EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
20 de Juny de 2021
05/05/2021 15:01h
Resistència i solidaritat
Hi podem veure coses i perspectives que ens poden ser, individualment i col·lectivament, molt necessàries en el futur immediat.
Fotograma de The Martian
Jordi Armadans
Jordi Armadans
Politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau

Fitxa tècnica

Títol: The Martian

Any i país de producció: EUA, 2015 

Direcció: Ridley Scott  

Intèrprets principals: Matt Damon, Jessica Chastian, Jeff Daniels, Kate Mare, Michael Peña, Chiwetel Ejiofor... 



Impossible oblidar l’experiència d’aquests mesos. La majoria de nosaltres no havia vist mai de prop l’impacte devastador d’un virus. Ni havia viscut confinadament durant tantes setmanes. No només trigarem a oblidar-ho, és que algunes conseqüències de tot plegat (en clau econòmica, social, cultural, relacional, etc.) s’allargaran en el temps i definiran el nostre futur. 

 

Quina podria ser una bona pel·li per reflexionar sobre tot plegat i, sobretot, per encarar els nous temps? Moltíssimes, sortosament. Sí, és clar, podríem pensar en alguns films sobre catàstrofes, virus i situacions similars. I, sens dubte, podríem pensar en documentals sobre les crisis climàtiques i les desigualtats socials prèvies que li han permès a la Covid-19 tenir un impacte tan brutal.  

 

Però deixeu-me que us proposi The Martian. Ridley Scott ha fet, entre altres pel·lis oblidables, alguns grans films de la història recent del cinema com Alien o Blade Runner. I en aquesta llista cal afegir-hi The Martian, una de les seves darreres. 

 

Aparentment, parlem d’un film que té poc a veure amb el que vivim: és de ciència-ficció, passa en bona part a Mart i hi apareixen naus espacials de tota mena. Però, crec, ens pot ser útil. 

 

D’entrada, perquè ja ens va bé veure pel·lícules que ens atrapin i ens distreguin. I, amb The Martian, això ho tenim ben assegurat. És un film intens, apassionant, trepidant i inquietant, magníficament interpretat i amb unes poderoses i captivadores imatges. 

 

Però, sobretot, perquè a The Martian hi podem veure coses i perspectives que ens poden ser, individualment i col·lectivament, molt necessàries en el futur immediat que tenim al davant.  

 

D’una banda, davant la temptació d’abandonar per les dificultats, de deixar-se vèncer pel desànim, la frustració i la impotència, resistir. Si resiliència vol dir alguna cosa, el protagonista de The Martian ho exemplifica a la perfecció. Quan davant l’enèsim contratemps o dificultat, tenint tots els motius per llençar la tovallola, en lloc d’això, mira de trobar solucions i dur-les a la pràctica. Al final de la pel·lícula, en una breu reflexió, afirma que quan hi ha un problema pots resignar-t’hi o mirar de trobar una solució. I quan surti un nou problema, que segur que sortirà, altre cop el mateix. És una bona manera, realista i (pro)positiva de mirar-se la vida. Tindrem problemes. Segur. La qüestió no és pretendre no tenir-ne, sinó afrontar-los i mirar de superar-los de la millor manera possible.  

 

Però no només ens cal ser forts (mentalment) per afrontar les dificultats que podem trobar. També és crucial entendre, i aplicar, que les persones no estem soles. La solidaritat no és un valor positiu i angelical. És una eina efectiva i potent per trobar solucions junts, per acompanyar qui no pot, per rescatar qui ha perdut, per construir més humanitat. 

 

Tenim ara mateix moltes dificultats i vindran temps difícils. I més que mai ens caldrà afrontar-ho amb ganes de veure com superem els problemes que ens vinguin a sobre i, sempre, pensant com salvar-nos, però salvar-nos totes i tots, sense oblidar ni deixar ningú enrere. 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 238
L’ADN del lleure implica posar sempre al centre els infants i joves que acompanyem. Tant...
Especial Preparem un curs excepcional
Actualitat
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC