EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
16 de Novembre de 2018
| Ja som 11216
06/09/2018 11:24h
El dolent de la pel·lícula
Irene Mata
Irene Mata
Psicopedagoga i educadora social

En la pel·lícula de la nostra vida, de la qual cadascú som l’actor principal alhora que el director en la majoria d’escenes, hi ha un personatge a qui sovint li toca fer de dolent malgrat els beneficis del seu paper. No acostuma a sortir als crèdits, menys encara en el repartiment de premis, roman ocult dels reconeixements, aliè als currículums. Ningú no el vol, no és acceptat i menys encara reconegut. Injust, oi? Per què ens costa tant deixar-li el seu “minut de glòria”? Crec que fora un bon exercici d’equitat i humilitat i en trauríem més rèdit de la seva participació. El fet és que aquest company menystingut ens ajudaria encara més si el tractéssim millor. L’error, reconegut i acceptat, proporciona pau a la consciència, credibilitat
davant els altres i possibilitats de millora i creixement.


Sí, si -diràs- jo aprenc dels meus errors, però millor que els altres no se n’adonin. Bé, aquest raonament, tot i que comprensible, ens fa perdre el seu potencial d’aprenentatge. Quan algú ens retreu que ens hem equivocat, ens costa reconèixer-ho i utilitzem recursos diversos i poc originals: ens fem els sorpresos, repartim les “culpes”, ho atribuïm a les circumstàncies, ens enfadem, ataquem a qui ens ho diu, ens indignem... En definitiva “tirem pilotes fora”. Ens fa por que els altres ens jutgin per les nostres imperfeccions enlloc de pels nostres encerts.

 

La societat és competitiva i ens empeny a ocultar l’errada, la publicitat ens bombardeja amb el perfeccionisme estètic, cap responsable polític reconeix mai la seva falta. I així ens va, fugint d’estudi i fent cas omís de les possibilitats educatives de l’error. El cert és que cadascuna de les decisions que prenem en les nostres vides, des de la més senzilla a la més important, comporta el risc d’equivocar-nos. A vegades, enfront d’un error que considerem greu volem corregir-lo a corre-cuita, sense pensar en les conseqüències, i això ens fa precipitar-nos i cometre un de més gran. Aprendre a reconèixer l’error davant dels altres ens pot ajudar a sincerar-nos amb nosaltres mateixos i a desprendre’ns dels prejudicis i les pors que ens paralitzen. Compartir amb un amic el relat d’un error comès ens ajuda a acceptar que no ho sabem tot, que som fal·libles i que necessitem l’ajuda dels altres. En definitiva, reconèixer l’error ens allibera de l’ansietat del perfeccionisme i ens obre noves possibilitats de canvi i creixement personal. Ens fa a tots igual d’humans i ens ensenya a estimar-nos més malgrat les nostres equivocacions.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 223
Vivim en una societat que, constantment ens repeteix els beneficis d'una vida saludable. Ta...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC