EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
06 de Juliol de 2020
05/12/2019 09:59h
5 de desembre, Dia Internacional del Voluntariat
Recuperem l’entrevista a Noemí Fuster, Youtubera i cooperant
Noemí Fuster
Noemí Fuster

El dia 5 de desembre se celebra el Dia Internacional del Voluntariat arreu del món, una data que reconeix i visibilitza la tasca voluntària que duen a terme milers de persones i entitats. En concret, s’estima que a Catalunya hi ha un total de 24.000 organitzacions no lucratives i 510.000 persones voluntàries que intenten millorar el món i les condicions de vida de les persones. A Catalunya la “Llei del Voluntariat i foment de l’associacionisme” determina 17 àmbits d’actuació. Nosaltres en destaquem alguns: associacionisme educatiu, oci i lleure, atenció i suport a les famílies, cultura, defensa del medi ambient, justícia global, protecció dels animals, activitats comunitàries, defensa dels drets humans, foment de la pau i cooperació amb voluntariat internacional...

 

Per agrair i remarcar la dedicació i compromís de les persones voluntàries, avui volem recuperar l’entrevista a Noemí Fuster publicada a l’Estris 227 (juny 2019). La Noemí és cooperant i youtubera, i els vídeos del seu canal Bondiamon pretenen donar veu a petites ong’s i a diverses accions voluntàries.

 

 

“Una realitat que et toca de molt a prop ja és garantia que aquella persona s’involucrarà i donarà el millor d’ella mateixa”

 

 

ENTREVISTA: Clara Llimona

 

 

Hola Noemí.

Bon dia Món!

 

Aquesta és l’entrada que fas a tots els vídeos del canal, oi?

Sí. Cada dia és un nou descobriment i trobes persones i entitats que estan fent coses per fer del món un lloc millor, i per això cada dia és un bon dia i ho desitjo als nostres seguidors. I ara als vostres lectors.

 

Qui és Noemí Fuster? A qui estem a punt de conèixer?

Quant a formació, soc microbiòloga. Mentre feia la carrera vaig estar treballant al delta del Llobregat com a guia d’ocells; aquella era una zona on hi havia malària però no havíem de témer per la nostra salut. Quan estava treballant allà, i d’això ja en fa 11 anys, vaig viatjar a l’Àfrica per primer cop. Allà la malària s’enduia milers de vides. Va ser llavors quan va sorgir la idea de fundar una entitat sense ànim de lucre que tingués a veure amb la malària.

 

Com vau tenir la idea de fer un canal de Youtube?

Arran de crear l’entitat Africa, Stop Malaria, una micro-ONG amb despesa zero perquè és molt petitona, vam haver de fer un treball en xarxa amb altres entitats que estaven a Gàmbia o el Senegal. Això ens va fer detectar que totes les organitzacions teníem moltes mancances pel que fa a comunicació i difusió del projecte. Poca gent ens coneixia i, per tant, no solíem arribar a les persones disposades a ser voluntàries. Per això vam crear BonDiaMón, per donar a conèixer la nostra entitat a través de YouTube i les xarxes socials.

 

Llavors us va sorgir la idea de difondre projectes d’altres organitzacions?

Però després de fer el vídeo sobre la nostra ONG moltíssima gent ens va escriure: “Noemí que jo conec una altra entitat...”, “Noemí que la meva tieta és voluntària de no sé on...”, “que el meu veí participa en una associació...” Llavors vam tenir clar en què havia de consistir el canal.

 

Ara dediques tot el teu temps a BonDiaMón?

No, no! Jo treballo. Com a youtubera, he de dir que treballo i tinc estudis. Ara mateix estic en un projecte d’educació ambiental a jornada completa i també soc professora d’anglès per a persones molt grans, d’entre 80 i 90 anys, cosa que em dona molta energia! Veure que als 90 encara hi ha ganes d’aprendre és una lliçó de vida! També porto una botiga online de productes sense plàstic. A part d’això formo part de Stop Malaria i de BonDiaMón.

 

Ens has dit que l’ONG té un cost zero. Si heu de viatjar a l’Àfrica qui ho paga?

Doncs nosaltres mateixos. Excepte el projecte que vam fer a Grècia que va tractar de sortir una mica del format YouTube i fer un documental. Llavors vam crear un petit micromecenatge amb la idea que tothom pogués fer-se seu el projecte i participar-hi econòmicament. Amb el mateix objectiu que el canal, vam conèixer tres petites entitats que treballaven amb persones refugiades i vam fer aquest documental que es diu Mi nombre no es refugiado.

 


"El millor per trobar voluntariat és pdoer fer un cafè amb una persona. Després, el millor és fer un vídeo"


 

Com valores YouTube com a eina de comunicació dins les entitats?

El millor per trobar voluntariat és poder fer un cafè amb una persona. Després, el millor és fer un vídeo. Que et vegin la cara, com et mous, qui ets... A dia d’avui arriben moltes notícies i informació que fa mal al món associatiu i una manera de generar confiança és mostrar-te i donar a conèixer les persones de l’equip, la part més humana de l’associació.

 

A més a més, els vostres vídeos segueixen tendències de format dins el sector. Als vídeos heu fet reptes, vídeos amb tips, has fet un bird box explicant una associació i tot!

Cada xarxa social té unes normes de joc i unes cartes, i tu les has de jugar. Al final, el nostre objectiu és arribar al major nombre de persones possible i si YouTube et diu que han de ser vídeos curts i entretinguts perquè tinguin èxit, doncs ho fas..

 

En molts vídeos proposeu un go to action a l’espectadeor...

