EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
24 de Agost de 2017
| Ja som 11081
16/02/2017 15:45h
Sabem educar en l'èxit?
Joan Morte
Joan Morte
Comunicador audiovisual i membre del CD del MCECC

Sovint, en el nostre dia a dia, qualifiquem certes accions com a exitoses: "Feia anys que unes colònies no sortien tan bé, han estat tot un èxit". Quins ingredients ha de tenir allò que fem per tal que ho puguem qualificar com a exitós? Segurament, en el cas exposat, tot gira entorn de la sensació d'una satisfacció col·lectiva, tant a nivell de funcionament com de resultats. Aquesta satisfacció col·lectiva, però, la sabem extrapolar a les dinàmiques del nostre quotidià?


Com a educadors en el lleure hauríem de vetllar per tal que cada acció que executem amb els nostres infants i joves seguís el camí d'un model d'èxit basat en el bé comú. Hauríem d'allunyar-nos dels models de convenció social establerts per tal de poder oferir alternatives que fossin molt més enriquidores. Ensenyar que no hi ha un únic model d'èxit a seguir i que cadascú ha de ser lliure per poder triar el que més li convingui: la família, l'educació i la feina tenen moltes vies possibles i l'èxit no rau necessàriament en les més concorregudes. Entre d'altres, hem de poder garantir que no hi hagi un model únic de família, que s'ha de poder estudiar simplement pel plaer d'adquirir coneixements i que la feina ha de realitzar-te com a persona.


És en l'àmbit social, però, aquell que és la nostra raó de ser com a éssers humans, on la gestió de l'èxit es torna imprescindible. L'educació en el lleure juga un paper fonamental en la construcció de l'obertura de mires en el concepte d'èxit. Hem d'ajudar a fer créixer els infants aprenent a gestionar els recursos de què disposen i no pas amb la voluntat de fer-los anar a més de manera cobdiciosa; hem de procurar que siguin crítics amb el que els envolta i que puguin lluitar contra les desigualtats del seu entorn. En definitiva, hem de dotar-los d'eines per tal que siguin feliços amb allò que tenen, dins d'un estàndard de justícia social que, ara per ara, està molt lluny d'aconseguir-se.

 

La gestió del fracàs, el control de les emocions i les petites victòries del dia a dia haurien de forjar un sentiment col·lectiu en què aquest predominés sobre l'individual, amb una contínua disposició a realitzar petites renúncies personals. Només així aconseguirem l'èxit vertader: el de ser feliços amb nosaltres mateixos i tots aquells que ens envolten.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
Xavi Nus Opinió
Xavi Nus
REVISTA ESTRIS NÚMERO 214
En aquest número, la revista Estris proposa reflexionar sobre el consum responsable com...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC