EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL

27 de Maig de 2018
| Ja som 11168
02/05/2018 11:06h
L'esplai és també per a les activistes
Marta López
Marta López
Tècnica de comunicació Pallassos Sense Fronteres

Tinc la sensació que existeix una mena de reticència col·lectiva a assimilar la tasca de l’esplai com una voluntat política. I amb aquest terme que sovint espanta, no em refereixo amb abanderar-se a una ideologia o a un partit polític concret ni res de tot això, sinó que parlo d’una voluntat política en clau de transformació social.

 

Com a monitors i monitores d’esplai, ho hem reiterat moltes vegades: no ens agrada aquest món i volem canviar-lo. Però per transformar una cosa, primer s’ha de tenir voluntat i segon, voluntat per conèixer. I conèixer significa observar, informar(-se), entendre, empatitzar, qüestionar... Verbs que segurament com a persones joves i actives fem en les nostres rutines diàries, però la falta de temps ens excusa a aïllar-nos de tot allò que no tingui a veure amb la nostra realitat present: exàmens, feina, reunions d’esplai, família, amics...

 

La majoria convivim amb aquesta contradicció: som actius en nosaltres, però no activistes en els altres. I sap greu, perquè acostumem a omplir-nos d’orgull quan diem que som gent d’esplai, que formem part del meravellós “entusiasme sospitós” de l’estimat Capdevila. Que els monitors i les monitores som persones referents, assembleàries, que eduquem en valors, que som un gran exemple de voluntariat i un llarg etcètera de coses boniques i que tant ens motiven. Però ens aturem suficient a obrir finestres al món amb els nostres infants?

 

Darrerament m’he topat amb persones que desmuntarien la pregunta que acabo de plantejar. I això és una dosi d’esperança. Tenim la sort d'incorporar ànimes despertes dins del Moviment. I si no, pregunteu-ho als esplais que caminaven en massa pels carrers de Barcelona sota el crit: “Obrim fronteres, volem acollir!”. O a aquell grup de mitjans que explicava en un vídeo la gimcana sobre gènere i com de divertit havia estat conèixer i combatre l’arxienemic del micromasclisme. Sense oblidar el dia que van venir dues víctimes d’agressions racistes a l’esplai i van explicar als adolescents el seu colpidor i injust testimoni. O aquella pregària de campaments on, per fi, els petits van entendre per què hem de comprar les taronges de València i no les que vénen de la Xina.

 

Crec que no us estic fent descobrir res que no sabíeu abans: l’esplai és una resposta conscient cap al canvi social. I en tant que és conscient, hem de tenir voluntat i ser capaços d’activar tots els mecanismes i recursos educatius que tinguem a l’abast. Brindem als nostres infants l’oportunitat de mostrar el món que els envolta i la llibertat de poder-lo qüestionar i debatre conjuntament. Mai imposant, sempre opinant. Donem-los les eines i fem realitat les paraules de l’amic Galeano: “molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”.

 

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC