EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
18 de Setembre de 2018
| Ja som 11195
20/02/2018 11:40h
L’escola mira el lleure
Maria Elias
Maria Elias
Pedagoga i docent tutora de lleure i animació sociocultural de Formació Consultoria i Estudis

Ja fa temps que alguna cosa està canviant a l’educació formal. Especialment a les escoles de primària i secundària on cada vegada més les famílies demanen una educació més acord als temps que estem vivint. Una sistema educatiu que situï l’infant al centre del procés d’aprenentatge i li permeti ser-ne el protagonista, que s’adapti a les seves necessitats i interessos i li permeti implicar-se en la vida escolar i prendre decisions de temes que li són propis i rellevants.

 

Així, cada vegada hi ha més escoles que incorporen propostes innovadores, transformant l’educació tradicional en una educació oberta a les demandes del seu entorn. Si mirem en què es basen aquestes propostes innovadores podrem identificar metodologies molt pròpies de l’educació en el lleure.

 

Potser l’exemple més conegut és el que segueixen moltes escoles quan anuncien que segueixen les metodologies de l’Aprenentatge per projectes, on a través de temàtiques transversals es treballen diferents assignatures i continguts. Així es fan barreges de grups d’edat o bé grups més reduïts i es treballen alhora la música, la història, les matemàtiques o el coneixement del medi mentre es responsabilitzen també els alumnes perquè s’organitzin la feina i puguin anar treballant el projecte segons el seu ritme i interessos particulars.

 

Aquesta metodologia és la que en l’educació en el lleure hem anomenat els centres d’interès o eixos d’animació de tota la vida o fil conductor concret ens acompanya al llarg de tot el curs, casal o colònies donant sentit i continuïtat a les accions educatives programades. L’equip de monitors i monitores van desenvolupant el centre d’interès amb animacions, vetllades, personatges i motivant els infants i joves a fer-se’l propi i viure’l i gaudir-lo durant tota l’estada.

 

Altres metodologies que s’estan incorporant a l’escola com ara l’aprenentatge basat en el joc o la gamificació tenen un mirall claríssim en el lleure on el joc n’és un element totalment identitari. És amb el joc que es transmeten valors, que es cohesionen grups, que es fan aprenentatges de vida amb els companys i companyes de l’esplai, que els monitors i monitores es converteixen en referents amb esperit lúdic i entusiasme.

 

Tot apunta a que cada vegada més el lleure entrarà a l’escola no només a l’hora del menjador i les extraescolars, sinó com una manera d’entendre l’educació  basada també en la participació activa dels infants i les seves famílies i en fer-se més present en l’entorn més proper amb ànim crític i transformador.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC