EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
26 de Setembre de 2017
| Ja som 11085
13/10/2016 17:10h
Refugiats? O persones?
Gemma Cardona
Gemma Cardona
Voluntària a Lesbos

La Rajad és refugiada i té 5 mesos de vida. Amb tan sols 12 dies va creuar l'Egeu en una barca de goma amb el seu pare. Com ella, milers d'infants han fugit del seu país (o ho han intentat) amb les seves famílies per salvar les seves vides i buscar un futur millor. Alguns d'ells han intentat arribar a Europa, perquè és més segura que Turquia o Egipte, o perquè els països veïns (Líban i Jordània) estan saturats de refugiats.

 

Des de la nostra comoditat quotidiana sembla una realitat llunyana, i ens sorgeixen preguntes que s'acosten, de vegades, a conceptes tan incòmodes com xenofòbia, racisme i feixisme: Per què vénen a casa nostra, si ja tenim prou problemes? No tenen més llocs on anar, com països amb la seva mateixa cultura? Segur que no vénen a imposar-nos la seva religió i els seus costums? I si entre ells hi ha terroristes? I si un cop arriben, es dediquen a delinquir? Com trobaran feina, si no n'hi ha per als d'aquí?

 

La por envers l'altre i cap a allò desconegut ens fa veure amenaces i perills on, en realitat, hi ha persones amb històries no tan diferents de les nostres, amb vides que, abans de la guerra, no eren tan diferents a les que podem tenir tu o jo. Per això és important vèncer aquesta por a partir del coneixement, la informació, l'empatia i l'amor.

 

I, des de l'esplai o cau, què podem fer? En primer lloc, informar-nos: les ONG que treballen sobre el terreny, a través de les xarxes socials, ens ofereixen informació fiable. Així podem veure que els refugiats no són només de Síria, o que no tothom és considerat refugiat, malgrat que al seu país la seva vida corri perill. Quan escoltem el testimoni de voluntaris, coneixem històries personals que ens toquen i descobrim la injustícia amb què Europa està tractant els refugiats. Des d'aquest coneixement, podrem tractar el tema amb els nostres infants i joves, i és important que partim dels seus prejudicis per desmuntar-los i anar a l'arrel: Són persones, com nosaltres, amb somnis, il•lusions, un passat i un futur. També ens pot ajudar formular-nos la següent pregunta: I jo, per quines raons deixaria casa meva d'un dia per l'altre, i aniria a un lloc desconegut sense saber quan podré tornar?

 

Només si ens despullem dels prejudicis i mirem l'altre als ulls, podrem deixar enrere les diferències i construir un món més just.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 215
En aquest número, la revista Estris parla d’educació en comunicació...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC