EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
20 de Setembre de 2018
| Ja som 11195
13/03/2018 11:59h
El procés del dol
Raquel Dolado
Raquel Dolado i Murillo
Psicòloga especialista en psicologia clínica

Al llarg de la vida, les persones ens anem afrontant a pèrdues diverses pel que fa a la seva natura, intensitat, edat en la qual esdevenen... i cadascuna d’elles ens embarca en un camí d’anar dient adéu i que es coneix com a dol.

 

El dol és un procés psicològic normal i dinàmic que s’inicia de forma automàtica per tal d’adaptar-nos emocionalment a la nova situació que implica la pèrdua viscuda i que comporta un conjunt de reaccions psicològiques, físiques i socials que són habituals després de patir una pèrdua.

 

Quan una persona pateix una pèrdua no sempre se sent, pensa o actua de la mateixa manera ja que va passant per diferents fases. La psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross va establir que el procés de dol es manifesta en les següents cinc fases:

 

El dol - La tristesa

 

 

Negació
“Això no em pot estar passant a mi”


Aquesta fase consisteix en rebutjar conscient o inconscientment el que ha passat o la realitat de la situació i es correspon amb aquell sentiment d’incredulitat. Es tracta d’una mena de defensa que pretén reduir el shock que ens pot produir la pèrdua. És una resposta temporal.

 

En aquesta fase els infants poden comportar-se com si no hagués passat res, com si allò que ha succeït no els afectés... com si el seu cap fugís de les males notícies.

 


Ira
“Com em pot estar passant això a mi? No és just!”


En aquesta etapa emergeixen emocions intenses de ràbia i ressentiment, sovint cap a tot i tothom, i la recerca dels perquès. És aquell estat en el qual tot molesta, on la persona es queixa per tot i tot ho critica i, a vegades, es pot sentir un enuig descontrolat que es pot descarregar en els altres.

 

Els infants poden tenir explosions de ràbia contra els altres, les activitats, etc., estar queixant-se constantment o tenir respostes inadequades i, fins i tot, comportaments violents.

 

Negociació
“Em portaré bé i tot tornarà a ser com abans”


Aquesta fase acostuma a ser la més breu i consisteix en mirar de calmar el dolor negociant la realitat per tal d’evitar allò inevitable. Es pot manifestar en forma d’intents d’acord amb un mateix, amb l’entorn, amb Déu... Emergeixen pensaments i fantasies que no coincideixen amb la realitat actual i prenen la forma de pactes gairebé secrets.

 

Els infants poden, per exemple, resar demanant a Déu que la situació torni a ser com abans a canvi de que ells seran bons nens.

 

Tristesa
“Trobo a faltar la vida que tenia abans i em costa tirar endavant”


En aquesta etapa, la tristesa, l’angoixa, la por o la incertesa davant el futur són les protagonistes acompanyades sovint pel desànim, la falta de ganes de fer coses... és un estat temporal que ens prepara per acceptar la realitat de la pèrdua on també poden conviure la irritabilitat i el sentiment d’impotència. 

 

Els infants, en aquesta fase, poden no mostrar interès per les activitats, estar irritables o neguitosos, preferir estar sols, etc.

 

Acceptació
“Malgrat tot puc continuar tirant endavant amb la meva vida”


L’acceptació és l'última fase i es caracteritza per reorganitzar la vida, recuperar la confiança i la seguretat, sentir-se tranquil i gaudir del present. En aquesta etapa el record d’allò perdut és menys dolorós. Es tracta d’aprendre a conviure amb la pèrdua viscuda i acceptar que aquesta és la nova realitat a partir d’ara.

 

Els infants recuperen les ganes de fer coses, estan més tranquils, se senten amb més força, gaudeixen amb les coses que fan, amb els amics, etc.

 

Aquestes cinc fases que configuren el procés de dol no sempre succeeixen en aquest ordre ni amb la mateixa durada i intensitat en cada persona. En el cas dels infants, tot i que experimenten les mateixes emocions que els adults, no gestionen el dolor de la mateixa manera. Per això és important observar l’infant i el que fa per veure en quina fase pot estar i acompanyar-lo.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC