Entrevista a Imanol Zubero, sociòleg

Fa 16 anys, la revista Estris va realitzar una entrevista a Imanol Zubero (Alonsotegi, 1961). En aquell moment, era portaveu de Gesto por la Paz i vam dedicar gran part de l'entrevista a parlar sobre el conflicte armat. Al cap dels anys, va arribar allò que era impensable: ETA va deixar les armes. A finals de maig del 2013, Gesto por la Paz va decidir que era el moment de dir adéu i va desaparèixer.

Avui Imanol Zubero segueix sent Professor Titular de Sociologia a la Universitat del País Basc i és president de l'Associació Basca de Sociologia i Ciència Política. També ha estat regidor de l’Ajuntament d’Alonsotegi (2001-2007) amb la candidatura veïnal Alonsotegiko Ezkerra i senador per Bizkaia amb el PSE-PSOE-EE (2008-2012).

El proper 17 d'octubre, a Barcelona, realitzarà la ponència final en el 3r Congrés de Lleure Educatiu que porta per títol “La contribució del lleure educatiu en la societat del s.XXI”. El congrés està organitzat per la Fundació Pere Tarrés i Didania. Aquests dos blocs expressen algunes de les seves preocupacions i interessos: http://oficiodesociologo.blogspot.com.es i http://imanol-zubero.blogspot.com.es.

"La contribució del lleure educatiu té avui més importància que mai"

Deixi'm començar l'entrevista parlant d'educació. La pregunta del milió: quina és la contribució del lleure en la societat del s. XXI?
En la mesura en què el món de les organitzacions i iniciatives relacionades amb l'educació en el lleure és molt divers i plural, m’és impossible donar una resposta unívoca i clara a aquesta pregunta. Sens dubte, hi ha moltes i molt variades contribucions, a escales territorials i amb horitzons d'intervenció diferents, que exigirien judicis o valoracions adaptats a cadascuna d’elles. Sí que tinc molt clar que aquesta contribució té més importància que mai en la societat actual. El seu objectiu hauria de ser la reivindicació i defensa del lleure com un temps alliberat, a resguard de la voracitat del mercat, que només aspira a convertir el temps de lleure en temps per al consum; un lleure que sigui útil però no utilitarista, que no sigui una “pèrdua” però que tampoc estigui al servei del benefici; un temps al servei de la humanització i de la construcció de convivència.

Respon el lleure als requeriments de la societat actual? Quins han de ser els seus reptes?
No crec que hi hagi una única demanda de la societat actual cap a l’educació en el lleure. Més aviat penso que hi ha múltiples demandes, no sempre coherents. Les famílies poden demanar que el lleure sigui una eina que faciliti la conciliació laboral-familiar (un espai on poder “deixar” els fills sense preocupacions); les institucions polítiques poden somiar amb un lleure que serveixi per construir ciutadanes i ciutadans enquadrats en un determinat marc ideològic; les empreses potser desitgen un lleure on col•locar els seus productes i formar consumidors; les institucions educatives potser desitgen que l’educació en el lleure sigui un complement de l'educació formal… Jo crec que les organitzacions de lleure han de ser molt conscients d'aquesta pluralitat de demandes, clar que sí, però no haurien de posar-se al seu servei, sinó destriar entre totes elles i plantejar-se els seus propis objectius. Objectius que, com apuntava abans, haurien de girar al voltant de la naturalesa relacional i per a la convivència, constructora de vincles i de teixit social, de les organitzacions del sector.

Si jo li demano feina i al meu CV posa que he estat monitor, ho tindrà en compte? És un valor afegit en la inserció sociolaboral?
Aquesta és una pregunta molt interessant. En d’altres països, i l'exemple més clar és Estats Units, tenir experiència de treball voluntari en organitzacions del tercer sector és un valor afegit en qualsevol currículum, és un indicador de compromís cívic, però també de competències. Desgraciadament, a l’Estat espanyol les coses no són així. Aquí és com si el voluntariat fos cosa “de capellans” o de gent sense res millor a fer. I és un error perquè, com dic, el món de l'acció voluntària ens permet desenvolupar capacitats, actituds i competències de lideratge, compromís, resolució de conflictes, empatia, comunicació, solució de problemes, etc., que són fonamentals per treballar i viure en societats complexes.

És l'educació en el lleure una escola de lideratge amb un potencial compromís social?
Sens dubte. Els camins pels quals cadascú accedeix a l'educació en el lleure poden ser molt diversos, així com les motivacions per fer-ho (des del compromís més pur fins al projecte professional), però quan ens mantenim durant un temps en aquest àmbit, el compromís es converteix en l'element essencial.

Com creu que la societat visualitza el nostre sector? Què aportem realment?
Segurament el lleure pateix un cert dèficit de visibilitat, una percepció borrosa de la seva realitat. D'una banda, pot considerar-se que forma part de l'espai del tercer sector, però no té aquesta dimensió immediatament “social” (o, més aviat, socioeconòmica) d'altres organitzacions més conegudes. D’altra banda, hi ha qui pot pensar que es tracta d'un àmbit subsidiari, que fa coses que haurien de fer les famílies o les escoles, encara que per diverses raons no puguin fer-les. No obstant això, les persones que tenen un coneixement directe d'aquest món (perquè en el seu temps van ser voluntaris, o perquè les seves filles i fills participen en activitats de lleure) ho valoren molt. Per què? Perquè permet viure experiències d'autèntica humanització que ens converteixen en millors persones i que no són tan comunes en la nostra vida del dia a dia.

L'educació en el lleure és un element de cohesió social?
I tant, aquesta és a més la seva gran contribució. Escriu Daniel Pennac en el seu meravellós llibre “Mal d’escola” que “reduïts a nosaltres mateixos, ens reduïm a res”. L'experiència essencial del lleure és la de formar-nos amb d’altres persones, la de coeducar-nos, però també la de formar-nos per a uns altres, la de plantejar l'educació com un bé comú, compartit, i un espai al servei de la comunitat.

(Extracte de l'entrevista publicada a l'Estris núm. 203)