EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
18 de Setembre de 2018
| Ja som 11195
09/01/2018 12:31h
"Es pot explicar tot, però no es pot ensenyar tot"
Entrevista amb Laia Servera
Laia Servera
Laia Servera
Directora i presentadora de l'InfoK del Canal Super3

Per què és important que els infants coneguin l’actualitat?

Perquè és el món que els envolta. Que la coneguin però sobretot que l’entenguin fa que s’hi interessin, que s’hi involucrin i que hi participin activament. Si agafes aquest hàbit de petit, quan ets gran ho fas amb molta més naturalitat.

Com s’han d’enfocar les notícies per arribar als infants d’avui?

El que s’ha de fer és explicar-les bé, que s’entenguin, parlar-ne amb naturalitat i aportar algun context més, un context històric, geogràfic o cultural.  Donem eines per analitzar esdeveniments posteriors i alhora facilitem que s’entengui el que passa per tal que no els angoixi i els interessi més.

Els hi hem de donar veu, posar-los davant el micròfon perquè es manifestin i vegin que la seva opinió és tan vàlida com la d’un adult. Sinó, segurament acabaran sentint-se no inclosos en aquesta realitat i la rebutjaran. Quan un adult els escolta els genera una obligació, unes ganes de fer-ho bé, i alhora se senten molt agraïts.

A quina franja d’edat us adreceu?

Nosaltres intentem ser com “El petit príncep”, que te’l llegeixes amb 6 anys i entens una cosa, amb 10 n’entens una altra i amb 35 encara una altra. Oferim un ventall d’informació i d’estímuls i cada nen, en funció de l’edat i de la seva sensibilitat, es quedarà amb un part de l’InfoK o amb una altra.

S’ha d’explicar tot als infants?

Nosaltres defensem que es pot explicar tot, però que no es pot ensenyar tot. No totes les imatges són vàlides per ser ensenyades en un programa que es dirigeix als infants. Un problema dels mitjans de comunicació és que als nens els pot arribar tot, sense cap filtre, i això pot generar problemes, però en canvi sí que s’ha de poder parlar de tot.

Quins criteris utilitzeu per triar les notícies de l’informatiu?

No donem res per suposat i a partir d’una anècdota d’actualitat busquem un context que perduri més que la simple notícia. Per exemple, si hi ha un atemptat a Jerusalem, per desgràcia la notícia passa, però tot el context i la problemàtica entre israelians i palestins no caduca. Per tant, aquest context serveix per explicar què vol dir que un lloc sigui estratègic, per què es barallen més en aquest punt del mapa que no pas en aquest altre, etc.

Recordes alguna notícia delicada als ulls d’un infant?

Una de les coses més bèsties que han passat aquest any ha estat l’ús d’armes químiques a Síria. Aquesta notícia no haguéssim volgut donar-la, però ho vam explicar perquè vam rebre mails de pares preocupats perquè als seus fills els havia arribat la notícia, i les imatges, a través dels mitjans de comunicació d’adults. Ho vam explicar, però no vam ensenyar cap imatge, i vam defugir de generar pena, que és un sentiment passiu, i més aviat vam generar un punt d’indignació. Més val que el nen protesti, es queixi, sàpiga quines coses els adults poden fer i quines no i en quin moment s’estan saltant les normes per la brava. Vam explicar la Convenció de Ginebra amb una animació, i els hi vam dir que, entre altres coses, no es poden utilitzar armes químiques, que no es pot impedir que una ambulància passi amb una persona ferida, que no es pot bombardejar població civil, i que fins i tot en les guerres hi ha normes ètiques i s’han de seguir.

El format televisiu perd força entre els infants?

Absolutament, consumeixen més xarxes socials. I això multiplica els efectes negatius que dèiem abans dels mitjans de comunicació convencionals. Ara qualsevol tipus d’informació sense filtrar arriba amb moltíssima facilitat a molts nens de moltes edats.

Com regular això?

És molt complicat. En aquest context encara crec que té més raó de ser un InfoK. Com a mínim així tindran dos fonts d’informació, la que no està filtrada i la nostra. Per sort, pel fet d’estar a la televisió pública, no estem tant condicionats a l’audiència com altres mitjans. I que ens mirin a la carta ens fa molta il·lusió perquè ens miren a l’escola o a l’esplai i ens utilitzen per parlar de qualsevol temàtica.

I traslladant-nos a l’esplai o cau, quin consell donaries als monitors/es o caps per desenvolupar aquest esperit crític dels infants respecte a la informació que reben?

Que siguin ells els primers a entendre què passa, i llavors segurament s’apassionaran més per alguns temes. Crec que l’ensenyament és una barreja entre apassionar-se i entendre. Un no pot explicar una cosa perquè el receptor l’entengui si com a emissor no l’entén. Però si ho entenem, crec que explicar-li a un nen per primera vegada algunes coses és apassionant.

En la societat actual, quin paper li hauríem de donar a l’educació mediàtica?

Crec que és molt important, sobretot pel que fa als mitjans audiovisuals. Qualsevol tema és més amè amb un vídeo, uns dibuixos animats, una música ... És una eina pedagògica molt potent que no s’utilitza prou i que a més arriba a molta gent. Hi ha molts nens que consumeixen productes audiovisuals.

I més enllà dels infants? És un tema que hauríem de conèixer més tots, en general?

Absolutament. Perquè hi ha temes que no els aprenem a l’escola ni enlloc. D’educació mediàtica no se’n fa gaire, però tampoc no es fa gaire economia, per exemple... Hi ha coses que ens afecten al dia a dia i ningú ens les explica. Moltes vegades anem a fer xerrades i els nens no diferencien entre un anunci, un magazín o un informatiu, o entre objectivitat i subjectivitat... però potser sí que hi ha àmbits educatius on això es comença a parlar més.

A nivell internacional, coneixeu altres exemples com l’InfoK?

Sí, el Newsround, de la BBC, el Jeugdjournaal d’Holanda, un de la ABC nord-americana, a França tenen Le petit journal i a Alemanya hi ha el Logo. En alguns d’aquests països amb informatius infantils amb tanta història canvia absolutament la concepció. Així com aquí a ningú se li acudiria preguntar si és necessari un informatiu per adults, allà tenen assumidíssim que un pas previ per afrontar-se als informatius d’adults és haver-se enfrontat als informatius per infants. 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC