EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
18 de Octubre de 2017
| Ja som 11090
05/09/2017 13:25h
Moda, desenvolupament i explotació laboral
Albert Sales
Albert Sales
Activista i investigador en justicia social

Des de principis dels 90, Bangla Desh ha experimentat un espectacular creixement econòmic fonamentat en el desenvolupament de la indústria de la confecció. En pocs anys, totes les grans firmes internacionals comercialitzen roba procedent d’aquest país asiàtic. La major part de les persones que compren els milions de peces de roba que obrers i obreres de Dhaka, de Chittagong o de Dinajpur, desconeixen les causes però el “made in Bangladesh” és cada cop més freqüent arreu del món.

 

Orientar el sistema productiu de tot un país cap al tall i la confecció de roba per les firmes de moda globals ha tingut impactes molt ben valorats per les institucions financeres internacionals. La taxa de pobresa extrema (el percentatge de població que viu amb menys d’1,90 dòlars diaris) ha passat del 44% l’any 1991 al 19% l’any 2010, la qual cosa es considera un gran èxit social de l’economia de mercat, però ignora que els marcroindicadors acostumen a deixar a l’ombra la vida de les persones.

 

A Bangla Desh, com a Xina, Índia, Marroc, Hondures o Turquia, la indústria de la confecció imposa condicions d’explotació extremes a milions d’obreres i d’obrers. Un model de “desenvolupament” que sotmet a les persones a les necessitats dels mercats ha normalitzat jornades laborals de 14 hores diàries durant 6 dies a la setmana, salaris que compleixen amb la legislació però que no permeten cobrir les necessitats bàsiques, absència de mecanismes de protecció social, violència i repressió contra les persones que s’organitzen en sindicats, situacions d’infrahabitatge en edificis insalubres annexes a les fàbriques…

 

Contextualitzar l’èxit en la reducció de la taxa de pobresa extrema ens ha de portar a revisar el concepte de “pobresa” assumit per les institucions internacionals. Que es consideri un èxit que milers de noies adolescents passin de la “pobresa” d’una economia rural castigada per l’acaparament de terres a ingressar un salari que tot just li permet menjar i pagar una habitació compartida en ciutats com Dhaka, demostra la voluntat d’institucions com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial de construir un discurs oficial que justifiqui l’enriquiment dels industrials locals i de les firmes globals a costa de l’explotació de persones que dediquen la seva joventut a estar davant d’una màquina de cosir fins ser acomiadades al voltant dels 30 anys d’edat, quan comença a fallar la vista o el mal d’esquena fa insuportable una jornada laboral de més de 14 hores.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 215
En aquest número, la revista Estris parla d’educació en comunicació...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC