EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
23 de Octubre de 2020
29/01/2020 09:24h
Secretos de guerra
"Un dels valors del film és mostrar que no cal ser un heroi absolut o un covard total"
secretos de guerra
Jordi Armadans
Jordi Armadans
Politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau

Fitxa tècnica

“Secretos de guerra”

2014, Holanda

Dir: Dennis Bots

Intèrprets: Maas Bronkhuyzen, Joes Brauers, Nils Verkooijen, Pippa Allen, Loek Peter



Les pel·lícules on el protagonisme interpretatiu descansa en nens i nenes tenen els seus riscos. Per una banda, no sempre és fàcil aconseguir que gent molt jove sigui capaç d’interpretar uns papers de caire dramàtic, amb la complexitat de sentiments característics d’una història feta pel·lícula. Per l’altra, pot passar que la trama del film, inevitablement vinculada a activitats i comportaments de gent molt jove, esdevingui poc interessant per a un públic adult.

 

No és el cas de “Secretos de guerra”, una pel·lícula holandesa que pivota sobre la relació entre dos joves de 12 anys, companys d’escola i amics fora de l’aula, i una tercera jove que acaba d’arribar al poble.

 

Ja en els primers moments, el film ens mostra la bona i intensa relació entre en Tuur i en Lambert. Però, de seguida, observarem que aquesta relació d’amistat es produeix en un moment concret: un poble holandès, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Cal recordar que Holanda va patir l’ocupació nazi amb la qual cosa, com va passar en altres països, hi havia gent refractària als nazis però també n’hi havia alguns que hi col·laboraven i, a més, és clar, tenien el poder. En Tuur i en Lambert formen part de famílies que, al llarg de la pel·lícula, aniran aprofundint en les seves opcions: una família activa en la resistència antifeixista i l’altra aliada dels nazis fins a esdevenir, el pare de família, l’alcalde del poble.

 

L’arribada al poble de la Maartje acabarà de dibuixar el xoc de situacions i el quadre de complexitats, ja que és de família jueva.

 

“Secretos de guerra” ens mostra com l’amistat es veu afectada pel context polític i, en aquest cas, per un context de guerra, ocupació i repressió.

 

En aquest sentit la pel·lícula és una bona eina per a aproximar-nos a les situacions de polarització i confrontació. Arreu del món i a casa nostra es viuen situacions on creix la polarització ideològica, política, identitària, etcètera. En ocasions, aquestes situacions de polarització poden implicar dificultats per a la convivència. Però, no ho hem d’oblidar, finalment sempre tenim opcions. “Secretos de guerra” ens mostra clarament això: malgrat les tensions entre dos amics, fruit de les pròpies dificultats de tota relació humana però incrementades pel context polític de divisió i d’enfrontament, hi ha espai per a decidir si l’amistat ha de quedar, o si més no pot quedar, al marge de les tensions i divisions.

 

La pel·lícula no és un cant benintencionat i angelical a l’amistat, desconeixent i desconnectat els matisos i les dificultats que una situació de guerra generen. Al contrari, penso que uns dels valors del film és, precisament, mostrar que no és veritat que calgui ser un heroi absolut o un covard total. La pel·lícula no obvia que les preses de posicions polítiques, per les circumstàncies que siguin, són rellevants, importants i, d’alguna manera, inevitables. La qüestió és fins a quin punt volem mantenir aquestes conviccions i preses de posició. L’amistat ha de veure-s’hi totalment sucumbida? L’hem de salvar? Sense ser uns herois, podem continuar ‘militant’ en les nostres opcions (les que volem o les que ens ha tocat de viure) i, a la vegada, preservar uns mínims espais de fidelitat a l’amistat i, de retruc, a la dignitat humana quan tot invita a practicar el sectarisme extrem?

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 234
Avui dia, les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la vida dels i les...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC