EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
22 de Agost de 2019
05/05/2016 18:04h
La lleugeresa de la violència: 71'
Quan el que fa més por no és la violència, sinó la gratuïtat i absurditat amb què s'hi cau
cartell 71
Jordi Armadans
Jordi Armadans
Politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau

"71'"

Gran Bretanya, 2014

Director: Yann Demange

Intèrprets: Jack O’Connell, Richard Dommer, Sean Harris, etc.



La violència és cruel. Genera dolor, patiment. Provoca pèrdues irreparables.

 

Però, diria, el més angoixant no és això. El més angoixant és veure amb quina frivolitat i lleugeresa, sovint, s’executa aquesta violència. Sí, és a dir: de quina manera tan estúpida i gratuïta es genera tant de sofriment i tant de dolor.

 

I no sé si això sempre queda prou reflectit i destacat. Fins i tot des de la més profunda crítica ètica i moral a la violència, fins i tot des de la distància emocional i psicològica, fins i tot des de la crítica racional a la incapacitat de la violència per a resoldre els conflictes, tendim a pensar que la violència sol anar associada a una ferma i sòlida determinació, per més que rebutgem aquesta determinació.

 

Sovint, però, moltes acciones violentes no són preses des d’una profunda convicció, des d’un compromís ferm i contundent, sinó que pots veure persones que acaben creuant la línia vermella quasi per accident, perquè s’hi han trobat, enduts per les circumstàncies, presoneres de les seves pors...

 

Molt sovint un assassí no és una persona que executa un acte amb fredor i càlcul sinó una persona que duia una arma, que s'ha trobat en una situació complexa, i en uns segons de pànic, acaba disparant.

 

‘71, a més d'una gran pel·lícula, retrata perfectament aquesta situació. Com, en aquest cas, joves policies sense experiència són enviats a un entorn conflictiu, sense un coneixement precís d’on van, aliens als problemes socials i polítics que s’hi viuen. O com, dins d’un grup que opta per la violència armada, hi ha qui sí que ho té molt clar, però també hi ha qui n'és membre perquè li sembla que cal fer alguna cosa, qui no ho veu gens clar però se sent atrapat, etc. Un retrat dur de com molts desenllaços fatals, moltes pèrdues irreparables de vides humanes, poden ser fruit d’una cadena de malentesos, angoixes, pors, dubtes i errors.

 

El conflicte irlandès ha generat un niu de bones i excel·lents pel·lícules (“Omagh”, “Michael Collins”, “En el nom del pare”, Bloody Sunday, The Boxer, etc.). ‘71, molt merescudament, se situa en aquest grup, tot i que en aquest cas no es tracti d’una pel•lícula irlandesa o feta per un irlandès.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 226
El Centre d’Interès desglossa la idea que el voluntariat i l’associacionisme...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC