EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
22 de Juliol de 2017
| Ja som 11076
25/04/2017 13:34h
Apropar-nos a Déu sense por
Maria Llimona
Maria Llimona
Mestra d'Educació Primària i Responsable General del Centre d'Esplai Lluís M. Chanut

L’eucaristia és un moment de trobada. Amb un mateix, amb els companys del grup, amb els monitors, amb el silenci, amb la natura i sobretot amb Déu. A l’esplai Chanut tenim el privilegi de poder-lo anomenar de moltes formes: Alà, Déu, Brahman, “Señor”. Tenim el privilegi de conèixer com els infants, vinguts d’indrets diferents i amb religions ben diverses expliquen la seva fe, les històries dels seus avantpassats i com la viuen amb els seus. 

 

Com si fos un mercat espiritual d’intercanvi, intentem oferir un missatge que aplegui totes les religions. Tot i tenir noms diferents, els nens i joves entenen que resen al mateix Déu però que aquest es manifesta de diverses maneres. És important que l’eucaristia sigui un lloc de pau i convivència, un lloc per poder donar gràcies i pregar per als qui la societat a vegades els dóna l’esquena.

 

Els més petits no en saben de colors, ni noms, ni llengües, sovint són ells qui ensenyen als monitors que resar és un acte tan senzill com donar-se les mans i sentir l’altre. L’ús de símbols i objectes ens permet dirigir-nos a qualsevol religió. Els elements de l’aigua, el foc, l’aire i la terra estan representats en totes elles, i als infants els resulta curiós poder-los trobar en diferents escenaris quotidians.

 

L’educació en el lleure ens dóna l’oportunitat de connectar amb allò espiritual i transcendent en diferents moments i de diverses formes. Un bona nit, una dinàmica on els sentiments i emocions siguin els protagonistes, la reflexió d’un text, una celebració de la paraula, coronar el cim d’una muntanya, pregàries estil Taizé, un debat interreligiós… 

 

La clau és perdre la por. I això va per als monitors i caps. Perdre la por a provocar aquests moments, a obrir perspectives, a acollir opinions llunyanes a la nostra. Només així podrem donar l’oportunitat als més menuts de creure en un Déu, aquell que ells decideixin estimar, o no. I de fet, encara que al final no esdevingui una gran fe, l’experiència viscuda, el discerniment i el moment de compartir amb els altres ja haurà valgut molt la pena.

COMPARTEIX
3 comentaris
Glòria Blasi 26/04/17 - 16:35h
Quina experiència tant fantàstica per a vosaltres i quina sort tenen aquests nens i nenes que aconseguiu crear aquest ambient tant especial i enriquidor! Enhorabona a tots i endavant!
Toni Riera 26/04/17 - 09:41h
Molt bé, Maria! Coincideixo en tot amb tu. Gràcies pel teu testimoni i els fets que l'acompanyen!
Pep 26/04/17 - 08:26h
L, educació en general ens dóna 1000 oportunitats de trobar moments per establir lligams amb la trascendència. Estimar no fa mal a ningú. Parlar amb Déu tampoc.
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Xavi Nus Opinió
Xavi Nus
REVISTA ESTRIS NÚMERO 214
En aquest número, la revista Estris proposa reflexionar sobre el consum responsable com...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC