ningú, de fet, ni a nosaltres mateixos. M'explicaré. Podríem separar els tipus de continguts que generem en tres grans apartats; continguts existents o que fan altres i republiquem, continguts que generem nosaltres que ens podríem haver estalviat i finalment la informació interessant que té valor. Malauradament aquesta última escasseja cada vegada més. D'això en som conscients tots però, no sé perquè, ho seguim fent. Hi ha gent que mai publica res propi, només publica frases cèlebres i continguts similars, com si la resta de la humanitat visquéssim a Mart i no tinguéssim accés a aquesta informació. Imagineu que algú, a la vida real, només parlés amb frases d'altres i mai digués res, res propi, seria estrany no? Doncs a les xarxes ho fem.

 

Un exemple clar de la massificació d'informació irrellevant és poder veure un xat entre adolescents, en que poden arribar a generar 300 missatges en un sol dia. El propi adolescent assumeix amb resignació, que no té capacitat d'assumir tanta informació en el seu cervell, però el més preocupant, és que li és igual. En canvi els més grans patim perquè no arribem mai a poder llegir i digerir tot allò que rebem, perquè abans, com que tota la nostra comunicació digital escrita era rellevant, teníem el costum de llegir-ho tot. La meva opinió és que si seguim pervertint aquests canals de comunicació, ben aviat, els deixarem de fer servir buscant una alternativa que ens garanteixi que els nostres missatges importants arribin als receptors.

 

Abans els correus electrònics els fèiem servir substituint les cartes tradicionals però ara els fem més curts i l'enfilall de e-mails per a un mateix tema, on la signatura és més llarga que el cos del missatge, és molt habitual. Aquest no hauria de ser el canal de missatgeria instantània però molts ho fem i no és gens eficient, i els joves només fan servir el correu electrònic perquè els adults els hi demanem que ho facin, a l'escola o allà on sigui. Ells no l'utilitzarien i de fet entre ells es comuniquen per altres vies més simples, i no tenen cap problema.     

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC