EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
18 de Setembre de 2018
| Ja som 11195
09/01/2018 12:20h
Hi ha sobreexposició mediàtica?
Apostem pels valors des del lleure
Pere munoz
Pere Muñoz
Psicòleg

Un professor de secundària intenta connectar l’ordinador, el projector, Internet i un munt de cables perquè vol fer una classe moderna, mediàtica, en xarxa... No acaba d’aconseguir-ho. Davant, un grup d’adolescents riu sabent quin és el problema que impedeix començar la classe. Amb una mica de sort, algun alumne s’aixecarà i obrarà el “miracle tecnològic” als ulls de l’abnegat docent.

 

Des de la meva experiència, diria que el cas que acabem d’exposar és un exemple típic i habitual en el món educatiu d’avui. El món mediàtic s’ha fet quotidià en les nostres vides, en les nostres aules, en els nostres esplais, i a diferència de les anteriors revolucions culturals, ara és l’educand qui té el control i el domini de la situació. Són els infants i els joves els que saben, qui tenen els coneixements i els més preparats, almenys a nivell tècnic, per guiar-nos en tot el món digital. Com adults, haurem d’estar preparats per a aquest “traspàs de poder”: els adolescents tenen una oportunitat única per pujar-se l’autoestima i prendre consciència de les seves potencialitats.

 

Lamentablement, la xarxa ens porta d’altres exemples que ens alerten de com el lideratge juvenil en el món mediàtic no sempre és tan positiu ni tan enriquidor per a les seves vides. Jocs autodestructius (com la “balena blava”), massa hores a casa davant l’ordinador, perills de relacions virtuals amb persones desconegudes (amb la possibilitat de falses identitats), sedentarisme excessiu... Educativament tenim el repte de guiar els nostres infants per un món virtual que no acabem de dominar però que necessita la nostra aportació per fer un acompanyament més necessari que mai.  Potser caldrà que en el món, més modern que mai, presentem els valors de sempre. Deixem els aspectes tècnics per a ells però posem nosaltres el seny i els ideals educatius.

 

Aprofundint en aquesta reflexió, és probable que la immediatesa i el consumisme siguin dos aspectes latents en aquesta revolució virtual. Vols amics ara mateix? Facebook te’n pot donar 400 amb un parell de clics; si resulta que el teu company de classe et supera, hauràs de donar dos clics més i ja en tindràs 800; que resulta que no tens parella? Pots elegir aplicacions per a buscar parella estable o relacions puntuals; que no saps fer l’exercici de matemàtiques? El professor virtual t’ho explica en cinc minuts... Tot és ràpid, fàcil i “producte de consum”. Així, els nous “líders” són aquelles persones que tenen seguidors per qualsevol aspecte puntual, com saber ballar, fer riure, per fer activitats perilloses, per faltar al respecte... No hi ha filtre: els herois són, a la xarxa, fruit de la rapidesa, la imatge i la capacitat “d’enganxar a qualsevol preu”.

 

Davant d’aquesta nova realitat virtual, des de la convicció que educar és possible i meravellós,  hom pensa en uns educadors més joves i més tecnològics que la mitjana però amb uns ideals i uns valors propis de la seva condició. Sí, una vegada més, els monitors i les monitores d’esplai poden ser uns mediadors excel·lents pels nous temps. I de nou, o no tan nou, tenim tots plegats el repte d’ensenyar que un amic de veritat necessita una inversió de temps, necessita que el toquem i que dissabte a dissabte estiguem al seu costat. I que l’autoestima és quelcom a assolir amb temps i experiències personals, perquè no va i ve com l’èxit d’un “youtuber”. Hem de mostrar que les coses importants requereixen esforç, sacrifici, temps i dedicació. Mirar als ulls, mirar els estels, conviure amb els altres..., la vida no passa travessant una pantalla, sinó en un tu a tu de relacions entre persones. I hem d’explicar també que els herois, els de veritat, pateixen, durant un temps estan perduts, després tasten la tragèdia, després dubten i, amb tot el seu bagatge personal, afronten la realitat, les dificultats i la vida que els ha tocat viure i lluitar. 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC