EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
19 de Novembre de 2017
| Ja som 11100
13/10/2016 16:22h
#Coixinets fora!
Judit Vilaclara
Judit Vilaclara
Responsable del Centre d'Esplai Lluís Maria Chanut

El coixinet! A punt d'extingir-se fa un temps i ara de nou a l'ordre del dia. La seva història es remunta als romans que l'utilitzaven com a signe per expressar la mesura a l'hora de pesar en lliures. Utilitzem el coixinet (#) per penjar fotografies, per dirigir comentaris, per etiquetar, en definitiva per classificar. I és que les persones, a l'hora de pensar utilitzem estratègies que ens permeten extreure o classificar informació ben ràpidament. Aquestes estratègies es diuen heurístiques i ens serveixen per guanyar temps i fer més senzilla la realitat que ens envolta.


Al final, el petit coixinet ens ajuda a classificar basant-nos en una sola paraula, en característiques, sovint molt superficials, que ens permeten posar una etiqueta curta i concisa: útil per ser ràpids/es, però, amb prou matisos com per jutjar?


I a l'esplai o al cau? A l'esplai utilitzem el coixinet (#)? Etiquetem? (#pesada; #nerviós; #problemàtic...)


No sempre utilitzem les etiquetes per referir-nos a persones concretes. Sovint les etiquetes són en realitat estereotips, característiques molt concretes que acabem utilitzant per definir un grup de persones. Aquests estereotips poden anar de la mà dels prejudicis, que com el seu nom indica són judicis fets abans de tenir-ne proves o de saber la veritat. Jutgem en funció de generalitzacions o experiències prèvies puntuals. I així tenim més coixinets! (#immigrants; #paresquenocooperen...)


Al final, totes aquestes actituds, naturals en l'ésser humà, es converteixen en barreres que ens impedeixen educar en la convivència i en el respecte a la diferència.


A continuació, repassarem breument algunes situacions que es donen en relació a l'educació en el lleure i les acompanyarem amb una proposta de millora. Cada centre és un món, únic i irrepetible. Les propostes són només pistes que ens poden ajudar a encaminar el treball dels prejudicis a l'esplai o cau.

 

#INFANTS
Les característiques conductuals o els trastorns són grans etiquetes que alguns nens i nenes arrosseguen al llarg del seu pas pel lleure i l'escola. "L'any que ve estaràs al grup de petits, vés amb compte amb el José, és molt conflictiu". Aquestes etiquetes esdevenen informacions útils per als educadors, que d'aquesta manera, podran dirigir amb coneixement la tasca educativa, però no haurien de definir en cap cas els nens i nenes. Els infants no són una sola característica, els infants són un conjunt de característiques i habilitats que els fan únics. A l'hora de traspassar un grup o fer comentaris dels nens/es de l'esplai seria bo poder complementar la informació amb una descripció acurada del cas i no només amb un coixinet (#).


Propostes de millora!
• Dedicar cada inici de curs un espai amb l'equip educatiu del centre per fer un bon traspàs del grup de nens/es.
• No limitar-nos a jutjar el grup o els infants per les converses al bar o entre reunions.
• Ser acurats a l'hora de descriure el grup i els nens/es, procurar destacar els aspectes positius dels infants com a mínim tant com destaquem els negatius.

 

#CULTURA
La cultura és l'acumulador d'estereotips per excel•lència. El desconeixement de les persones amb orígens i costums diferents ens allunya de poder ser generadors de diàleg, comprensió i convivència.


Els esplais i caus que atenem famílies de cultures molt diferents n'hem sentit de tots colors: "No hauríeu de deixar que una nena vingui amb vel a l'esplai", "les famílies gitanes deuen ser molt conflictives"... Conclusions a les quals la gent que opina arriba basant-se únicament en el nom del barri o la religió dels participants.


Proposta de millora!
• Deixem-nos d'Internet i d'històries, la millor manera de conèixer les cultures que formen part del nostre territori és vivint-les, formant-ne part, experimentant-les i compartint-les. Busquem en el nostre entorn més proper les fonts de riquesa cultural.
• Massa sovint hem cregut que amb un joc de rol és suficient per treballar l'empatia o el coneixement vers les cultures diferents. La mesquita més propera, una escola amb molta diversitat, el centre obert d'uns carrers enllà. Oferim la nostra activitat a totes les persones que ens envolten i només així aconseguirem que l'esplai repliqui la societat on vivim i tindrem l'escenari perfecte per conrear una bona convivència.

 

#EQUIP EDUCATIU
Hi ha milions de prejudicis entre els equips de monitors/es. Hem sentit a parlar de les generacions ("aquesta generació serà molt potent", o bé al revés, "és una generació fluixa"); També coneixem les anomenades "sectes" (grups més hermètics que es formen en el si dels equips), sabem que no tothom vol treballar amb tothom, tot i no haver-ho provat abans. Prejudicis i més prejudicis entre nosaltres mateixos, decidir, opinar i fer abans de conèixer.


Proposta de millora!
• Cal potenciar la cohesió d'equip per tal de combatre aquests prejudicis.
• La manera de conformar els grups d'educadors és important per vetllar que els equips siguin diversos i permetin vèncer les barreres del desconeixement.

 

UN ESPAI LLIURE DE PREJUDICIS, UN ESPLAI LLIURE D'ETIQUETES
Tot i que en el nostre dia a dia etiquetem constantment a les xarxes socials, per què no convertir l'esplai o cau en un espai lliure de coixinets. Un espai on abans de jutjar, es pugui conèixer, es pugui viure.


Hi ha un proverbi dels indis d'Amèrica del Nord que diu: "No jutgis ningú fins que no hagis caminat una milla amb els seus mocassins".


Al final, els nostres centres de lleure haurien de ser l'entorn que permet als infants de la nostra societat caminar amb les sabates dels altres. Caminar i caminar fins acabar esgotat, fins a conèixer cada particularitat i curiositat de l'altre; caminar i caminar per comprendre què significa tenir unes sabates massa petites, unes sabates trencades, unes de molt modernes, o unes de massa grans, unes sabates amb forats o caminar descalç.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC