- 2 maig 2024
La crisi de la Covid-19 augmentarà dràsticament la taxa de pobresa de les dones i ampliarà la bretxa entre homes i dones que es troben en situació de pobresa, segons les noves dades d'ONU Dones i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). S'esperava que la taxa de pobresa entre les dones disminuís el 2,7% entre 2019 i 2021; però les projeccions ara preveuen un augment de l' 9,1% a causa de la pandèmia i les seves conseqüències.
Les projeccions, que van encarregar ONU Dones i el PNUD a 'Pardee Centre for International Futures' de la Universitat de Denver, mostren que si bé la pandèmia repercutirà en els nivells de pobresa en general, les dones es veuran afectades de manera desproporcionada, sobretot les dones en edat reproductiva. El 2021, per cada 100 homes de 25 a 34 anys que viuen en la pobresa extrema (és a dir, amb 1,90 dòlars o menys per dia), hi haurà 118 dones, una bretxa que s'espera que augmenti a 121 dones per cada 100 homes d'aquí a 2030.
"L'augment de la pobresa extrema entre les dones, en particular en aquestes etapes de la vida, és una dura mostra de les profundes deficiències en les quals hem incorregut a l'hora de construir les nostres societats i economies", declara la directora executiva d'ONU Dones Phumzile Mlambo-Ngcuka. "Sabem que les dones assumeixen la major part de la responsabilitat de cures de la família, guanyen menys, estalvien menys i els seus llocs de treball són molt menys segurs. En efecte, generalment l'ocupació de les dones corre un 19% més de risc que la dels homes. L'evidència que tenim aquí sobre les múltiples desigualtats resulta fonamental per impulsar polítiques àgils i restauradores que col·loquin a les dones en el centre de la recuperació de la pandèmia", manifesta Phumzile Mlambo-Ngcuka.
Les dades resumides en l'informe d'ONU Dones 'From Insights to Action: Gender Equality in the wake of COVID-19' (Del coneixement a l'acció: la igualtat de gènere després de la Covid-19) mostren que la pandèmia arrossegarà a 96 milions de persones a la pobresa extrema el 2021, de les quals 47 milions seran dones i nenes. Això augmentarà el nombre total de dones i nenes que viuen en la pobresa extrema a 435 milions, amb pronòstics que estimen que aquesta xifra no tornarà als nivells anteriors a la pandèmia fins al 2030.
La crisi presenta una greu amenaça sobre les perspectives d'eradicar la pobresa extrema a finals d'aquesta dècada. D'altra banda, la realitat podria ser encara més ombrívola, ja que aquestes projeccions d'increment en les taxes de pobresa per a les dones i les nenes només donen compte de la revisió a la baixa del producte intern brut (PIB), el que exclou altres factors que també poden afectar la distribució de la pobresa per raó de sexe, com l'abandonament de l'activitat laboral per part de les dones a causa de les responsabilitats de cura infantil. "Seria possible treure de la pobresa a més de 100 milions de dones i nenes si els governs implementessin una estratègia integral orientada a millorar l'accés a l'educació i la planificació familiar, un salari just i equitatiu, i l'ampliació de les transferències socials" , assenyala Achim Steiner, administrador del PNUD. "Les dones suporten el major pes de la crisi de la Covid-19, ja que tenen més probabilitats de perdre la seva font d'ingressos i menys probabilitats de ser afectades per les mesures de protecció social. La inversió orientada a reduir la desigualtat de gènere no només és un dispositiu intel·ligent i assequible, sinó que és a més una decisió urgent que els governs poden adoptar per revertir els efectes de la pandèmia en la reducció de la pobresa", afegeix.
Les conseqüències de la pandèmia canviaran les prediccions de pobresa extrema per a totes les regions. Atès que el 59% de les dones pobres del món resideixen actualment a l'Àfrica subsahariana, la regió seguirà albergant el major nombre de persones en situació de pobresa extrema a tot el planeta. Malgrat els importants èxits en matèria de reducció de la pobresa assolits en els darrers anys, es pronostica que l'Àsia meridional experimentarà un ressorgiment de la pobresa extrema. El 2030, per cada 100 homes de 25 a 34 anys que viuen en la pobresa a l'Àsia meridional, hi haurà 129 dones pobres, en comparació amb les 118 estimades pel 2021. Si bé aquestes xifres resulten alarmants, en l'estudi s'estima que per treure al món de la pobresa extrema el 2030 es necessitaria només el 0,14% del PIB mundial (2 bilions de dòlars), i 48.000 milions de dòlars per superar la bretxa de pobresa amb raó de gènere. No obstant això, el nombre real podria resultar molt més alt, especialment si els governs no actuen o si ho fan molt tard.
L'incessant augment de les altres desigualtats de gènere preexistents també farà efecte en aquestes xifres. Les dones treballen en alguns dels sectors més castigats, com els d'allotjament, serveis de menjars, i el treball domèstic. Han experimentat una vulnerabilitat particular davant els acomiadaments i la pèrdua de mitjans de vida. Segons l'Organització Internacional del Treball, el juny de 2020, s'estimava que el 72% de les treballadores domèstiques de tot el món havien perdut la feina com a resultat de la Covid-19. Dones i homes estan assumint les tasques de la llar i la cura dels fills i familiars durant el confinament, tot i que la majoria de la feina encara recau sobre les espatlles de les dones i les nenes.
La minva del progrés no és inevitable. Les recomanacions per evitar que les dones quedin permanentment enrere a causa de la pandèmia són variades. Aquestes van des d'abordar la segregació ocupacional, les bretxes salarials de gènere i l'accés inadequat als serveis de cura infantil assequibles, passant per instrumentar paquets de suport econòmic per a les dones vulnerables i incrementar les mesures de protecció social adreçades a les dones i les nenes, fins a ampliar la disponibilitat d'investigacions i dades sobre els efectes de gènere de la Covid-19.
ETIQUETES
Vulnerabilitat Covid-19 Gènere
Editat per:
En conveni amb:
Amb la col·laboració de:
