EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL

15 de Setembre de 2019
25/06/2019 13:58h
Les ferides interiors
“De com les petjades del dolor passat en un conflicte, es projecten en el present i impacten i condicionen el futur”
El insulto
Jordi Armadans
Jordi Armadans
Politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau

Fitxa tècnica

"El insulto"

Líban, França, EEUU, Bèlgica, 2017

Dir: Ziad Doueiri

Intèrprets: Adel Karam, Rita Hayek, Kamel El Basha



Un conflicte està format i travessat, per moltes coses. Normalment ens hi referim amb dades, matances, pronunciaments, aliances, acords, etcètera. Però el conflicte és també, en molt bona part, com el viuen les persones que el pateixen. Com n’interioritzen els fets, com en gestionen les humiliacions viscudes, com en suporten els dolors, com en superen les pors i les angoixes. I com tot això ho projecten en el present i, així, en condicionen el futur.

 

“El insulto” és una interessant pel·lícula libanesa del director Ziad Doueiri que comença amb un incident menor que es va complicant progressivament fins a esdevenir un conflicte nacional reflex de les tensions i ferides obertes i, encara, no resoltes.

 

L’encert de la pel·lícula és anar-nos revelant, a mesura que avança, que determinades actituds rígides i inflexibles troben la seva correlació amb experiències personals traumàtiques viscudes. I si bé, inicialment, això se’ns farà més present en un dels dos casos en joc, al final veurem que en Toni i en Yasser, tot i ser ben diferents, comparteixin una mateixa mirada: endurida per allò patit, desconfiada vers l’altre, desesperançada cap a un futur comú.

 

El conflicte libanès va ser intens i dur. Un gran nombre de persones en van patir les conseqüències directes o indirectes. Com en altres conflictes, els acords de pau van servir per aturar l’escalada de violència però, encara, no podem dir que el Líban sigui una societat pacífica: massa fractures, massa passat pendent de gestionar, massa dolor i recels, fan que la convivència sigui mera acceptació resignada de l’altre des de compartiments estancs.

 

“El insulto” mostra com les petjades del passat es projecten en el present i impacten en el futur. D’una manera ben gràfica entenem perfectament perquè en tot procés de conflicte és necessari abordar allò que ha passat: només des d’una certa assumpció i superació d’aquells fets podem construir noves convivències i noves relacions més sanes i duradores.

 

Perquè, com dèiem al principi, cal entendre que els patiments personals són part de l’escenari de la gestió d’un conflicte. Com més humiliacions, com més ferides encara no curades, més dificultats per a abordar la solució d’un conflicte. Per això, desescalar i aturar un conflicte en les fases inicials és clau pera evitar majors dificultats de resoldre’l en el futur.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 227
El Centre d'Interès se centra en la gestió d’equips de monitors al...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC