EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
18 de Octubre de 2017
| Ja som 11090
05/09/2017 13:25h
El futur de l'energia
Antonio Turiel
Antonio Turiel
Científic, investigador del CSIC i divulgador

Des de fa uns vuit anys estic realitzant una intensa tasca de divulgació dels problemes de sostenibilitat de la societat, particularment pel que fa a l’energia. En aquest temps, he publicat centenars de posts tècnics al meu bloc, The Oil Crash, concedit desenes d’entrevistes, publicat dues dotzenes d’articles en mitjans generalistes, i fet potser un parell de centenars de xerrades divulgatives. Així que he pensat que aquesta vegada faré un article d’un caire una mica diferent; al cap i a la fi, els detalls tècnics estan descrits fins a l’extenuació al blog, els plantejaments generals es poden mirar als vídeos de moltes de les meves xerrades, pels resums curts van bé els articles generalistes i, en fi, pels més peresosos hi ha les entrevistes en ràdio i televisió.

 

Permeteu-me, doncs, que vagi al gra: la producció de petroli del món està començant a davallar, però degut a com funciona el nostre sistema econòmic això es manifesta en preus oscil·lants, que o bé són massa baixos pels productors (ja que el que queda és cada cop més difícil d’extreure i de pitjor qualitat) o bé són massa alts perquè l’economia pugui funcionar com fins ara. I això que està passant amb el petroli sembla que també està succeint amb el carbó i l’urani, i no falta gaire perquè també passi amb el gas natural. És a dir, les fonts d’energia que ens proporcionen el 91% de tota l’energia que consumim avui en dia al món estan en retrocés, per raons físiques i geològiques, i no hi ha res que puguem fer per aturar-ho (tot i que sí que es podrien fer coses perquè la davallada no fos tan ràpida).

 

Compte: aquest procés de decaiguda s’allargarà durant dècades, no passa de cop; però durant aquest temps haurem d’aprendre a fer les coses amb cada cop menys, i això no és gens fàcil. D’una altra banda, hi ha una grandíssima exageració amb el potencial de les fonts renovables. Que el futur serà 100% renovable és un fet sense discussió; el que falta saber ara és quanta energia es podrà produir amb aquests sistemes, els quals tenen moltes limitacions que rarament es discuteixen. La qüestió és controvertida, i tot que hi ha qui diu que es poden assolir els nivells actuals de consum energètic amb renovables (jo no sóc d’aquest parer), comença a haver un cert consens en què la transició energètica no serà fàcil i que de fet ja estem fent tard.

 

I aleshores, ara què? Vol dir això que estem condemnats a viure una fantasia postapocalíptica com la que ens mostren les pel·lícules? I ara! No, en absolut. No s’està acabant el món, però sí que s’està acabant un cert món: el del consum sense fre, el de la voracitat financera, el de la globalització aclaparadora... Tot aquest món depenia, i molt, de tenir cada cop més energia disponible i molt barata, i això és justament el que no succeirà a partir d’ara. No és la fi del món, però sí que és la fi del món ultracapitalista per falta de combustible. Tota aquesta gent que s’esguerra les vestidures quan parlem de decreixement, de sostenibilitat, de viure bé amb menys i més ben repartit haurien de comprendre que l’alternativa és encara pitjor: si no pilotem l’inevitable descens energètic, acabarem embolicats en guerres per les últimes engrunes dels combustibles fòssils, amb un creixent autoritarisme i eventualment amb la mort de la democràcia i dels drets civils, sacrificats en ares d’un creixement econòmic que com a tal no ha de tornar mai.

 

Però ni de bon tros és aquest el nostre destí ineludible. Nosaltres sabem fer les coses més bé, sabem que l’important no són els “gadgets” electrònics ni els cotxes ni mil andròmines, sinó la família, els amics, la comunitat i, com no, la natura. Podem viure molt bé amb el que tenim, simplement fent les coses d’una altra manera, més racional i més justa. Podem fer-ho. Voldrem?

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 215
En aquest número, la revista Estris parla d’educació en comunicació...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC