EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
17 de Agost de 2018
| Ja som 11189
30/01/2018 12:04h
L'oportunitat educativa en el conflicte
Marina Perejuan
Marina Perejuan
Tècnica de projectes a LaFede.cat (Organitzacions per a la justícia global)

Algun cop t’has preguntat per què davant d’una situació de conflicte o de violència social apareixen les reaccions passives, agressives o violentes? Voldries conèixer com analitzar i conduir un procés de negociació per gestionar un conflicte?

 

Reflexions com aquestes se’ns poden plantejar perquè, davant d’una situació conflictiva, un es pot sentir desemparat, impotent, vulnerable, o pot ser que no ens hagin capacitat per afrontar el conflicte al llarg de la nostra educació, per exemple. És per això que resulta tan important canalitzar aquestes emocions tan intenses i l’agressivitat d’una manera constructiva per emprar-la a favor de la comunitat amb la no-violència.

 

Moltes vegades, es tendeix a creure que el conflicte és negatiu perquè l’associem amb la violència, la destrucció i la guerra. Però el fet és que la violència s’aprèn, i és una cosa que es pot adquirir en un context de conflicte mateix. El conflicte, com que és inherent a les relacions humanes i necessari per al canvi social, pot ser una eina pedagògica per aprendre a afrontar i saber conviure millor amb les situacions difícils.

 

L’oportunitat d’educar en el conflicte facilita l’assumpció i coneixement de com interrelacionar-se i com complementar-nos amb el procés de realització de la justícia en els diferents nivells de la relació humana (el jo persona; el grup; la comunitat i l’entorn).

 

Així, s’ajuda a afrontar i resoldre els conflictes de forma no violenta, propiciant l’harmonia de la persona amb ella mateixa, amb la naturalesa i amb les altres persones. La coherència entre l’actitud de l’educador/a, la metodologia emprada, les estructures (establiment  i acceptació de les normes de relació entre les persones del grup) i els continguts de l’educació per a la pau, a través de la metodologia socioafectiva que diu que només allò que es viu i s’experimenta es pot aprendre, resulta essencial.

 

Cal destacar que l’educació per a la pau pot incidir en la violència directa que es transforma en comportaments, en la violència cultural que es transforma en actituds i en la violència estructural que ho fa en les estructures socials.

 

En els casos dels conflictes armats, les experiències educatives de construcció de cultura de pau poden arribar a ser inexistents, malauradament. Però davant la necessitat d’aprendre a reflexionar, modelar conviccions, debatre, ser crític, empatitzar, consensuar, respectar altres opinions... els projectes d’educació per a la pau esdevenen completament necessaris per a la transformació efectiva del conflicte.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC