EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
23 de Octubre de 2018
| Ja som 11208
09/05/2018 10:19h
Adolescent rima amb coneixement
Juanjo Fernández
Juanjo Fernández
Escriptor i conferenciant

Fa una bona colla d’anys, hi havia un anunci de cotxes que rematava l’espot amb l’eslògan: “Conèixer-lo és estimar-lo”. Hi havia qui ho feia servir en primera persona i ho utilitzava per presentar-se (com a tècnica per lligar, com si diguéssim). No sé si devia resultar eficaç, però sí sé que molta gent tindria problemes per aplicar-la a un adolescent o, en tot cas, ho faria en negatiu. En tercera persona: “conèixer-lo no és estimar-lo”. En segona: “conèixer-te no és estimar-te”. I, el que és pit-jor, el mateix adolescent, en primera persona: “conèixer-me no és estimar-me”.

 

L’adolescència és una etapa fortament marcada per les ‘etiquetes’ (tothom s’atreveix a dir la seva sobre els adolescents, en general negativament), però els educadors hauríem de ser capaços d’obrir-nos pas a través de la pluja de tòpics, prejudicis i generalitzacions per conèixer de debò les característiques de l’adolescència i així extreure’n conseqüències efectives per a la nostra tasca educativa.

 

L’adolescent no és…

L’adolescent no és “l’etern desconegut” (perquè no és un “misteri a resoldre”), ni l’adolescència un “virus” (tan sovint sentim en boca de mestres i famílies l’expressió “s’ha de passar”, tenyida de resignació fatalista..!). Menys encara una “pandèmia” (encara que algú es pugui impressionar si us veu conduint un grup d’adolescents cridaners i sorollosos -o emboirats i ombrívols-).

 

L’adolescència no és un “esport de risc” (encara que als mitjans de comunicació els agradi tant esbombar determinats trastorns i actuacions extremes, fent categoria del que són situacions terribles, però que no defineixen la gran majoria d’adolescents). I sobretot, l’adolescent no és cap  “bomba de rellotgeria” (encara que sempre hi ha aquell adult ‘agorero’ que, davant uns pares satisfets, amb fills petits, branden l’amenaça: “Això no és res… Ja veuràs quan arribi l’adolescència!”).

 

Etapa apassionant i desconcertant

L’adolescència és una etapa apassionant. “Apassionant” en tots els sentits de la paraula: la passió amorosa, exultant, i la passió de patir. Perquè els adolescents són exagerats, d’extrems, i el terme mig el toquen poc. Pot resultar difícil per als pares conviure-hi, perquè en la construcció de la seva personalitat sovint hi intervé un rebuig més o menys conscient a qualsevol actitud que els pugui fer semblants als seus pares, i per això manifesten el seu desacord amb paraules malsonants, encesos discursos, irades protestes, aspecte exterior cridaner/descuidat, desobediència a normes que consideren absurdes o abusives… Els pares contemplen aquest comportament amb una barreja de dolor, desconcert i disgust, preguntant-se sovint què deuen haver fet malament i lamentant-se pel que consideren actuacions immerescudes i intolerables dels fills.

 

Empatia cada dia!

Per entendre i comunicar-se amb l’adolescent són fonamentals dues actituds. Una és l’empatia, que comença per aplicar un manament: “Recordaràs com et senties tu quan eres adolescent”. És un manament de més difícil aplicació per als pares, per la llunyania en el temps, i perquè implica els sentiments (no sempre fàcils d’admetre o gestionar). Els pares tenen molt clar que el que ‘feien’ ells i el que fan els seus fills s’assembla poc o gens. Però en canvi, el que ‘sentien’ i el que senten els seus fills…

 

Necessitats, interessos, capacitats

En aquest sentit, els educadors d’adolescents teniu l’avantatge de la proximitat. Convé que ho aprofiteu, fent als adolescents propostes que contribueixin a una construcció equilibrada de la seva personalitat, tot desenvolupant capacitats i talents que millorin la seva autoestima i facilitant-los el compartir-los i posar-los al servei dels altres.

 

Els educadors heu de saber traduir/convertir en activitats el vostre coneixement de les característiques de l’adolescent. És el moment de recuperar aquells criteris tan útils de Necessitats (què li cal?), Interessos (què li agrada?) i Capacitats (què pot fer?).

 

Foto: adolesc.1

 

Activitats “per dins i per fora”!

Activitats d’exercici físic amb propòsit, excursions, jocs de contacte i confiança… perquè l’adolescent s’enfronta a un cos en canvi constant. Ha de renunciar a aquell cos d’infant que sempre li responia, i es troba amb granets a la pell, dolors articulars, canvis a la veu… just quan li ve més de gust estar “presentable” per relacionar-se amb els altres.

 

Activitats de reflexió i debat, dinàmiques de discussió i treball sobre esdeveniments del món… perquè l’adolescent és de pocs matisos, exagerat, extremat, i necessita elaborar el seu pensament amb convicció, però també amb matisos.

 

Activitats de relaxació i introspecció… perquè l’adolescent es pregunta “què passa al meu interior, que no ho domino?” i necessita desenvolupar la seva capacitat de tranquil·litzar-se, de desvetllar la seva interioritat, desenvolupar la seva espiritualitat i tenir la possibilitat d’obrir-se a la transcendència.

 

Activitats de servei, amb treball en equip i que demanin un compromís d’assistència, de preparació i continuïtat… perquè l’adolescent té una gran capacitat de sacrifici i un gran anhel de justícia, però al mateix temps pot caure en actituds insensibles i egoistes si no se li dóna l’oportunitat de canalitzar la seva generositat.

 

Activitats de dramatització, cant, expressió i comunicació… perquè l’adolescent no es vegi presoner de la vergonya que podria paralitzar-lo, i perquè potser així descobrirà talents propis i dels altres que desconeixia, i possibles aficions i vocacions futures.

 

Convindrà, també -amb reunions, entrevistes, trobades formals i informals- que us feu propers a les famílies, que establiu amb elles lligams de complicitat, que les mantingueu informades del contingut i objectius de les activitats, que les ajudeu en la comprensió i comunicació amb els seus fills… i al mateix temps que promogueu en els adolescents actituds de convivència, amabilitat i respecte envers els pares.

 

Activitats de tota mena, pensades, planificades i ben preparades, activitats que responguin a necessitats, interessos i capacitats dels adolescents, activitats que podríem anomenar “bífidus”, perquè treballaran l’interior… i es notaran en l’exterior!

 

Empatia i coherència

A l’empatia cal afegir-hi la imprescindible coherència, perquè és una actitud que respecten els adolescents, i perquè necessiten models de referència. Per això l’educador d’adolescents (que potser no fa tant que ha abandonat aquesta etapa) també haurà de treballar totes les seves dimensions personals i, al mateix temps, haurà de ser ferm per evitar la temptació d’aprofitar-se de la seva influència per alimentar la seva vanitat a través del “culte a la persona”.

 

Si els educadors sou empàtics i coherents podreu combinar l’imprescindible diàleg amb els no menys imprescindibles límits. Si sou empàtics i coherents podreu estar al costat dels nois i noies que eduqueu (sense “col·leguismes” fàcils) i acompanyar-los perquè visquin amb alegria aquesta etapa apassionant.

 

I així es farà realitat, per a tots, que conèixer l’adolescent és estimar-lo!

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 222
El número 222 de l’Estris analitza i reflexiona sobre els canvis que vivim co...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC