Grup Colònies a Borredà, 50 anys plens de vida

El Grup Colònies a Borredà celebra 50 anys d'història de voluntariat i d'educació en el lleure, i ho fa amb un estat de salut que omple d'orgull totes les persones que en formem i n'hem format part. Cinc dècades en les quals han passat per l'entitat gairebé 5.000 persones, d'entre 5 i 18 anys, monitores i monitors a banda. Aviat s'és dit tot plegat, i és que cada any el Grup Colònies a Borredà mou uns 400 infants i joves que compten amb l'acompanyament de centenars de monitores i monitors que dediquen el seu temps lliure al voluntariat, amb el fulard penjat al coll. Ho hem intentat plasmar a través del llibre 50 anys de colònies, del documental, titulat 50 anys del Grup Colònies a Borredà, per l'aniversari i de l'exposició per commemorar-ne l'efemèride: materials que no deixen a ningú indiferent.

El 50è aniversari del Grup Colònies a Borredà, celebrat el cap de setmana de l'11 i 12 d'octubre del 2025 al Pavelló de Berga. 

Recuperar els records és una forma de rellegir la vida, i amb tot aquest material que hem recopilat penso que moltes hem tornat a viure aquells dies màgics en què mons fantàstics es fan realitat quan et poses el fulard. A casa, en perdre'm entre els tresors d'entrades arrugades, braçalets descolorits o pòsters que han passat a la història, m'emociona arribar sempre a una reflexió: quin espai tan gran ocupen les troballes que em transporten als anys de colònies! I què bonic saber que són moments compartits amb persones a qui segurament els passa el mateix.   

No fa gaire vaig estar remenant dins la ronyonera de ratlles de colors. En unes altres circumstàncies, ja estaria a la brossa: fa anys que ha perdut la seva funcionalitat, però avui és el record viu del principi de tot. Va ser un estiu al País Basc quan, engrescada per una amiga i sense conèixer gaire ningú més que ella, em vaig apuntar a la ruta de Camells. Per a les companyes que feia anys que anaven de colònies, aquella ruta era com la cirereta del pastís dels estius viscuts plenament a Borredà. Per a mi va ser una descoberta que no sé si mai seré capaç de descriure. Ben mirat, ho podria resumir en l’argot actual, dient que allò va ser un match sense precedents. 

La ruta va ser un regal d'estiu que va donar resposta a una pila d'inquietuds. Era allà, aquell era el meu món: real, autèntic, en comunitat; cançons, jocs, converses, equip, amistats…, la llista no s'acabava mai, i per això m'havia captivat. Després va venir la trobada de monitores i monitors a Tona des d'on vaig observar el caldo de cultiu de tot plegat. Per fi vaig entendre la intensitat amb la qual les monitores i els monitors de la ruta l'havien viscut, i ens l'havien fet viure.

I, parlant d'intensitat, menció especial a l'allau d’emocions que se'm va despertar el dia que em van proposar ser monitora. Mai agrairé prou el vot de confiança que em van donar, en obrir-me les portes de la casa de Borredà, on vaig tenir la sort de descobrir l'educació en el lleure. Aquell "sí", amb una veueta de qui no sap on s'està ficant, va canviar per complet la meva manera de viure els estius. I també, significativament, la meva manera d'entendre la vida.

La germana dominica Montserrat Sala, fundadora del Grup Colònies a Borredà (a l'esquerra), i Queralt Cortina, monitora històrica i vinculada a l'entitat juvenil durant més de 40 anys (a la dreta).

Des d'aleshores, no vaig imaginar cap estiu sense colònies. Si les vacances tenien sentit era, sobretot, per tornar a Borredà. De monitora, de cap, de rata; al paradís dels vikings, en un plató de cinema, al poblat indi, al planeta del Petit Príncep... I, tot això, sota aquell cel estrellat, i equips de monitores i monitors, i infants, amb qui forjar faules, llegendes, i intercanviar confidències. Després, l'esplai, que va continuar entrelligant estius, amistats, reunions, el curs de monitora…, fins a tancar el cercle tornant a fer la ruta de Camells, aleshores com a monitora. Al mateix escenari, però amb una mirada diferent. Només que alguna de les joves de la ruta la visqués com aquella meva primera vegada ja cobrava tot el sentit del món.

Em fa immensament feliç mirar enrere i topar amb aquesta història tan preciosa que és fruit del que un dia semblava un invent. I quin gran invent! Avui el Grup Colònies a Borredà celebra 50 anys, i crec que poc conscients som del que això suposa. Quantes generacions, quantes vivències, quanta dedicació i quanta estima de tantes i tantes persones que ens hem enamorat d'aquesta bogeria de viure-ho tot des de dins.

L’educació en el lleure i el voluntariat aporten una manera de fer que deixa empremta; aprendre a viure, a compartir, a estimar; créixer sabent que som part d'una xarxa. El/la monitor/a que s'ha convertit en amistat de la infància, la criatura que vas acompanyar des del seu primer estiu i que ara, feta persona adulta, potser esdevindrà referent del teu fill, o aquell/a monitor/a amb qui vas fer tanda i, malgrat el pas dels anys, hi mantens viva la melodia que et recorda que forma part de la teva gent.

La mateixa gent amb qui ens hem retrobat per bufar les espelmes i amb qui hem compartit ruta, colònies, esplai o relleu. Perquè el Grup Colònies a Borredà també és això: relleu incondicional i diàleg intergeneracional, partint de l'arrelament al territori i trobant sempre lloc per a tothom, sense perdre mai de vista ni la seva raó de ser ni els orígens.

He procurat emmarcar la màgia del Grup Colònies a Borredà des de la vivència personal, però estic segura que aquesta història, que té com a pretext una ronyonera, podria explicar-se des de qualsevol calaix, àlbum de fotos, o en l’objecte i el record més inversemblant. Cadascú amb les seves companyes d'aventura, amb les seves anècdotes i amb les seves rutes, però tots formant part d'una xarxa que, cinquanta anys després, segueix creixent i ens convida a preservar l'essència d'un verd i un blanc fulard, creat a base de moments senzills i viscuts en plenitud, amb els cinc sentits.

Gràcies a totes les persones que hi vau creure, i a les quals continueu al peu del canó. Gràcies per l'empenta, per la passió, per la tenacitat, per l'entrega. Gràcies per l'amor incondicional a un univers —el nostre univers— que només existeix, si l'has viscut.