EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL

19 de Novembre de 2017
| Ja som 11100
05/09/2017 13:25h
L'actual model agroalimentari
Gustavo Duch petita
Gustavo Duch
Coordinador Revista Sobirania Alimentària

Sabem què mengem i quines conseqüències té?
 

Quan tinc l’oportunitat d’adreçar-me a grups de joves, en primer lloc els mostro un seguit d’imatges. Aquestes imatges inclouen aliments frescos (diferents peixos, llegums, verdures...) i logos de marques comercials del sector de l’alimentació. La sorpresa ve quan tots els joves d’avui reconeixen la imatge del Carrefour, però pocs saben distingir un bròquil d’una col. És a dir, no sabem el nom d’allò que és essencial per a la nostra vida. I això per què passa? Perquè cada cop estem més allunyats dels aliments originals i dels seus conreus. Quan anem al supermercat les prestatgeries estan inundades d’aliments processats, que acabem comprant i incorporant a la nostra dieta habitual. I al final, ningú sap què menja.


Com a mínim, les empreses del sector de l’alimentació estan obligades a introduir a l’etiqueta els ingredients dels productes. Agafarem, com a exemple, el tall de gall d’indi a la brasa d’una coneguda marca i mirarem l’etiqueta: només el 50% és gall d’indi, i la resta és patata, soja, sucres, potenciadors de sabor, etc.

 

I amb això introduïm el tema de la soja, una lleguminosa, com els pèsols, que exemplifica un dels principals problemes del nostre sistema agroalimentari de producció intensiva. Si pregunto als joves si mengen soja a casa, normalment diuen que no, o en tot cas posen brots a l’amanida o en forma de salsa amb el menjar japonès. Però sense saber-ho, mengem soja cada dia en els productes processats, com en l’exemple anterior del gall d’indi. I indirectament, a través de la carn i els productes lactis, ja que la soja és el principal aliment per a l’engreix d’animals. Els pinsos es fan amb soja, i la major part de la carn que consumim prové d’animals que s’alimenten d’aquesta manera i que no surten mai a pasturar.


 

El conreu de la soja i els monocultius transgènics

D’on ve aquesta soja? Tot i que, com hem vist, és un dels ingredients principals de la nostra alimentació, la soja no es conrea ni a Catalunya, ni a Europa. La soja es conrea especialment a l’Amèrica del Sud: Argentina, Paraguai, Uruguai, Brasil, Bolívia... En aquests països hi ha enormes regions dedicades al monocultiu de la soja per al qual s’han exterminat boscos sencers o cultius tradicionals.


En països com Bolívia, el nostre model de ramaderia i d’alimentació ha provocat greus problemes socials. Si nosaltres podem comprar carn barata és perquè aquest model està espoliant la terra i provocant el desplaçament de molts antics pagesos i pageses que han perdut el seu modus vivendi. 


A més, aquesta soja té un superpoder: és una varietat immune i resistent a un pesticida que acaba amb els éssers vius del voltant però no afecta la planta de la soja. És a dir, és transgènica. Aquest pesticida és el producte glifosat i la marca més coneguda és Roundup, un verí molt eficaç, que així entra en la nostra cadena alimentària. Qui guanya diners amb tot això? Evidentment, el fabricant del Roundoup, que “casualment” és el mateix propietari de les  llavors de soja transgènica. Es tracta de la multinacional Monsanto, que a més, des de fa pocs mesos ha passat a formar part del grup de la multinacional Bayer. 


El segon exemple que m’agrada explicar és el de l’oli de palma. El trobem, sense saber-ho, en molts aliments: pizzes, galetes, Nutella... Es tracta d’un oli que s’extreu d’un tipus de palmera originària d’Àfrica però que actualment es troba escampada pel sud-est asiàtic. És un problema molt greu en països com Indonèsia, Malàisia, Borneo, etc., on s’estan cremant a un ritme vertiginós els boscos per implantar el seu cultiu. Aquests incendis provoquen l’expulsió de població indígena i l’extermini de milers d’orangutans i altres animals cada any, però a més, el fum provocat fa que un país com Indonèsia sigui el 3r país del món en emissió de gasos hivernacle.


Quan veiem les imatges de joves que volen entrar a Europa saltant la tanca de Melilla, hauríem de recordar això: el nostre model agroalimentari està acabant amb el sistema de vida de molts països, a través de la desforestació, els monocultiu, el canvi climàtic, etc.

 

El 70% del que mengem a Catalunya prové de fora: el panga de Vietnam, el lluç de Namíbia, la fruita de Xile, i així gairebé tot. Cal recordar que molts d’aquests aliments porten associada una motxilla amb conseqüències socials i ecològiques. La solució, me la va dir un cop un pagès de Guatemala: “Per ajudar-me a mi, no us cal venir aquí; és millor que ajudeu els pagesos i pageses de Catalunya a produir menjar per a vosaltres, no només porcs industrials per exportar, sinó aliments basats en la varietat, el policultiu, i en definitiva, en el menjar sa, just, responsable i de temporada”. Si volem eliminar les tanques, comencem per promoure la nostre sobirania alimentària.
 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC