EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
25 de Juny de 2017
| Ja som 11070
03/03/2017 12:51h
El debat del reciclatge
Pere Vives
Pere Vives
Cap d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés

Reflexionem sobre el debat del reciclatge i la hipoteca del futur mediambiental. L’anunci emès recentment sobre els residus per part de la Generalitat i Ecoembes no sabem quin  objectiu persegueix realment. Sembla que el baix percentatge de residus reciclats i el temor que el 2020 no arribem al 50% de residus reciclats ens posa en el punt de mira europeu. A més de les 3RRR ara apareix una quarta la R, de la Reacció, però potser s’hi està donant un enfocament erroni. El tema se centra molt en els envasos i el seu reciclatge, es continua amb la idea del consum de plàstic per a “reciclar” sense voluntat de reduir-lo, com ho fan altres països, amb la vella idea de fer envasos retornables, comprar a granel, viure amb menys deixalles... viure amb menys.

 

On està l’enganyifa de tot plegat? Ens cal reflexionar molt sobre aquest tema malgrat que la pressa del dia a dia no ens deixi pensar massa i acabem seguint el recorregut que el màrqueting de grans empreses introdueix a casa nostra i a les nostres vides. El reciclatge del plàstic no és probablement la clau de volta del tema dels residus, ni de la sostenibilitat futura. El plàstic representa  només un 4% de l’ús del petroli. Encara que recicléssim el 100% del plàstic, estaríem posant solució a només un 4% del problema de la sostenibilitat i la hipoteca del futur. Potser caldria posar l’accent en altres estratègies de com tractar els residus amb menys despesa energètica i menys combustibles i especialment el tema del transport sostenible, el transport de residus, on hi ha la clau de volta del futur mediambiental. Com reciclar residus depenent menys del transport dels mateixos?

 

Posar la sostenibilitat com a horitzó, en boca d’uns fills, en un anunci, no deixa de ser un entrebanc per a la proposta. La problemàtica de la sostenibilitat futura té molt a veure amb el canvi climàtic, amb la crema de combustibles fòssils i l’ús energètic, i pel que s’entreveu la indústria dels residus té un conflicte, amb més ombres que llums, en la gestió del consum energètic per al transport i processament d’un reciclatge cada dia en augment. Reciclar sí, però Reduir primer, aquesta és la Reacció que s’hauria de reclamar.

 

Lluny de poder donar una idea que ajudi a aclarir la situació, no sembla gaire lògic que la campanya vulgui traslladar al consumidor la culpabilitat del tema amb la frase “No posis als fills en el centre del problema”. Potser ens cal repensar si hem de seguir consumint aquests envasos, ampolles, films, safates porexpan, etc. i mirar al nostre voltant quines iniciatives apareixen de compres solidàries, cooperatives, a granel, sense envasos, sistemes alternatius de comercialització amb esperit de reduir les deixalles de la nostra cuina i de la nostra vida. Aquí el concepte de proximitat hi juga un paper important.

 

Els que sou més grans recordareu ampolles de cervesa, de gasosa o garrafes d’aigua de vidre que es retornaven a la bodega i aquestes eren enviades a les fàbriques, on es netejaven, desinfectaven i tornaven a servir. Un sol transport fins al destí per a recuperar de nou el circuit. Ara tot és més complex, hem canviat el vidre pel plàstic i ja res és retornable, ara cal transport fins a la planta de triatge, transport fins a la fabrica de reciclatge i transport fins a la fàbrica que produeix.

 

I no podem aprofitar-nos del discurs del canvi climàtic quan ens convé. Ara sembla que els que no posen el plàstic al contenidor groc siguin causants del canvi climàtic i culpables d’estar comprometent el futur dels fills. La indústria dels ‘packaging’ hauria de revisar les seves conductes, és inadmissible que el menjar vagi avui ple d’embolcalls que del supermercat a casa, en menys de 10 minuts, estan a les escombraries, omplint més del 50% del volum de la bossa de deixalles que es generen a una casa. Es més fàcil posar com a culpable el consumidor quan potser les empreses productores podrien fer molt més del que fan i els procediments en el tractament del menjar i dels productes de consum en general podrien simplificar-se molt. Aquesta ha de ser la verdadera Reacció.

 

Tirant l’ampolla de plàstic pel forat del contenidor groc, o el vidre al verd, deixem contentes algunes empreses recicladores i algunes classes polítiques, però seguim deixant els nostres fills al centre del problema del futur. Per tant, RECICLAR... sí, cada cosa al seu contenidor, però condicionar aquests hàbits a l’amenaça de la  sostenibilitat i del futur mediambiental deixa una ombra de sospita sobre alguns processos de reciclatge. L’opció més sostenible, cal tenir-ho clar, és REDUIR, cosa que no s’està fent.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Xavi Nus Opinió
Xavi Nus
REVISTA ESTRIS NÚMERO 214
En aquest número, la revista Estris proposa reflexionar sobre el consum responsable com...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC