EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
16 de Desembre de 2017
| Ja som 11133
05/09/2017 13:25h
Decréixer no és anar marxa enrere
cristina marc
Marc Pascual i Cristina Bajet
Ambientòlegs

No podem créixer eternament en un planeta finit. La idea que l’economia mundial pot seguir creixent infinitament ja ha estat criticada per diversos autors que defensen activament idees com que no necessitem tantes coses materials i que, les que tenim, les hauríem de fer durar més. I també que, degut a aquest creixement il·limitat, el planeta està passant per un canvi climàtic molt accelerat. Però, què hi ha darrere els seus arguments? Pensem-ho bé, la nostra economia està lligada al consum de recursos: com més consumim com a societat, més augmenta la suma de tots els béns i serveis produïts en un espai concret durant un període determinat, concepte més conegut com a Producte Interior Brut (PIB). I és amb aquest indicador que els governs i institucions internacionals determinem si un país “va bé” o “va malament”.
 

Deixant de banda si és ètic mesurar el funcionament d’un país en funció de l’increment del PIB, les conseqüències d’aquest creixement sense fi ja han deixat de ser el que alguns anomenaven “tímides filosofies” per passar a tenir conseqüències palpables per a milions de persones, sobretot aquelles que viuen als països de l’anomenat Sud Global (Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia). En concret, les conseqüències d’aquesta alteració humana en el sistema planetari es manifesten en els anomenats 9 límits planetaris: canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat, augment del nitrogen i fòsfor, acidificació dels oceans, degradació de la terra, pèrdua de la qualitat de les aigües dolces, disminució de l’ozó atmosfèric (forat de la Capa d’Ozó) i l’augment de la pol·lució atmosfèrica. Així, la manifestació de les alteracions provocades pels humans ha dut a científics a definir una nova era geològica: l’Antropocè, la primera era on els canvis climàtics depenen de l'activitat d’una de les espècies del planeta Terra.

 

De què ens serveix saber tot això?

Hem de canviar el model de consum perquè està afectant el planeta en què vivim i, ens agradi o no, només en tenim un. Actualment, a nivell global, els habitants de la Terra estem vivint com si tinguéssim 1,65 planetes. Com a conseqüència, sorgeix la teoria del decreixement com a contraposició a la idea del creixement sostenible com a objectiu de tota economia. Aquesta teoria del decreixement predica que en lloc de seguir creixent (produint sense fre, acumulant recursos...), hem de començar a decréixer i fer-ho de manera sostenible (reduint les possessions materials, els serveis desproporcionats, etc., de manera progressiva) per no patir conseqüències socials i ni veure’ns submergits en una crisi econòmica que d’altra banda també podríem patir de manera sobtada en trobar-nos que el planeta ha dit prou.

 

En concret, segons l’institut Research and Degrowth (Recerca i Decreixement), “el decreixement sostenible és una reducció de l’escala de producció i consum que augmenta el benestar humà i millora les condicions ecològiques i l'equitat en el planeta”. Tal i com argumenten, el decreixement vol treballar per un futur on les societats viuen dins les seves possibilitats ecològiques, on les economies i els recursos són locals i distribuïts de manera més equitativa a través de noves formes d'institucions democràtiques.


Actualment, l’acumulació de material manté una posició privilegiada en l'imaginari cultural de les nostres societats: si no tens moltes possessions no ets ningú. Cal així un canvi cap a una vida més austera i de proximitat, on l’objectiu polític mundial no sigui una lluita per liderar el rànquing del país amb més Producte Interior Brut (PIB). El decreixement no només qüestiona la centralitat del PIB com a objectiu de la política global, sinó que proposa una contracció del sistema econòmic per deixar més espai per a la cooperació humana i els ecosistemes.

 

Què hi podem fer, nosaltres?

Davant d’això és inevitable sentir-nos petits i, sincerament, tenir la sensació de no saber com començar a canviar les coses del nostre voltant. Des de petits hem crescut amb la idea que “créixer” és la bona forma de viure. És més, se’ns presenta com l’única forma de viure: un país per sortir de la crisi ha de “créixer”, una empresa és millor com més “creixement” té, etc.

Considerant que els canvis per solucionar els 9 límits planetaris han de ser globals i enfocats a canviar el sistema plantejat, quin pot ser el nostre petit canvi que ajudi a sumar esforços per solucionar-ho? Hem de ser el canvi que volem pel món, i podríem fer el següent:


Canvi climàtic: Viatja en bicicleta, amb el centre d’esplai utilitza el tren o el transport públic. Reduiràs les emissions de diòxid de carboni.
 

Pèrdua de la biodiversitat: Quan aneu per la muntanya, camineu pels camins marcats i respecteu les zones on no es pot passar. Crear camins nous fragmenta l’espai i genera alteracions que dificulten la vida de la flora i la fauna.

Augment de nitrogen i fòsfor: Separar bé els residus orgànics fa que es gestionin correctament i que es puguin utilitzar per fer compost i d’altres substàncies per abonar la terra. En el model agrícola actual intensiu s’utilitzen grans quantitats de fertilitzant per mantenir l’alt nivell de producció. Podem aprendre a gestionar un hort o a fer compost.

Acidificació dels oceans: Si teniu un arbre per nadal, el podeu plantar. Al centre d’esplai, organitzeu una excursió per replantar zones , informant-vos abans de si podeu fer-ho. Els oceans s’acidifiquen per l’augment de CO2, plantant un arbre el podem reduir.

Degradació de la terra: En la mesura que puguis, compra producte local, ajudaràs al petit comerciant i afavoriràs un model més sostenible de producció. El model agrícola intensiu predominant és un dels principals factors de la pèrdua del sòl conreable.

Pèrdua de la qualitat de les aigües dolces: L’aigua és un recurs escàs, i l’aigua dolça més, utilitza-la amb seny. Sobretot, no llencis medicaments en llocs on no toqui. També cal anar amb compte amb què hi aboquem (olis, sabons, etc.). Les aigües dolces reben sovint els contaminants que es generen en fàbriques, abocadors... malmetent la seva composició i impedint que les puguem consumir.

Disminució de l’ozó atmosfèric: Sempre que hagis de canviar les neveres o tinguis fuites als aparells d’aire condicionat, sigues responsable i arregla’ls correctament o canvia’ls tenint en compte l’eficiència energètica. Contenen gasos que malmeten l’ozó atmosfèric i aquest ens protegeix dels rajos nocius del sol.
 

Créixer en un planeta finit pot arribar a ser una fantasia instaurada en l’ideal imaginari d’una societat addicta a un consumisme material més que als valors. Què hi podem fer, però? Si bé molts de nosaltres estem dins la roda, l’apatia no és excusa per fer o no fer petits o grans gestos, però sentir-nos culpables tampoc és una opció eficient de cara a aconseguir un canvi de model econòmic i social que se’ns presenta com a necessari. Així, des de consumir productes locals a ser membres d’una cooperativa d’energia verda, les opcions són infinites. Abans, però, hem d’estar informats tant de les conseqüències dels nostres actes com de les opcions que tenim per consumir de manera més responsable i contribuir al necessari decreixement sostenible.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC