EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
23 de Octubre de 2020
21/03/2020 21:38h
Del passat al present
"És un bon material, d'urgència, per situar el creixement i estat actual de l'extrema dreta i el populisme xenòfob i racista a Europa"
Amenaça totalitària
Jordi Armadans
Jordi Armadans
Politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau

Fitxa tècnica

“Amenaça totalitària”

Dir: Albert Elfa i Ricard Belis

Catalunya, 2019



Després de les eleccions europees en som una mica més conscients: hi ha una onada xenòfoba i racista que s’escampa arreu del món i especialment a Europa. De fet, a gairebé tots els països europeus hi ha grups d’extrema dreta representats al seu parlament. I al Parlament Europeu, perquè estan dividits i repartits en diversos grups, si s’unissin esdevindrien la segona força política parlamentària.

 

Ens cal pensar, analitzar i reflexionar sobre tot això. Sense alarmismes però prenent consciència del problema, de la seva dimensió i del seu impacte. Per començar, en aconseguir que els discursos intolerants siguin més presents al conjunt de la societat i als mitjans de comunicació i, així, acabin condicionant les decisions polítiques que es prenen.

 

“Amenaça totalitària” és un reportatge de producció pròpia del programa ‘Sense ficció’ de TV3. És accessible, per tant, al seu web. És un bon material, d’urgència, per a situar el creixement i estat actual de l’extrema dreta i el populisme xenòfob i racista a Europa.

 

El documental se centra en tres casos concrets, a partir de visites sobre el terreny i de periodistes i analistes que han estudiat el fenomen: Espanya, amb l’eclosió de Vox; Itàlia, on la Lega cada cop està més present a moltes institucions i les lidera, i el cas de Suècia. Alguns dels periodistes, per cert, han patit insults, amenaces o agressions per fer la seva feina, com és el cas del periodista Jordi Borràs.

 

A Espanya el documental s’acosta al fenomen de Vox, un partit que fa un any era absolutament marginal i que ara ja disposa de representació institucional en diversos ajuntaments, parlaments autonòmics, el Congrés de Diputats i el Parlament Europeu.

 

El cas italià és paradigmàtic: l’antiga Lega Norte anava perdent força i suport electoral fins que Matteo Salvini la va reconvertir a una força més clarament situada en l’extrema dreta i el racisme més descarats. I és a partir d’aquí que creixerà significativament fins a esdevenir el partit més fort, ara mateix, a Itàlia i una de les puntes de llança del fenomen ultra a Europa.

 

És interessant que el documental ens parli de Suècia. Perquè no s’és massa conscient que és un dels llocs on ja fa anys s’hi couen experiències de cultura de l’odi. Ara mateix, Demòcrates de Suècia, amb el 17% del vot, és el tercer partit amb més vots a les eleccions generals. La presència, al documental, del periodista Jan Stocklassa ens serveix per recordar el fil ultra que ja fa temps es passeja per Suècia. De fet, acaba de fer un llibre ben interessant on, a partir de les investigacions de Stieg Larsson, es recuperen les hipòtesis sobre la possible responsabilitat de l’extrema dreta sueca en l’assassinat del primer ministre socialdemòcrata, Olof Palme.

 

Després de les eleccions andaluses, on Vox va irrompre amb molta força, tot semblava que en les següents eleccions tindrien un creixement espectacular. I han tingut un fort creixement, sí, però no espectacular. I, en bona part, no ha passat perquè la participació electoral s’ha incrementat considerablement en les eleccions següents, arran de la por que el fenomen ultra posés fi a massa coses. És un bon símbol: davant els discursos intolerants, racistes i d’odi, cal activar-se. Segur que així faran menys soroll, tindran menys impacte i faran menys mal a la convivència de les nostres societats.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 234
Avui dia, les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la vida dels i les...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC