Celebrem la cinquena edició de la Trobada Territorial de Zona 08 per al Dia Universal dels Drets dels Infants

Desviure'ns per donar a conèixer els Drets dels Infants

Després de cada edició per al Dia Universal dels Drets dels Infants (DUDI) sempre recordo una de les últimes trobades del DUDI a la Zona 08 (Baix Llobregat Sud) quan jo encara era infant. Ara tot just fa cinc anys que vam recuperar amb entusiasme la jornada amb infants i joves, i per tant celebrem aquesta efemèride tan important.

Puc dir que és una trobada que em fa molta il·lusió, que l'espero cada any amb ganes infinites i, malgrat copsar algun detall que m'hauria agradat que sortís millor o diferent, la gaudeixo, la visc; vibro amb les mirades curioses que em fiten i amb el somriure pur que s’encomana amb senzillesa.

La cinquena edició s'ha tornat a celebrar, per al nostre esplai, a casa. Podria començar a parlar de reunions, d'objectius, de recursos i d'una pila de temes que no farien res més que allunyar-nos del que realment és essencial: situar els infants al centre, donar-los veu. Al cap i a la fi, nosaltres ja som persones adultes i, si alguna cosa és evident, és que allò que hem vingut a fer és treballar uns drets que han de fer-se seus abans no els deixin de representar.

La jornada ha arrencat amb una pregària. Enguany els nostres infants, juntament amb el consiliari de la zona, hi han participat com a esplai amfitrió. Se'n podria haver ocupat una sola persona, sí, però són aquests petits gestos els que donen sentit a la nostra tasca; infants i joves tenen veu, tenen drets.

Infantil i primària, tal com els anys anteriors, han fet una gimcana en què a cadascuna de les proves, mitjançant un joc, s'aprofundia en un dret diferent: el dret al joc i al descans (Convenció sobre els Drets de l’Infant, 1989, art. 31), a l'educació (art. 28), a la no discriminació (art. 2), al desenvolupament personal, intel·lectual, espiritual i físic (art. 29), a la llibertat d’associació (art. 15) i a un habitatge digne (art. 27). Els tres primers els treballem cada any, mentre que la resta van variant.

Com a novetat, grans i joves han realitzat una activitat diferent. En lloc de la gimcana dels Drets de la Infància, s'han posat en la pell de qui pateix un procés migratori. Calia que superessin els obstacles i les dificultats en les quals, dia sí dia també, tants joves es troben immersos, començant pel comiat familiar fins a l’acollida, passant pel recapte de diners, la frontera i la detenció.

Una vegada ha finalitzat la jornada, a l'esplai desitgem sentir la veu de la canalla i dels adolescents, les seves vivències. És aleshores quan podem tancar l’experiència d’una manera real, sense que estigui esbiaixada ni reduïda a la nostra percepció en qualitat de monitors o monitores.

La mainada ens ha compartit detalls que se'ns escapen, com ara que havien relliscat o rodolat per la gespa, que s'havien menjat dos plàtans per berenar, o bé que havien aconseguit la firma d'un monitor d'un altre esplai. Més endavant sorgeixen les reflexions i els perquès, i és quan t'adones que un/a nen/a de sis anys resulta ser el/la millor candidat/da per explicar-te el joc de la prova que més li ha engrescat, així com el dret que s'estava mirant de treballar. Aquest any no hi ha hagut prova guanyadora, i per això totes han estat representades. Ara sí: hem assolit els objectius de la gimcana amb escreix!

Laia Sánchez Tolo.

L'esplai: el denominador comú que ens fa retrobar-nos, un any més, per al Dia Universal dels Drets dels Infants

La Trobada Territorial de Zona 08 per al Dia Universal dels Drets dels Infants (DUDI) ha estat molt enriquidora per a mi, ja que m’ha permès conèixer gent nova d’altres esplais i, alhora, tornar a coincidir amb persones amb qui m’havia avingut en anys anteriors. Malgrat que quan arribes és fàcil pensar que cadascú vol anar amb el seu grup, de seguida, a mesura que avancen les activitats, veus que tothom té ganes de xerrar i de compartir anècdotes entre esplais. Crec que aquestes jornades són fonamentals, perquè t’ajuden a ampliar les teves aptituds socials i a descobrir una varietat de perspectives sobre un mateix tema. També m’ha agradat sentir que tots i totes som part d’una xarxa i, encara que provinguem de llocs diferents, el nostre denominador comú són les colònies, els campaments i l’esplai.

Claudia Carballo Caballero.