El Govern de la Generalitat aprova el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020

El Govern ha aprovat aquest matí el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) 2020, un pla amb caràcter sectorial de coordinació en matèria de joventut que té com a finalitat establir els nous reptes i els objectius de les polítiques de joventut per donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu.

El Pla pretén assegurar la coherència metodològica en l'actuació de les diverses institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut, de conformitat amb la legislació de règim local. L’elaboració del pla ha comptat amb la participació de les entitats municipalistes, representades per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), i les entitats juvenils, representades pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).

El nou PNJCat parteix del moment actual i té alhora la missió de projectar l’horitzó cap al qual es vol avançar a 10 anys vista. La finalitat del document és determinar els problemes i les necessitats dels joves a Catalunya i establir les línies estratègiques i les actuacions públiques en aquesta matèria. El PNJCat incideix en les condicions de vida dels joves com a motor de transformació social i s’apodera aquest col·lectiu perquè sigui protagonista del seu projecte de vida.

El pla inclou eines de seguiment i de mesura dels resultats de les seves actuacions, així com una estratègia de desplegament. En aquest sentit, a partir d’un diagnòstic detallat i actualitzat de manera permanent, estableix 7 reptes dels quals es deriven 26 estratègies, 34 objectius estratègics i 179 d’operatius. Els 7 reptes i les 26 estratègies que fixa el pla són els següents:

1. Aconseguir l’èxit en la trajectòria educativa dels joves a través de l’augment de la taxa d’emancipació; la millora de l’èxit escolar; la reducció de l’abandonament prematur dels estudis; l’augment de la coresponsabilitat, el paper de la família; l’augment del coneixement de la tercera llengua; el manteniment del volum d’estudis superiors i la promoció de la formació professionals.
   
   
2. Aconseguir l’èxit en la trajectòria laboral dels joves a través de l’ augment de l’emprenedoria jove; la reducció de l’atur juvenil; la reducció de la temporalitat en la contractació juvenil i la reducció de la taxa de sinistralitat juvenil.
   
   
3. Aconseguir l’èxit en la transició domiciliària dels joves a través de la reducció de l’esforç econòmic juvenil per la compra i pel lloguer de l’habitatge i l’augment del nombre de joves en règim de lloguer.
   
   
4. Promoure una vida saludable dels joves a través de l’augment de la pràctica esportiva entre els joves; reducció de la taxa d’embarassos adolescents i la reducció del consum de risc d’alcohol.
   
   
5. Avançar cap a l’autonomia, el desenvolupament personal i la participació dels joves, a través de l’increment de la intenció de vot juvenil; l’augment de pràctiques participatives juvenils i l’increment de l’associacionisme juvenil.
   
   
6. Universalitzar la cultura entre la població juvenil: treballar perquè l’oferta cultural respongui als objectius educatius i socialment cohesionadors, a través de l’augment de les persones joves lectores; l’increment de l’assistència a espectacles i l’augment de l’ús social del català.
   
   
7. Avançar cap a un nou model de país i de societat cohesionada, vertebrada territorialment, sostenible, inclusiva i innovadora en les formes d’organització col·lectiva a través de la distribució equitativa del treball domèstic entre gèneres; la disminució de la victimització delictiva dels joves i la disminució de la desigualtat de renda de les persones joves.