EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL

27 de Maig de 2018
| Ja som 11168
16/05/2018 13:47h
La bombolla Ruca
Raül Giménez
Raül Giménez
Mestre d'educació primària i docent col·laborador de FCiE a la Fundació Pere Tarrés

Ja fa uns dies que va acabar la darrera edició del curs de monitors/es i directors/es de lleure del MCECC i, malgrat ja estic de ple endinsat en la meva feina diària, encara em ressonen totes les experiències viscudes a La Ruca. No és el primer curs residencial del qual hi participo. De fet, tinc la sort d’haver gaudit d’aquesta experiència com a alumne, com a docent i com a coordinador. Però, per moltes vegades que repeteixi aquesta experiència, el sacseig emocional que això em comporta encara em colpeix d’una manera molt especial. Això és el que en l’imaginari dels esplais del MCECC diem la “bombolla Ruca”.

 

M’haig de remuntar molts anys enrere per veure’m participant d’aquest curs com a alumne. Pocs records em queden, la veritat, però els que tinc són una part molt important del que sóc avui com a educador. De fet, La Ruca va marcar un abans i un després en la meva formació com a monitor, ja que va esdevenir la base i la bastida on vaig esculpir gran part dels meus coneixements sobre el món del lleure.

 

Participar d’un curs residencial, ja sigui a La Ruca o a La Sala, no només és rebre uns coneixements bàsics sobre monitoratge i/o direcció de centres i activitats de lleure. Participar d’un curs residencial és respirar esplai les 24h del dia. Els continguts més formals conviuen en perfecta harmonia amb els vivencials, i això aporta un valor afegit a aquesta tipologia de formació molt difícil de dur a terme amb altres tipologies de cursos. El quotidià, les classes i els continguts adaptats a les necessitats dels esplais del MCECC, les estones d’esbarjo compartides amb companys/es i docents, els moments de reflexió, el transcendent, els Centres d’Interès que dinamitzen l’estada, els debats, les cançons, els jocs, les dinàmiques de grup, etcètera conformen una meravellosa amalgama d’ingredients que, mitjançant la transversalitat de tots ells, doten d’un caràcter propi a una experiència educativa que ja té 38 anys.

 

Les persones que coneixem i formem part d’aquest projecte hem “normalitzat”, en certa manera, l’èxit d’assistència de cada edició. Però si ens aturem una mica a pensar veurem com estem parlant d’un fet força únic i estrany per a molts mortals. M’explico: ja sigui a Setmana Santa o a l’estiu, des de fa uns quants anyets, una munió de joves dediquen part de les seves vacances a realitzar una formació en un curs que, per la majoria, no els hi reportarà cap rèdit econòmic en els seus centres d’origen ja que realitzen la seva tasca des del voluntariat. Explicat així, i mirant la societat que ens envolta, si més no sobta molt, oi? Però allà hi són edició rere edició, realitzant entre 8 i 10 hores de classe cada dia (no, no estan de vacances prenent-se un refresc a la piscina), i unes quantes hores més de formació no reglada, de valor incalculable, fruit de tot allò que es comparteix entre alumnes i docents fora de la formalitat d’una aula. La veritat és que és normal que hi hagi molta gent que no ho entengui, ja que un curs així no es pot explicar, s’ha de viure.

 

Per mi, formar part d’aquest projecte és una experiència vital. I és així perquè em permet unir dues grans passions: el lleure i l’educació. Tots els alumnes/as amb els quals he compartit una Ruca o una Sala sempre els hi faig la mateixa reflexió: jo sóc qui sóc perquè vaig ser un nen d’esplai. Això no vol dir que sigui millor o pitjor persona, no. El que els hi vull transmetre és que estic molt content de tenir els valors que tinc, de dedicar-me al que em dedico i d’haver conegut a les persones que he conegut gràcies al món del lleure. I precisament per això, perquè estic tan agraït a aquest món, he fet meva una màxima: vull tornar-li al lleure el que el lleure m’ha donat. Perquè sí, perquè així m’ho demana el cor, perquè gaudeixo fent-ho, perquè m’ho crec, perquè ho visc, perquè m’enriqueix i perquè vull continuar veient com centenars de joves, any rere any, es formen per continuar aquesta magnífica tasca de voluntariat que tant i tant bé fa a la nostra societat: educar en el lleure.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC