EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
23 de Octubre de 2018
| Ja som 11208
10/10/2018 09:08h
Un patriarca de l’escoltisme
Robert Baró
Robert Baró
Capellà i Consiliari de Minyons Escoltes i Guies Barcelona.

El dimarts 4 de setembre va morir a Sant Cugat del Vallès el jesuïta i arquitecte Enric Comas de Mendoza, nascut a Barcelona l’any 1924.

 

Després de fer estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, l’any 1950 va entrar al noviciat de la Companyia de Jesús a Veruela (Saragossa) i va ser ordenat sacerdot a Sant Cugat del Vallès el 1962. Com a jesuïta va fer molts serveis en diversos llocs, i d’ell queden unes quantes esglésies, sobretot la del Col·legi Claver a Raimat, prop de Lleida.

 

Un capellà de 94 anys enamorat de Jesús, devot de Maria, fidel a l’Església, apassionat fill de sant Ignasi, predicador incansable dels exercicis... des que va morir va estar acompanyat per joves que el vetllaven a la seva capella ardent al Centre Borja. No va faltar un fulard dins el fèretre en les exèquies i cants de foc de camp al voltant de la seva sepultura després que uns quants escoltes de l’agrupament Montserrat Xavier el baixessin a poc a poc. Centenars de joves, i alguns de no tan joves el van acompanyar en el darrer comiat, i una setmana després a la Catedral de Barcelona en la missa i la cerimònia escolta que li vam dedicar. La rotllana gairebé no cabia al Pla de la Seu en cantar l’hora dels adéus...

 

I com és això? Tants de joves al voltant d’un vell jesuïta? De vides i formes de pensar tant diferents? Molts havien fet els exercicis ignasians amb ell, gairebé tots havien compartit llargues hores de reunions de preparació de campaments al cau o d’organització interna al sector III i Nord de la demarcació del Barcelonès on era el consiliari. Llargues hores d’acompanyar joves, d’escoltar-los, d’increpar-los, de proposar-los Llavors al vent, els textos que de feia molts anys elaborava cada mes per fer-los reflexionar, pregar, trobar-se amb ells mateixos.

 

L’Enric, el pare Enric Comas és una mostra contundent que mai s’és vell per treballar amb joves. Conscient que molts dels que tractava no tenien inquietuds religioses, sempre deia que en pocs llocs havia vist tanta humanitat: gent tan entregada, tan disposada a canviar el món, a deixar-lo millor de com l’han trobat. I els esperonava. Hem de fer més escoltisme els repetia sovint, per exigir-los més compromís i més fidelitat al mètode escolta. Perquè ser escolta o guia és estar sempre a punt, sempre disposat a fer servei. On hi ha humanitat, allí hi ha el Crist...

 

Acompanyar els joves és escoltar-los, dedicar molt de temps a que s’expressin, s’organitzin, actuïn, s’equivoquin, s’estavellin, quedin esgotats, vulguin canviar-ho tot, s’impliquin, es comprometin... sempre en primera persona i sempre amb els altres. Ara els consiliaris i animadors/es de la fe de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya el trobem a faltar, ell ha continuat la ruta per un altre sender... i nosaltres la continuem aquí volent ser una mica com ell, uns companys de camí que estimin, ajudin a discernir i de tant en tant increpin el joves que ell ara vetlla des de la falda del Pare.

 

image001

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 222
El número 222 de l’Estris analitza i reflexiona sobre els canvis que vivim co...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC