EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL

20 de Setembre de 2018
| Ja som 11195
13/03/2018 11:59h
Tipus de pèrdua
Cristina Vidal
Cristina Vidal Martí
Educadora social i doctora en Psicologia

A nivell psicològic, s’entén el dol com el procés que experimentem les persones per acceptar la pèrdua viscuda. Les persones al llarg de la nostra vida vivenciem múltiples processos de dol. Alguns d’aquests processos els vivim de manera conscient i amb una forta intensitat emocional i, en canvi, d’altres passen desapercebuts o bé els etiquetem com a canvis o experiències ja siguin de caràcter negatiu o positiu.

 

Però, què és realment una pèrdua? Un infant experimenta pèrdues o només és una experiència pròpia dels adults i de les persones grans? Totes aquestes qüestions es tractaran al llarg d’aquest text. 

 

En el nostre dia a dia, s’accepta la pèrdua com quelcom que s’ha perdut, ja sigui una persona, un objecte, una experiència, un animal o una funció.  Tanmateix, Freud -un dels primers autors que va abordar i tractar la pèrdua- argumentà que els anhels, els desitjos, els ideals i tots aquells projectes desitjats però que no s’han acomplert també són pèrdues i com a tals necessitaran cursar un procés de dol per sanar-se. 

 

A continuació, anirem exemplificant situacions de pèrdua amb la finalitat de clarificar més aquesta definició. Val a dir, però, que en funció de múltiples factors (el moment que s’està passant, la personalitat, l’experiència viscuda, la gestió de les pròpies emocions, el suport social que disposa la persona, els recursos personals...) la persona vivenciarà amb més o menys intensitat emocional la pèrdua; o bé en alguns casos -i tal com s’apuntava- la persona no tindrà la sensació que vivencia aquest procés i es posposarà l’elaboració per més endavant utilitzant mecanismes de defensa que bloquejaran el procés, ja sigui a través de la cronificació o patologització. 

 

La mort d'un ésser estimat
Un primer exemple de procés de pèrdua és la mort d’un ésser estimat. La mort d’una persona propera a nosaltres n’és un clar exemple: la mort d’un infant, la d’un pare o una mare, la d’un monitor o monitora o bé la mort 
d’algú proper relacionat i vinculat amb l’activitat de lleure que realitzem. Probablement, aquest tipus de pèrdua és una de les més clares i que en som més conscients perquè la mort com a misteri ens despulla, ens anestesia els nostres recursos i ens fa viure la vulnerabilitat com a éssers humans. La mort ens genera sofriment, ja sigui el propi o el de l’altre; i aquesta experiència dolorosa ens fa reviure experiències passades no resoltes o observar el nostre propi límit. El com es produeixi aquesta pèrdua i l’edat de qui ens deixa són dos factors que faran que el procés de pèrdua sigui més o menys complex d’acceptar. 

 

La malaltia
Un segon exemple seria la malaltia. La vivència d’una malaltia crònica o de caràcter neurodegeneratiu també serà un factor propici a desencadenar processos de pèrdua en les persones properes a qui la pateix. La malaltia comporta una sèrie de canvis en l’entorn més immediat que es produeix i si aquesta malaltia persisteix en els anys generarà nous processos de pèrdua: pèrdua de funcions, de llibertat, de tipus material, econòmic, entre d’altres. Totes les persones estem exposades a patir malalties i incapacitats, independentment de l’edat que tinguem; i aquesta evidència que es tendeix a negar per evitar l’ansietat que ocasiona comporta en el moment que es produeix un gran procés d’adaptació en la persona i en el seu entorn.

 

imatge dol

 

La discapacitat
La discapacitat també és un altre procés de pèrdua. Perdre un membre o un òrgan del propi cos en són algun exemple; com també la pèrdua d’una funció ja sigui de manera temporal o indefinida. Per exemple, si a un infant li diagnostiquen diabetis, tard o d’hora, haurà d’assumir les limitacions que aquesta malaltia de caràcter orgànic li genera i durant tot aquest procés necessitarà acceptar les possibles pèrdues relacionades amb la malaltia. 

 

Tot i que els tres exemples anteriors són situacions i processos en què la visibilització de la pèrdua és evident, socialment se n’és conscient i es tendeix a acompanyar les persones que ho vivencien; n’hi ha d’altres que socialment no es denominen d’aquesta manera sinó a través d’altres noms. A continuació,  volem fer esment justament d’aquests tipus de pèrdua amb la finalitat de visibilitzar-los i contribuir a evidenciar-los per ajudar els monitors a acompanyar de manera més conscient els infants o els propis monitors que viuen aquesta situació. 

 

La marxa d'un monitor
La marxa d’un monitor és un procés de pèrdua. La confiança dipositada en el monitor, l’edat del grup d’infants, la seva trajectòria, el moment en què marxa i el grau de significativitat que tenia en relació als grups que ha tingut al seu càrrec seran elements que faran desencadenar amb major o menor intensitat el procés de dol. Cada infant viurà el procés de manera diferent però per afavorir que el procés sigui saludable, l’òptim seria acomiadar-se del monitor que marxa i deixar espais perquè els infants i els propis monitors puguin expressar les emocions que es viuen. 

 

La marxa del responsable
Una segona situació de pèrdua és la marxa del responsable. El responsable té un paper de lideratge que incideix en el dia a dia de l’entitat. Pels monitors, la seva marxa comportarà canvis a nivell organitzatiu i de gestió però, a la vegada, si el seu lideratge ha estat ben valorat pel clima humà i per la promoció de les relacions socials, la vivència del canvi es viurà d’una manera més traumàtica i la percepció de vivència de pèrdua serà més viva.

 

La immigració i l'emigració
Els infants i/o els monitors que vénen o marxen a d’altres terres també experimenten processos de pèrdua. La immigració i l’emigració són clarament dos processos de pèrdua que comporten múltiples pèrdues (persones properes, costums, menjar...). En els centres de lleure tenim més probabilitat d’observar processos d’immigració que d’emigració; però en tots dos casos l’acompanyament per part de l’equip directiu i dels monitors serà cabdal per ajudar el procés d’integració i d’acceptació de les pèrdues.

 

Pèrdua econòmica
I un últim exemple és la pèrdua econòmica. La crisi que malauradament encara patim en la nostra societat ha afectat clarament el poder adquisitiu de les famílies. El llindar de la pobresa en la nostra societat és cada vegada més gran i la diferència entre les classes socials és més evident. Probablement, en el nostre centre de lleure vénen infants amb dificultats econòmiques que malauradament no tenen resoltes les necessitats més bàsiques. Aquesta pèrdua no només és de tipus econòmic sinó que n’hi ha d’altres associades com la pèrdua d’igualtat d’oportunitats, de llibertat d’elecció, entre d’altres. 

 

En definitiva, la pèrdua és una experiència dolorosa que està present en totes les etapes vitals. Sigui quina sigui la pèrdua que s'està vivint, serà saludable i necessari elaborar el seu procés de dol. Serà al final d’aquest procés, des d’una certa distància emocional, que la persona podrà valorar les aportacions positives i de creixement que aquesta experiència traumàtica li ha repercutit.  

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC