EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
17 de Agost de 2018
| Ja som 11189
01/08/2018 11:36h
Decidir amb el cap, el cor i les mans
Paco López
Paco López
Degà Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL

“Són les nostres decisions les que mostren el que realment som, molt més que les nostres habilitats”. La frase és d’Albus Dumbledore i Harry Potter el destinatari de la mateixa, en una de les escenes de la saga. És saviesa de ficció, però connecta amb l’essència del que significa realment aprendre a afrontar la vida. La veritable educació no és aquella que ens ensenya a fer les coses que cal fer, sinó aquella que, a més, ens aporta el criteri per escollir què fer i què no fer en diferents situacions de la vida i assumir-ne les conseqüències.

 

 

Parlar d’aprendre a decidir és parlar d’ajudar a exercir la llibertat i la responsabilitat. I aquesta és, des del meu punt de vista, una de les aportacions més valuoses de l’educació en el lleure (que, per cert, està etimològicament lligada a la llibertat d’elecció).

 

 

Quan decidim no estem només exercitant una capacitat intel·lectual relacionada amb els nostres valors i amb les prioritats que d’ells se’n deriven. És cert que decidim amb el cap, però també ho fem amb el cor i amb les mans. Decidir implica posar a prova la nostra ment, però també les nostres emocions i els nostres actes.

 

 

Decidir bé suposa gestionar adequadament la por a equivocar-nos, la incertesa davant el risc o la confiança en nosaltres mateixos i en els altres. Les emocions poden jugar a favor o en contra; però, la veritable prova de foc de les decisions està a les nostres mans, en els nostres actes. Decidir és, sobretot, assumir les conseqüències i fer-nos càrrec de l’èxit o l’error, i aprendre’n (d’ambdós!).

 

 

Quan parlem de lleure o d’associacionisme juvenil, una de les raons més poderoses per fomentar el protagonisme de tothom (nens/es o monitors/es) és, precisament, que es tracta d’una escola de vida on aprendre una de les lliçons més importants: la de la llibertat i la responsabilitat. Davant d’això, poc importa que es prenguin decisions imperfectes. És més, potser es tracta d’això, d’aprendre dels errors i de créixer amb l’experiència valenta d’acceptar les nostres equivocacions i, després, rectificar, per tal que els nostres actes parlin dels nostres valors i no, com pot passar, que anem modificant els nostres valors per acabar justificant els nostres actes.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC