L’esplai: una il·lusió que ens mou per construir un món més just

Els Cursos Residencials de Setmana Santa del MCECC són molt més que una formació intensiva i enguany hem tingut la sort de comprovar-ho. L’experiència ha estat, sincerament, una de les més riques que hem viscut dins del Moviment. 

Per a molts de nosaltres, assumir la direcció d’un centre d’esplai és un repte que combina il·lusió i responsabilitat a parts iguals. Sovint ens trobem prenent decisions, gestionant conflictes, acompanyant equips... però no sempre disposem de les eines per fer-ho amb seguretat. Hi ha situacions que ens desborden, que ens generen dubtes. Al curs residencial, hem tingut l’oportunitat d’aprendre, de forma vivencial, a afrontar aquests desafiaments: hem incorporat recursos pràctics al quotidià de l’esplai, hem ampliat la mirada pedagògica, hem explorat mètodes de lideratge i hem guanyat confiança per exercir la nostra tasca amb solidesa. Tot això, en una experiència en la qual ens hem sentit com uns infants de colònies que no volien tornar a casa. 

Ha estat enriquidor descobrir com, malgrat les diferències entre realitats socials i territoris, compartim una mateixa visió educativa. Hem après els uns dels altres, ens hem plantejat preguntes, hem rigut i, en un món que a vegades no entén per què ens impliquem tant en el voluntariat, hem fet xarxa. Som un grup de persones amb qui podem comptar i que ens brindem suport més enllà del curs. Les amistats que hem creat aquests dies ens han recordat que no estem sols, que existeixen molts joves com nosaltres que estimen l’esplai amb passió, compromís i vivesa. 

Els docents que ens han acompanyat han estat clau pel nostre desenvolupament personal. Amb l’experiència, la proximitat i l’esperit crític, han esdevingut veritables referents, tant en l’àmbit pedagògic com humà. Ens han inspirat, ens han remogut i ens han ajudat a comprendre el monitoratge amb major profunditat. Quan les dinàmiques tenen una raó de ser i uns objectius clars és possible el canvi. 

Per això, des d’aquí, volem encoratjar els monitors i les monitores a fer un pas endavant. Gràcies als cursos, hem reintegrat les fortaleses que ens aporta l’esplai: creure en una educació transformadora, viure el compromís sense por i construir un món més just. Ens hem endut ensenyances, idees i motivació, però, sobretot, hem tornat a connectar amb la il·lusió que ens mou des del primer dia. Una il·lusió que ens fa valorar que, des de l’esplai, tenim molt a aportar al món. Una il·lusió que, des de l’instant en què és compartida, ens fa ser encara més forts.

«Ja fa massa temps que no entens que, 

Malgrat ser veritat que no cobrem, 

Tenir un lloc on viure 

On la norma és el somriure 

No té preu»