Exacte. Creiem que és la part més important, sinó semblaria un informatiu! Es tracta de dir: “Aquest tema t’interessa? Doncs això és el que pots fer!” I els proposem accions concretes que ja hem parlant prèviament amb cada entitat. Des d’apuntar-te com a voluntari, participar puntualment en un esdeveniment, col·laborar econòmicament, fer difusió del projecte...

 

En què us baseu a l’hora de triar les entitats i com és el procés per fer un vídeo?

O bé contactem amb elles si ens semblen molt interessants i compleixen la nostra filosofia, o bé ens contacten demanant ajuda perquè no se n’acaben de sortir o necessiten difusió. Nosaltres preferim que siguin projectes de proximitat, llavors parlem amb elles de com ho volen enfocar i els expliquem la nostra idea. El proper dia fem el vídeo.

 

Què volies dir amb això que les entitats han d’encaixar amb la filosofia de BonDiaMón?

Nosaltres volem que l’entitat tingui una mirada positiva pel que fa al voluntariat. Que l’entitat entengui que el voluntari ha de poder aportar alguna cosa al projecte i ha de formar part de la solució. Una persona no és un número sinó que li has de deixar un espai dins l’entitat perquè aquesta persona la faci créixer tenint en compte la seva experiència. A més a més, pel que fa a la cooperació internacional, nosaltres volem fugir de la figura del blanc salvador que encara avui dia trobes a l’Àfrica. I no parlem de les empreses camuflades d’ONG que tenen un projecte mal plantejat o que acaben abandonant el programa perquè no és una prioritat per ells.

 

Què creus que aporten a la societat les ONG que treballen amb coherència?

Justícia i igualtat de drets. Sobretot les petites i mitjanes entitats, de les quals soc molt fan. M’agrada molt l’exemple d’Arrels, que et pot posar un mapa de Barcelona i explicar-te on un usuari tenia la primera feina, el lloc per on li agradava passejar, el lloc on es va separar, on va perdre la filla i el lloc on està dormint ara. Coneixen a la perfecció els seus usuaris i són projectes que ajuden a crear empatia i fan canviar la visió del voluntariat.

 


"Nosaltres volem que l’entitat tingui una mirada positiva pel que fa al voluntariat. Que l’entitat entengui que el voluntari ha de poder aportar alguna cosa al projecte i ha de formar part de la solució"


 

Si una persona et digués que vol fer un voluntariat però que no se sent capaç, què li diries?

Primer li preguntaria què li agrada, què la mou. En funció del que li agradi o li interessi li recomanaria unes entitats o unes altres. Jo crec que el fet que sigui alguna situació o una realitat que et toca de molt a prop ja és garantia que aquella persona s’involucrarà i donarà el millor d’ella mateixa. Es tracta de crear, com dic jo, un triple win: que amb aquell nou fitxatge hi guanyi la persona, hi guanyi l’entitat i hi guanyi la societat.

 

Què creus que ha de passar perquè els vídeos i publicacions amb més likes siguin els que parlen de persones i d’entitats, com feu vosaltres?

Aquí és quan entra l’educació i el canvi de valors... Cal un canvi molt més general perquè realment hi hagi aquesta demanda. Igual que ara hi ha una demanda contra el plàstic o una posició global respecte al medi ambient que fa anys no hi havia, potser en uns anys hi ha aquesta demanda de valors. Simplement, de cop i volta es posa de moda i la societat canvia.

 

Què t’aporta personalment estar tan implicada en el món de la cooperació?

D’una banda, m’he tornat encara molt més optimista del que era. I això no sé si és gaire bo! Cada dia conec persones que fan coses increïbles! També, crec que he ampliat una mica la “família”. Abans casa meva era l’edifici i la feina, ara el meu poble és Gàmbia. Anar-hi és anar a veure la família, estar amb els amics; a Grècia també hi tinc gent que estimo molt, a l’Índia o al Perú. Al final t’adones que formem part de quelcom molt més gran que la nostra petita zona de confort en la qual vivim el dia a dia.

 

Què penses de la tasca dels centres d’esplai i dels agrupaments escoltes?

Crec que és fonamental. És molt important i crec que la seva acció marcarà el futur. D’aquest tipus d’iniciatives vindrà el canvi que ens agradaria veure avui. A vegades les coses van més a poc a poc però els fonaments amb aquests tipus d’activitats ja s’estan creant. No creieu?

 

Què els preguntaries a un centre d’esplai o a un cau si fossin l’entitat d’un dels vostres vídeos?

M’agradaria saber l’experiència dels monitors i monitores. Quin feedback tenen amb els infants. Molts cops als infants els passen coses pel cap o veuen la vida d’una manera que dius... Però si és més senzill del que em pensava! A vegades quan simplifiques les coses és quan trobes la solució o les bones idees. També m’agradaria saber quins reptes tenen. Tenen les portes obertes, eh?

 

Imagina que el proper vídeo que publiqueu tindrà milions de visites. Què hi diries?

Si pogués en un sol vídeo donar a conèixer totes les entitats que coneixem seria ideal. Així totes aquestes persones espectadores en trobarien alguna amb la qual volguessin col·laborar. Una mena de resum de totes perquè poguessin triar. També convidaria tothom a ser voluntari dels nostres projectes al Senegal i a Gàmbia, que tenim voluntaris que repeteixen i llista d’espera fins al 2021. Realment hi ha moltes persones que volen fer coses, canviar el món, ajudar les altres o deixar que les ajudin.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 232
Parlem de com encarar l’emergència climàtica des del món del lleure....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC