EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
18 de Juny de 2018
| Ja som 11172
09/01/2018 12:33h
L’educació mediàtica avui
Integrar l'emoció a la raó
joan monica
Joan Ferrés Mònica Figueras-Maz
Comunicòlegs

Diu el físic i matemàtic Leonard Mdolinow que un cos que corre gasta cent vegades més energia que un cos endropit en el sofà, i que la concentració profunda produeix un increment del consum d’energia del cervell d’un 1%. Aquesta conclusió posa en entredit les metàfores utilitzades durant dècades sobre l’educació mediàtica: la televisió com a caixa tonta i l’encefalograma pla dels cervells que la miraven. I ara resulta que quan aconseguim l’objectiu que ens imposàvem en l’educació mediàtica (que les pantalles despertessin una resposta racional) només estem afegint un 1% d’energia a l’activitat cerebral. Els nous coneixements científics sobre el funcionament del cervell humà obliguen a qüestionar l’enfocament que se sol fer dels fenòmens d’interacció amb les pantalles i, en conseqüència, a revisar els paràmetres en els quals es mou l’educació mediàtica.

Està demostrat que l’activitat del cervell emocional i inconscient no només precedeix la del cervell racional i conscient, sinó que a més el condiciona, de manera que la consciència només podrà ser entesa estudiant els processos de l’inconscient que la fan possible.

 

S’obre, doncs, per a l’educació mediàtica una nova oportunitat i una nova exigència. No es tracta només d’incorporar racionalitat o treballar l’actitud crítica dels infants i joves, sinó de prendre consciència de l’activitat emocional i inconscient i aprofitar-la per gestionar la seva força socialitzadora. Els centres de lleure són espais ideals per a l’educació mediàtica. El treball crític amb la televisió ja s’ha introduït des de fa anys als esplais però ara el repte és doble. Per una banda, incorporar qualsevol tipus de pantalla i tecnologia i, per l’altra, anar més enllà del discurs racional i integrar la dimensió emocional i inconscient. La competència mediàtica, informacional o digital no és només ser destre amb les tecnologies o ser crític amb els continguts, sinó estar alfabetitzat en totes les altres dimensions que la defineixen. A més de la tecnologia i la ideologia i valors, en la investigació utilitzem també unes altres quatre dimensions: llenguatge; producció i programació; recepció i audiència; i estètica. Totes aquestes sis dimensions estan estretament interconnectades i cal atendre-les des d’una mirada holística.

 

En resum, l’educació mediàtica ha de contribuir a formar ciutadans competents -en el cas dels centres de lleure, infants i joves-, en el sentit de ser capaços de percebre, analitzar i gaudir dels missatges, imatges, sons que provenen dels mitjans i usar-los per a satisfer les necessitats de comunicació, expressió, formació i informació generades en la seva vida diària.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC