EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
16 de Novembre de 2018
| Ja som 11216
06/09/2018 11:42h
Elogi de la perseverança
Raül Avellaneda
Raül Avellaneda
Coordinador Xarxa Centres Socioeducatius Fundació Pere Tarrés

Perseverar vol dir persistir en una manera d'ésser o d’obrar. Quan es treballa amb adolescents o joves, la presència i el testimoni continuats són elements que s'afegeixen als propis de l'activitat setmanal.

 

 

Els adolescents i joves no estan sempre disposats a escoltar. Apareix una asincronia entre transmissor i receptor. Aquesta asincronia és pròpia de persones que han crescut, han madurat i són lliures a l'hora d'actuar. A més, es consideren autosuficients i, per tant, no necessiten de ningú. L'educador ja no és un referent absolut sinó que muta, d'alguna manera, en un guia o, més aviat, un acompanyant (el que en llenguatge modern s'expressa com a coach).

 

 

Aquest acompanyament beu de diverses fonts. Una d'elles és la perseverança. Cal perseverar en estar al costat d'una persona que controla el seu ritme de creixement. Cal perseverar en l'oferta de compartir pensaments sobre diversos camins a emprendre. Cal perseverar quan sembla que el jove s'allunya del que nosaltres creiem que és millor. Perquè cal perseverar però sempre respectant la llibertat de la persona. Cal estar disponibles malgrat tot.

 

 

Un dia, en una xerrada de la Viqui Molins, vaig aprendre molt sobre aquest valor. Ella ens explicava que coneixien una dona que necessitava la seva ajuda. Anaven cada dia a la seva porta i des de fora la cridaven i li explicaven què havien anat a fer allà. No va ser fins al cap d'un any que la dona els va obrir la porta. Ella no havia sentit la necessitat o simplement no estava preparada per rebre ajuda. La Viqui Molins va perseverar en la presència i la disponibilitat.

 

 

Quan vaig sentir aquesta història vaig adonar-me que això calia incorporar-ho a la meva tasca amb els joves. Fins llavors em sentia neguitós quan no responien o no participaven de segons quines activitats. Cada persona té el seu camí i moltes vegades pensem que sols ho podem tot. Des de llavors ofereixo les opcions d'acompanyament i espero. Potser no ho necessiten mai o potser només els cal temps per parar, respirar i decidir demanar un nou punt de vista o participar d'aquella activitat que "fa pal" però que els farà créixer.

 


Ser-hi sempre, perseverar sense desesperar.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 223
Vivim en una societat que, constantment ens repeteix els beneficis d'una vida saludable. Ta...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC