EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
28 de Maig de 2017
| Ja som 11056
02/05/2017 10:12h
Fràgils. L'alimentació com a dret de ciutadania
Foto Merce  Darnell
Mercè Darnell
Adjunta Acció Social i Programa Necessitats Bàsques Càritas Diocesana de Barcelona

Les persones som vulnerables i fràgils per naturalesa. Això, sumat a la precarietat del mercat de treball i la baixa protecció social durant els anys de crisi, ha passat una factura molt alta a les economies familiars. Catalunya s’ha convertit en un país on creix la desigualtat. I el més greu, aquesta situació s’ha fet estructural.

 

Les famílies cada vegada tenen menys ingressos o no en tenen cap i la pobresa severa ha crescut. És així com s’explica que, a Catalunya i en especial a la nostra diòcesi, els projectes per atendre les necessitats bàsiques, sobretot les vinculades a l’alimentació, s’han anat reproduint i ampliant i que una gran part d’aquests projectes ha estat i està vinculada a l’església catòlica (Càritas, ordes religiosos, entitats cristianes d’iniciativa privada...).

 

Hem fet un gran esforç per dignificar el repartiment d’aliments, però davant l’emergència a vegades hem actuat amb immediatesa, sense temps per valorar les causes del problema ni les conseqüències de les nostres accions a llarg termini.

 

Amb l’informe “Fràgils. L’alimentació com a dret de ciutadania” volem evidenciar que per garantir el dret a l’alimentació cal que les persones disposin d’ingressos per planificar la compra i fer-la on sempre. Cal tenir en compte la seva dimensió cultural (triar els aliments segons costums o religió), familiar i social (cuinar, àpats en família, celebrar...) i com a catalitzador de les llibertats personals i col·lectives.

 

Igualment, la cobertura de necessitats bàsiques s’ha d’atendre de forma global. Les entitats com Càritas no podem, ni volem, ni hem de garantir l’alimentació de les persones ni amb ajuts en espècie ni econòmics, cal una resposta des de les polítiques socials públiques.

 

I plantegem que mentre no arribi la Renda Garantida de Ciutadania hem de crear una nova estratègia que ajudi, tant a Càritas (diocesana, parroquials i arxiprestals) com a la resta d’organismes públics i entitats que ho vulguin a millorar la resposta als problemes d’exclusió social, amb projectes inclusius i oberts a tota la societat, que concebin la pobresa com un problema col·lectiu. Comptant amb les nostres contradiccions i assumint que ens queda molt camí per fer. Tot un repte.

 

(Article escrit conjuntament amb Marta Plujà)

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 214
En aquest número, la revista Estris proposa reflexionar sobre el consum responsable com...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC