EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
22 de Juliol de 2017
| Ja som 11076
13/10/2016 16:58h
Joves tutelats i extutelats
Isidre Carbonell i Batlle
Isidre Carbonell i Batlle
Educador i psicòleg jubilat, col·laborador de l'Associació Punt de Referència

Si parlem de joves tutelats i extutelats, el primer que cal tenir en compte és el motiu pel qual es "tutelen" nens o adolescents. Bàsicament, sol ser per un mal exercici de la responsabilitat d'atenció, cura i educació dels seus pares. És a dir, perquè s'ha donat una situació en què els pares no poden, no saben o no volen tenir cura dels seus fills. Quan aquesta situació és detectada pels serveis de suport social hi comencen a intervenir, mirant de reconduir la situació i, si això no és possible, es proposa que sigui l'Administració (a casa nostra, la Generalitat) qui n'assumeixi la tutela. Un cop fet aquest pas, l'Administració procura buscar la millor alternativa per atendre el nen o l'adolescent: que en tingui cura algú de la família extensa (oncles, avis, germans adults, etc.) o una família acollidora, per exemple. Si això tampoc no pot ser, es proposa que sigui atès en un centre, on viurà amb un grup d'altres companys i amb l'atenció dels educadors. Des d'aquí, es busca que el nen o l'adolescent pugui reprendre una vida del tot normalitzada (estudis, activitats de lleure, esplai, vinculació amb els seus tutors, etc.) que li permeti anar consolidant la base damunt la qual haurà de construir la seva vida d'adult.

 


Amb tot això, hauria de quedar clar que no parlem d'un col•lectiu "homogeni": igual que passa amb un grup d'infants o adolescents dels que teniu a l'esplai, no n'hi ha dos d'iguals i cada un és fruit del seu tarannà, de la seva història i de les seves capacitats. El que sí pot passar és que, en alguns casos, després d'haver tingut més dificultats o més carències o potser fins i tot alguns maltractaments, en tinguin encara alguna "cicatriu" que els faci sentir més febles o vulnerables o insegurs davant la vida que se'ls obre al davant.

 


En arribar als 18 anys, està clar, aquestes dificultats poden fer-se més evidents, perquè són dificultats afegides a les que ja són pròpies de tots els joves de la seva edat. Tot i que també cal dir que n'hi ha alguns a qui aquestes dificultats els han fet forts i afronten la vida amb molta més energia que els seus companys d'estudi o d'esplai que no han estat tutelats.

 


El prejudici que pot donar-se més fàcilment en l'entorn d'aquests joves sol venir de la confusió: pensar que si han estat tutelats és perquè "han fet alguna cosa mal feta", que "és per culpa seva", etc. Crec que amb el que he dit fins aquí queda prou clar que això no és així, que les circumstàncies de la vida els han posat determinades dificultats, importants, certament, però superables, de la mateixa manera que d'altres joves han hagut de passar per dificultats greus de salut o d'aprenentatge, posem per cas.

 


En els vostres centres, crec que la millor ajuda és la normalitat en el tracte i en la integració amb els companys. I, en cas de sorgir alguna dificultat, tractar-la amb cura, igual que feu amb qualsevol altre: tenint en compte quins són els seus punts forts i quines les seves dificultats.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Xavi Nus Opinió
Xavi Nus
REVISTA ESTRIS NÚMERO 214
En aquest número, la revista Estris proposa reflexionar sobre el consum responsable com...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC