EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
23 de Octubre de 2018
| Ja som 11208
09/05/2018 10:19h
Moni, agrega'm al Facebook!
Roger Luna
Roger Luna
Professor de Química, docent de pedagogia a FCIE de la FPT i membre de l'Àmbit d'EpD

 

Dilluns. 7.55h del matí. Entro a l’institut i em dirigeixo al laboratori de química, on tinc classe amb els alumnes de 2n de batxillerat. Des del fons del passadís, l’escena que puc observar és la següent: un grupet d’adolescents, alguns amb cara d’adormits, d’altres més desperts que xerren... i la constant que mai pot faltar: el mòbil a la mà. Qui sap si ensenyant-se fotos del cap de setmana, penjant alguna frase al Facebook o bé comentant alguna cosa en algun dels 150 grups de WhatsApp als que pertanyen... Passo pel costat i dic bon dia. Alguns em contesten, d’altres no (sense cap mala intenció, però és difícil fer dues coses alhora, com a mínim si una d’elles pertany al món “real”, ja que en el virtual aquesta cibergeneració es caracteritza, entre d’altres coses, per ser clarament “multitasca”). I en el món real, alguns d’aquests adolescents han estat nens d’esplai o d’agrupament. Alguns fins i tot estan començant a fer d’ajudants de monitor.

 

En aquesta societat moderna “líquida”, segons descriu el filòsof polonès Zygmunt Bauman, on pràcticament tot és fugaç i poc estable (les relacions, les feines, els llocs on vivim, les comunicacions...), m’atreveixo a dir que la relació monitor-adolescent aporta un grau de solidesa que és un tret diferencial en un món tan extremadament mal·leable.

 

Així, l’adolescent veu en el monitor un referent, un model de persona a seguir, algú proper en edat, però que ja ha passat la tempesta de l’adolescència. Algú en qui emmirallar-se. Algú a qui poder confiar coses que mai diria als pares o a un professor. O com a mínim, algú davant del qual s’atrevirà a parlar de certs temes (de vegades d’una manera provocativa o fins i tot “exhibicionista”), molts cops amb l’objectiu de veure si va pel bon camí o s’està ficant en un terreny pantanós.

 

El monitor és algú que encara no s’ha acomodat a la vida adulta. Algú crític amb allò que els mitjans de comunicació ens expliquen. Algú capaç de mobilitzar-se davant d’una injustícia. Algú molt més rebel que aquells altres adults amb qui l’adolescent també conviu. I els adolescents idolatren tot allò que trenca amb els patrons establerts. Si a sobre saben que els hi dediquen part del seu temps lliure sense cap interès econòmic, el “flechazo” està servit.

 

Foto: adolesc.2

 

És per aquest motiu que el tracte del monitor cap a l’adolescent ha de ser d’una delicadesa extrema. L’ha d’acompanyar, guiar-lo quan calgui, donar-li la mà quan sigui necessari... però també, en algun moment, potser li haurà de qüestionar coses, o fer-li entendre que les seves actituds no són justes per als altres, i que tothom (família, institut i el propi esplai) espera molt més d’ell.

 

Aquest límit no sempre és fàcil de marcar. De vegades la poca distància d’edat pot fer confondre la relació amb una amistat. I és aquí on se’ns obren dubtes o interrogants com ara: els monitors són amics dels seus joves? La pregunta del milió. La meva resposta és clara. No. Ser amics implicaria pertànyer al mateix grup. I ens agradi o no, el monitor, mai pertany al grup. Hi té un rol destacat. Però no en forma part. De la mateixa manera que un pare o una mare, per molt bona relació que tingui amb el seu fill, mai podrà tenir amb ell la mateixa relació que tenen els seus iguals. Perquè la mirada del monitor/a cap a l’adolescent també té un punt de “maternal”. Sempre que acompanyem algú a qui volem orientar, guiar i ajudar a créixer, encara que sentim per ell un gran afecte, aquest sentiment mai s’hauria d’incloure en la categoria “amistat”.

 

I la pregunta que de vegades apareix en els cursos de monitors: I si un adolescent ens agrega al Facebook, què hem de fer? Una altra pregunta del milió. La resposta també és clara i sense receptes. S’ha de fer el que l’entitat hagi decidit que es fa en aquestes situacions. Però es prengui la decisió que es prengui, cal ser coherent. Si no agreguem els joves, els hi hem d’argumentar el perquè. Sinó, fàcilment es muntaran pel·lícules (més o menys encertades) sobre perquè els hi neguem aquest accés a la nostra “intimitat social”. De la mateixa manera, si els agreguem, hem de ser conscients que els estem acostant a la nostra persona, i que descobriran altres coses de nosaltres que no sempre tenen perquè ajustar-se a la realitat, ja que el Facebook no som nosaltres. Però ells es faran una idea d’allò que no sàpiguen a partir del que ells puguin descobrir al nostre perfil. Per tant, més que decidir Facebook/sí, Facebook/no, seria interessant tenir clars aquests aspectes, valorar-los dins l’equip de monitors, i arribar a una decisió consensuada i entesa per tothom.

 

En definitiva, si cap dels monitors que ara mateix està llegint aquest article està portant el grup d’adolescents del seu centre d’esplai, us diré que avui dia, més que mai, la figura del monitor pot ser d’una ajuda molt preuada per als vostres adolescents. L’adolescència sempre implica dubtes, incerteses, canvis d’un extrem a un altre. La convivència amb els monitors i la vivència fent camí plegades, els hi dóna molta seguretat. Els vostres adolescents han crescut en un moment molt complex, molts d’ells han viscut en primera persona (i potser encara hi viuen) la precarietat laboral dels seus pares, com a conseqüència de la pèrdua de drets socials que ha comportat la tan famosa crisi econòmica. Alguns, fins i tot, no tenen ni tan sols clar si volen formar-se per a professions de les quals, abans de començar, tothom els diu que té uns índexs d’atur astronòmics. En un context com aquest, l’adolescent “líquid” té perill de precipitar-se i enfonsar-se. I en un món líquid, la solidesa que els hi pot aportar el vincle amb vosaltres, té un valor incalculable.

 

I us asseguro que encara que no us ho creieu, el monitor deixa una petjada inesborrable en l’adolescent. Us ho dic des de l’experiència. I com a exemple us diré que fa uns quants dies, i donat que les xarxes socials no són exclusivament “territori” dels més joves, en obrir el Facebook em vaig sorprendre en llegir el següent comentari per part d’un adult al qual jo havia fet de monitor quan ell era adolescent: “S'ha de tenir en Roger Luna Castillo de monitor molts anys per adquirir alguns valors. Gràcies Roger”. Una prova més que la relació monitor-adolescent pot aportar cohesió i solidesa a la construcció de la personalitat en aquesta societat líquida en què ens movem tots plegats.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 222
El número 222 de l’Estris analitza i reflexiona sobre els canvis que vivim co...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC