EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
16 de Novembre de 2018
| Ja som 11216
08/11/2018 08:31h
Entrevista a Gregorio Luri
"La virtut de cada agent educatiu consisteix precisament en fer bé la seva funció específica, allò que ningú farà si ell no ho fa!
Gregorio Luri
Gregorio Luri
Filòsof i escriptor

Sobre qui recau la responsabilitat d'educar bé?

El profeta Mahoma va arribar una vegada a una ciutat i els nobles se li van queixar dient-li que els joves estaven embogits i no sabien què fer. Mahoma els hi va dir: els joves són més fills del seu temps que dels seus pares. Nosaltres som pares dels nostres fills però els nostres fills són també fills del seu temps. Per tant, eduquen moltes coses: educa el temps, educa l’escola, el barri, l’esplai, la televisió, les relacions, les amistats... però cada instància educa de manera diferent.

 

Quin creu que ha de ser el paper de l’escola i quin el de l’educació en el lleure actualment?

Jo crec que la pregunta que ens hem de fer és: què és allò propi d’una escola que si no ho fa cap altra institució no ho farà per ella, i què és allò propi del lleure que si no ho fa cap altra institució no ho farà per ell? Perquè la nostra virtut consisteix precisament en fer bé la nostra funció específica. En aquest sentit, penso que la funció pròpia de l’escola és la de transmetre uns determinats coneixements i la del lleure ensenyar a conviure amb el propi temps. No crec que escola i lleure hagin de competir perquè són realitats i experiències diferents.

 

Tot i ser conscients que, com afirma en el seu nou llibre “Val més educar”, l'escola perfecta no existeix, què hauríem d'esperar d'una bona escola?

Una bona escola, en la meva opinió, és bàsicament aquella que et permet fer la transició de l’àmbit de la família, on t’estimen incondicionalment per ser qui ets, a l’àmbit de la societat, on t’estimen condicionalment pel que saps fer. L’escola és el pont de contacte entre la família i la societat.

 

I d'un bon esplai o agrupament?

Tot i que no em considero especialista en educació en el lleure, crec que el seu paper no té res a veure amb aquest pont de confiança entre la família i la societat sinó amb l’aprenentatge de la vivència del temps. Un aspecte que actualment em sembla fonamental, ja que molts infants i sobretot adolescents viuen el seu avorriment com una desgràcia que els adults han de solucionar. L’educació en el lleure fomenta aquesta capacitat de dotar de sentit i activitat el propi temps, una funció educativa diferent a la de l’escola.

 

Un espai caracteritzat per la senzillesa, un aspecte que reivindica en el seu darrer llibre.

És que si no fos senzill s’estaria traint a sí mateix. El lleure és un espai on aprendre a gaudir de l’experiència de caminar, a tenir una relació normal amb l’entorn, a conviure amb el silenci... Tota una sèrie de dimensions de la persona que si no les fes el lleure no les faria ningú.

 

Quina hauria de ser la relació entre l’escola i l’educació en el lleure?

L’escola és una institució molt antiquada que va néixer bàsicament per suplir les necessitats de les famílies en un món agrícola, que no té res a veure amb la societat actual. Si som prou valents hauríem de replantejar-nos la relació de l’escola amb les altres institucions educatives des de la igualtat i no des de la subsidiarietat. Avui dia existeixen experiències innovadores que intenten, per exemple, posar en contacte les diferents instàncies educatives d’un mateix barri per crear sinergies i plans d’actuació conjunts. Crec que hauríem de seguir aquest camí. D’altra banda, també crec que els poders públics haurien de pensar el fet educatiu d’una manera molt més global.

 

Creu que s’ha de fomentar doncs aquesta relació?

És inevitable. El temps ens porta cap aquí. Una escola és una institució caríssima, que disposa d’instal·lacions i recursos que es podrien utilitzar de mil maneres. Però és que fins i tot ens hauríem de replantejar els horaris. Les cinc hores lectives provenen d’una societat agrícola en la qual l’escola era l’única institució educativa i havia de donar-ho tot. Però avui, en una societat tan complexa, l’escola no pot donar-ho tot. Llavors, hem de crear sinergies i relacions d’un altre tipus. I anem cap aquí...

 

Entrevista publiacda a l'Estris 195 (març 2014)

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 223
Vivim en una societat que, constantment ens repeteix els beneficis d'una vida saludable. Ta...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC