EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
18 de Setembre de 2018
| Ja som 11195
22/02/2018 14:11h
El monitoratge en situacions de crisi
Pau Pujol Maria Cancio
Maria Cancio Pau Pujol
Monitors del Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar

Les situacions de crisi poden aparèixer sense previ avís, ja siguem un esplai, un agrupament, una escola... i qui ha de reaccionar per fer-hi front, és l’equip que dirigeix l’activitat. En molts casos, un grup jove de monitores i monitors voluntaris, que tot i la bona formació, l’experiència i la preparació de l’activitat, confia en no trobar-se mai en una situació d’aquestes característiques.

 

Els participants, no haurien de percebre la situació de crisi com quelcom negatiu per a ells, tot el contrari. L’equip ha de ser prou àgil en reaccionar i alleugerir la situació amb els participants, només d’aquesta forma s’entomarà bé la situació de crisi.

 

Aquesta reacció àgil no és senzilla. No és tracta només de ser ràpid ni tampoc es tracta senzillament d’alçar la veu i cridar ‘calma!’. La serenor que reclama la situació ha de ser coherent i assertiva amb tots els participants.

 

Arribats en aquest punt, citem una de les tècniques més aplicades per les entitats d’educació en el lleure, en la gestió de crisis amb canalla. Es tracta de la improvisació d’un centre d’interès d’acord amb la situació excepcional viscuda. Una actuació d’aquest estil, permet normalitzar el context amb els participants, i si afegim una dinàmica que permeti a la canalla prendre un rol protagonista, la situació de crisi es transformarà en una autentica aventura.

 

La canalla és la prioritat per a qualsevol monitor. I així ho fou en tot moment durant la recent ’aventura a la neu’ del Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar. Però quan la gestió de crisi ja s’encarrila amb els participants, arriba el punt de comunicar-se amb tots aquells que no hi són in situ: les famílies.

 

Les famílies confien en l’esplai i la seva proposta educativa, i hem d’afegir-hi que en cada activitat confien les seves filles i fills a l’equip de monitors i monitores. Per tant, aquesta gran confiança dipositada s’ha de veure corresposta en qualsevol missatge que se’ls faci arribar.

 

Sigui quina sigui la circumstància, els missatges que fem arribar a les famílies han de ser tranquil·litzadors, sempre sent fidels a la realitat, fent anàlisis de la informació amb la que es compta i prenent consciencia de que aquesta mateixa informació pot evolucionar ràpidament.

 

Els missatges assegurant que la canalla està bé són els que les famílies necessiten en moments com aquests. Durant els dies a la neu, els missatges acompanyats d’imatges i vídeos fent activitats, ballant i cantant com si res hagués passat, van ser els més agraïts per part de les famílies. És de vital importància mantenir contacte amb aquells monitors de l’entitat que no són presents en l’activitat. D’aquesta forma podran donar suport a la comunicació amb les famílies i tercers, ja que comptaran amb informació de primera mà.

 

Sobretot, a l’hora d’enviar missatges, no ens oblidem de les famílies dels monitors i les monitores. Són famílies que duen ‘doble’ carrega, ja que es preocupen pels seus fills (nosaltres els monitors), però també per la canalla que està sota la nostra responsabilitat. Les famílies de monitors són conscients que per als seus fills la prioritat són els infants i joves de l’activitat i no pas nosaltres mateixos.

 

Ja en clau més ‘gestora’, en qualsevol situació de crisi, la cohesió de l’equip de monitors és quelcom primordial. Sols d’aquesta forma podrem garantir que les accions educatives, tot i ser improvisades, siguin de qualitat, que la comunicació amb l’exterior sigui coherent i vàlida i, que tot plegat, esdevingui el més plàcid possible dins del contratemps que vivim.

 

Prendre consciencia de la situació que es viu serà clau per tal que les decisions siguin sanes i assenyades. Les decisions s’han de prendre de forma col·lectiva. Volem que tota actuació excepcional compti amb l’acord de l’equip de monitores i monitors, ja que sols aquestes persones són les qui tenen capacitat real d’actuar. I sobretot i el més important, es compta amb la plena confiança per part de les famílies dels participants. Cal afegir efusivament, el fet de comptar amb ajuda externa i professional per tal de fer front a algunes decisions o actuacions ben delicades.

 

S’ha de dissenyar un procediment d’actuació on tots hi formem part activa. I és en aquest procés, on solen aparèixer rols naturals, com per exemple, hi haurà membres de l’equip que destacaran per la seva creativitat, o destacaran més per la cohesió de grup, la coordinació de la situació, o prendran un rol més dinàmic i proactiu a l’hora d’actuar i prendre dedicions... De fet, de rols naturals en trobaríem moltíssims en cada malaurada situació de crisi.

 

Tractem una situació on els nervis poden ser a flor de pell. I és cert que per als monitors i monitores, en algun moment puntual pot arribar a ser feixuc gestionar tot aquest cúmul d’emocions. Davant dels nens i nenes hem de fer veure que tot està sota control, que tot forma part d’una història ja preparada, i amb tot plegat, ‘consolar’ als infants pot arribar a ser ben difícil.

 

És essencial que en els moments que ho necessitem, entre nosaltres ens donem suport i ens animem. És molt important compartir com se sent un mateix amb la resta de l’equip, ja que són ells i només ells qui poden empatitzar 100% amb tu. Són en aquestes situacions quan s’ha de fer una única pinya i anar tots a la una, convèncer-nos que s’està actuant bé i que tot sortirà genial.

 

Situacions com la que els del ‘Parroquial de Premià’, hem viscut a Saldes, et fan reconèixer que el més important és el respecte, la confiança i el coneixement de l’equip del qual formes part, ja que sols això ajudarà a fer d’aquesta situació excepcional una aventura inoblidable, tant per monitors i monitores com per infants i joves. Seguirem!

IMG 20180206 WA0032

 

Maria Cancio i Pau Pujol

 

Monitors del Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC