Els drets dels infants: encara molt per fer

Sovint quan ens parlen dels drets dels infants ens venen al cap imatges de països en vies de desenvolupament amb nens cosint pilotes de futbol o realitzant treballs de gran duresa. És la cara més crua de la manca de drets en aquesta franja d’edat tan fràgil. Els drets dels infants, però, van més enllà d’aquestes imatges i no podem dir que, a casa nostra, siguin un tema superat.

Els drets dels infants van rebre el primer reconeixement internacional important amb la Declaració dels drets dels infants de Nacions Unides de 1959, efemèride que es commemora cada any el 20 de novembre, el Dia Universal dels Drets dels Infants (DUDI). Aquest dia se celebra també l’adopció, al 1989, de la Convenció dels drets de l’infant per part de l’Assemblea General de Nacions Unides. Aquests documents són la base de les legislacions que molts països ha anat aprovant per defensar els drets dels infants i promoure’ls, si més no, sobre el paper.

Ara, però, s’ha donat un pas més i l’infant deixa de ser només objecte de protecció per ser considerat subjecte de drets. Aquest canvi de paradigma ve donat pel Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets de l’Infant que l’Estat espanyol va ratificar el passat 3 de juny. D’aquesta manera, qualsevol infant pot presentar una queixa davant d’una violació dels seus drets i serà estudiada per un comitè d’experts, facilita l’accés a la justícia als nens i nenes que ho necessitin i, entre d’altres avenços, estableix que els Estats que no protegeixin els drets dels infants o no responguin adequadament davant dels abusos seran examinats internacionalment.

L’aliment, una mancança bàsica

De vegades, però, aquests drets semblen pura retòrica davant del dia a dia i de les denúncies concretes. Per exemple, el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, presentava aquest estiu un informe davant el Parlament on demanava mesures urgents per pal·liar la malnutrició infantil. Segons les dades del Síndic, 50.000 infants de Catalunya pateixen mancances en la seva alimentació, una situació que considera clarament vinculada a la crisi econòmica i a la contenció de la despesa pública en l’atenció als col·lectius més necessitats.

En aquest sentit, una reivindicació que les entitats del tercer sector com Càritas o Creus Roja venen proclamant des de fa ja alguns anys és el reforç de les beques menjador com a garantia de que els infants aconsegueixin menjar adequadament almenys un cop al dia. I és que el dret a una alimentació saludable és bàsic i va lligat a molts altres drets. Recordem que, per exemple, un informe del 2011 d’Unicef i de la Fundació Pere Tarrés ja assegurava que el 30% dels fills de famílies que subsisteixen amb menys de 640 euros al mes no aconsegueix el graduat escolar. I és evident que, amb gana, costa estudiar.

Ara el Parlament ha instat el Govern a garantir tres àpats diaris a infants en situació de pobresa. Una de les vies estudiades és a través de convenis amb entitats d’educació en el lleure, reforçant així el paper social que aquestes entitats s’han vist obligades a fer cada cop més en pro dels nens i nenes del país.

També en aquesta línia, el comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muiznieks, ha alertat recentment el Govern espanyol que la situació de pobresa, desigualtat social, malnutrició i mal allotjament en què es troben nens i adults de tot l’Estat poden tenir “conseqüències devastadores a llarg termini”. També ha demanat “que no s’exclogui cap nen de l’atenció sanitària, independentment de la situació legal dels seus pares” o que es proporcionin habitatges alternatius en casos de desnonaments de famílies amb fills. Muiznieks fins i tot ha recordat que “hi ha millores maneres de respectar els drets humans en un context d’austeritat” i que “és essencial prestar atenció als grups més vulnerables quan es fan retallades del pressupost públic”.

Dret a ser nens

Els drets recollits per la Convenció es poden dividir en tres grups: els de supervivència i desenvolupament, els de protecció i els de participació. Encara que no siguin vitals, no deixen de ser importants per al correcte desenvolupament de l’infant drets com a ser un mateix, a la participació, al joc, a tenir la companyia d’un adult, etc.

L’Estatut d’Autonomia recull de manera específica el dret dels menors a “rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social”. Amb aquesta afirmació queden recollits drets com el de l’article 31 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que especifica que els estats “reconeixen el dret de l’infant al descans, al lleure, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seva edat i a participar lliurement en la vida cultural i artística”.

És en aquest context en què el reconeixement del dret a l’educació en el lleure es fa palès. A banda de les activitats de cap de setmana que realitzen esplais i caus, només durant el passat estiu 200.000 infants i joves van gaudir de les 4.000 activitats de lleure programades a Catalunya. Però cada cop les famílies ho tenen més difícil per seguir enviant els seus fills de colònies o campaments, per la qual cosa es fan més necessàries que mai les beques i ajuts perquè cap infant es quedi a casa per motius econòmics.

Per a molts, aquestes activitats són una oportunitat única de descoberta, de companyonia, de conèixer altres realitats i de gaudir d’un temps lúdic i educatiu que el seu entorn més proper no els pot oferir.

No oblidem, però, que més enllà de les activitats d’estiu, els centres d’esplai i els agrupaments escolta són un gran marc per donar a conèixer i fomentar, en el dia a dia i a través de la pràctica, tots aquests drets entre els mateixos infants. I conèixer els propis drets és el primer pas.