EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL

19 de Novembre de 2017
| Ja som 11100
17/08/2017 00:06h
L’incendi d’Artés ens escurça les colònies
Albert Raga
Albert Raga
Monitor del Centre d'Esplai Xivarri

Fins i tot un esplai amb tants anys com el nostre on n'hem passat de totes les possibles, semblava gairebé impensable el que ens va succeir el passat dia 5 d'Agost.

 

Després de 5 dies de colònies on tot havia anat rodó (tot i els problemes d'alguns mals de panxa i diarrees en nens i alguns monis) i quan començàvem a controlar la situació de salut amb una neteja exhaustiva de la casa i els terrenys, la preparació d'una dieta estricte per part de l'equip de cuiners i una atenció admirable per part dels monis cap als nostres nens, ens va arribar la notícia de què els boscos propers a la casa i als pobles del voltant començaven a cremar-se.

 

Quan ens van informar que ens desallotjarien, ens vam enfrontar a una de les situacions més difícils a la que un esplai es pot enfrontar, però molt intel·ligentment, tots vam actuar en conseqüència i NINGÚ va perdre la calma, cosa molt important i difícil en una situació límit com aquesta.

 

No vam deixar que el foc ens superés i això va ser feina de TOTS. Agraïm des d'aquí la feina dels Bombers de Catalunya, dels serveis dels Mossos d'Esquadra, les autoritats locals, serveis Sanitaris i voluntaris del poble d'Artés, que van estar per ajudar-nos en tot moment, que no van deixar que cap persona patís mal i van permetre que sortíssim tots il·lesos. I sobretot, al MCECC i al nostre president Xavi Nus pel seu recolzament des del minut zero.

 

Pares i mares, podeu estar-ne molt orgullosos, teniu els fills més valents del món, que no s'espanten per res i saben lliurar la batalla quan toca, que saben que tot anirà bé. Uns nens que superen totes les dificultats que se'ls hi presentin, que creixen pas a pas amb situacions com aquesta i que es cuiden els uns als altres com a pocs llocs es pot veure.

 

Gràcies. És molt complicat estar tranquil en una situació tan difícil on hi ha tant en joc, i vosaltres ho vau fer d'una manera admirable, vau confiar en nosaltres des del primer moment i això diu molt per part vostre. Us estem infinitament agraïts de tots els missatges d'ànims, del suport, de l'ajuda incondicional, de venir a recolzar-nos, de saber que necessitàvem tranquil·litat i que només vosaltres ens la podíeu donar.

 

Saber que no podíem tornar a la casa va ser devastador, només calia veure les cares d'A2, que sota les paraules de l'Andrea veien com els seus últims moments de colònies com a infants, s'escapaven entre els dits... I les llàgrimes i cares tristes de tots els nostres nens, que trencaven el cor a qualsevol.

 

Estava clar que tampoc cap monitor podia amagar la tristesa i frustració que sentia per dins, de veure que la feina s'esfumava en un petit instant, que tota la il·lusió quedava feta trossets en tan poc temps. De veure que tots vosaltres volíeu tornar allà on volíeu estar fins al dia 10. De ser una gran família uns dies més. Sí, Xivarri, a vegades hi ha coses que no podem controlar i aquesta ens va fer mal de veritat, no sempre tot està a les nostres mans...

 

Però no ens podem encongir, ens hem de fer encara més forts. Ens quedem amb tot allò bo que ens han aportat aquests 5 dies. De veure com heu crescut poc a poc però sense parar, de veure com els més extrovertits heu estat sempre allà per treure'ns un somriure. De veure els més vergonyosos, que després d'aquests dies junts, s'han deixat conèixer com realment eren, plens de vida i amb ganes de menjar-se el món sencer. De veure els més treballadors sempre disposats a donar-ho tot. De veure que tots vosaltres viviu més que intensament la màgia de l'Esplai. Pocs moments es veuen com el que va passar aquell dia, pocs moments són tan intensos com el que vam viure tots junts.

 

Sí, va ser un dia trist i ens va tocar marxar amb el cor trencat a casa, però ho vam compartir junts. Junts ens vam adonar que formem part de la família Xivarri, que si gaudim i som feliços, ho fem junts i si patim i estem tristos ho fem junts, i això és un llaç molt fort que ningú pot trencar, que és més fort que qualsevol incendi, terratrèmol o tempesta. Ens sentim tan orgullosos de ser qui som, que no podem entendre un 1 al 10 d'Agost sense colònies, que no és concebible per a nosaltres no trobar-nos any rere any, en aquest lloc màgic on donar una petita pausa a les nostres vides i estar tranquils en un espai per a nosaltres. A on ens trobem tots per créixer, compartir i viure coses que no tothom pot entendre.

 

Som afortunats. Afortunats de saber que tots som una peça clau d'allò que estimem.

 

Eixugueu-vos les llàgrimes. Tornarem a l'esplai. A fer material, a programar, a passar nits de divendres fent reunions inacabables, a ajudar a nens quan calgui, a estar quan els monis ho necessitin, a estar quan les famílies ho necessitin, a pintar i a riure, a imaginar monstres i cavallers, princeses i dracs, naus especials, màquines del temps, justiciers, arbres màgics, animals mitològics, monstres, tresors amagats, a que és de nit quan és de dia, a que fa sol quan plou, a que plou quan fa sol, i tot allò que se us acudeixi...

 

És a les nostres mans, fem-ho i gaudim-ho. El que he viscut aquests dies mai m'havia passat, però el que vaig veure el dia 5 en vosaltres mai en ningú ho havia vist.

 

L'Esplai Xivarri viu, avança i es renova,

 

Ara i Sempre.

 

Participants a les colònies del Centre d'Esplai Xivarri

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC