EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
22 de Agost de 2019
23/05/2016 10:07h
Microheroi a "Mandarinas"
La proesa de mantenir-se fidel als teus principis... quan tot et força a fer el contrari
Mandarinas
Jordi Armadans
Jordi Armadans
Politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau

Fitxa tècnica
"Mandarinas"
Estònia, 2013
Director: Zaza Urushadze
Intèrprets: Lembit Ulfsak, etc.



"Jo no vull canviar el món, només aspiro a que el món no em canviï a mi". Sembla una frase poc ambiciosa però, a vegades, tens la sensació que aconseguir això ja és una gran victòria. I que si molta gent ho aconsegueix a la vegada, estem parlant realment d’una revolució en tota regla.

 

En tot cas, he recordat aquesta frase en pensar en ‘Mandarinas’, un interessant film del georgià Zaza Urushadze. Perquè hi escau plenament.

 

Bona part del cinema, i de l’entreteniment, sol projectar la imatge d’una persona que, sovint des de la soledat i sempre amb gran valentia, audàcia i capacitat, s’enfronta a tota mena d’adversitats i perills. Autèntics ‘herois’, vaja.

 

Però, fora d’algun cas excepcional, les heroïcitats de la nostra vida diria que passen més aviat per ser capaços de posar en pràctica la frase de l’inici: mantenir els teus principis, quan l’entorn et força a fer el contrari.

 

Les guerres tensionen al màxim la convivència. Exageren i amplifiquen els estereotips de cada identitat enfrontada i tendeixen al sectarisme extrem: l’altre no té raó; és el culpable; ha de callar o marxar; i, finalment, no mereix viure.

 

L’Ivo, el personatge central de la pel·lícula, és un home gran, pacient, que viu en un entorn rural, senzill i auster. Va fent les seves rutines, té cura de la casa i ajuda un veí que cull mandarines.

 

De cop, es veu immers en la guerra. I esdevindrà un heroi. No perquè vulgui lluitar, desafiar-ho tot o intentar canviar el signe de les coses. Es limita a intentar que la guerra no el canviï a ell. Intentarà continuar amb la seva vida, el més normalment possible, quan tot invita a marxar i quan, de fet, molta gent ho ha deixat córrer. I des de la seva senzillesa, no deixarà de practicar, ara que parlem del drama dels refugiats, el factor acollida vers tota persona que ho necessiti sigui qui sigui, vingui d’on vingui, sense distincions.

 

"Mandarinas", que té una factura tècnica senzilla però captivadora, mostra moments de tendresa, horror, duresa i humor. Com la vida mateixa. I, sense cap discurs especialment rellevant ni cap proclama encesa, despulla l’absurditat, l’estupidesa i la barbàrie de la guerra.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 226
El Centre d’Interès desglossa la idea que el voluntariat i l’associacionisme...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC