- 19 abril 2024
Com l'entitat d’educació en el lleure més gran de Catalunya amb presència en el territori català i balear, la Fundació Pere Tarrés ha elaborat un informe amb la participació dels equips de coordinadors i monitors de les seves colònies i casals. Un recull que fa un balanç dels principals encerts que han afavorit la gestió d'aquests espais en un estiu tan complex i diferent com aquest, i alhora dels esculls més importants que l’han dificultat. La seva voluntat és "oferir aquests aprenentatges als diferents agents educatius (famílies, escoles, entitats de lleure, administracions i famílies) de cara al futur, i especialment, per l’inici del nou curs escolar".
La irrupció de la covid-19 i la posterior pandèmia han suposat un trasbals per a la societat, també a l’hora de dur a terme les activitats d’estiu i, enguany, les entitats de lleure s’han vist fortament condicionades a l'hora d’organitzar i promoure els casals i les colònies, pràcticament els primers espais a rebre els infants, adolescents i joves de forma generalitzada després dels mesos de confinament. L’arribada del virus ha alterat el disseny de les activitats així com tots els elements propis del lleure, com ara el contracte estret, la vida en grup o l’experiència de compartir hàbits i situacions quotidianes. "Malgrat la complexitat de la conjuntura, la Fundació Pere Tarrés ha prioritzat, en tot moment, continuar amb les activitats d’estiu amb l’objectiu de propiciar una experiència educativa, inclusiva i de reconnexió i socialització per als infants, adolescents i joves després d’un confinament llarg i un seguit de restriccions que han alterat completament les seves rutines i manera de relacionar-se. Tot plegat sense oblidar la necessitat de garantir i cuidar aspectes essencials com l’alimentació saludable i l’acompanyament emocional per professionals de l’àmbit educatiu i social", expliquen des de l'entitat.
Així, malgrat les alteracions en el ritme de les activitats amb l’aplicació de protocols, des de la Fundació Pere Tarrés asseguren continuar "defensant la importància del lleure educatiu, ja sigui als casals i colònies com a les extraescolars que tenen lloc un cop ha acabat la jornada lectiva". "El seu paper inclusiu, com a motor d’igualtat d’oportunitats, a més del seu component socialitzador, continuen sent imprescindibles. El grau de professionalitat mostrat per monitors/es i educadors/es durant l’estiu ha deixat palès el seu compromís per la seguretat i el benestar dels infants i joves. És per això que tots els actors implicats hem de fer possible que el lleure continuï sent una prioritat", afegeixen.
Un esforç col·lectiu
esforç de tants professionals i voluntaris ha estat l’eix d’acció de la Fundació Pere Tarrés i els seus centres d’esplai i centres socioeducatius adherits que, davant d’una situació extremadament complexa, ha permès extreure les primeres conclusions d’una temporada d’activitats absolutament atípica. La seva expertesa i dedicació ha permès elaborar un seguit d’aprenentatges i detectar diverses incidències que posen a disposició de les institucions, les entitats i la societat per tal de poder fer front al desafiament que enguany comporta la tornada als centres educatius.
Per poder tirar endavant les activitats, ha estat necessari crear un context propici i de diàleg constant entre administració i entitats, que ha fet possible, a través del compromís col·lectiu, adaptar el lleure als requeriments sanitaris. Així, la col·laboració amb l’Administració a l'hora de fer protocols, malgrat algunes disfuncions comunicatives, ha permès oferir unes activitats regulades i segures. Tot això, sumat a la coordinació pedagògica i organitzativa, a l’adaptació dels equipaments i a la formació dels professionals. "Recordem que els monitors i monitores han estat el primer contacte social i educatiu que han tingut els infants i joves després del confinament i aquest col·lectiu ha hagut de posar en pràctica protocols que, sovint, no eren prou madurs", destaquen des de la Fundació Pere Tarrés.
El lideratge social i públic, essencial
Davant d’una situació excepcional com la que estem vivint aquest 2020, posar en marxa les activitats d’estiu ha generat neguit a causa de la gran responsabilitat que suposava. "Ha estat necessari un lideratge social i públic per part de l’Administració per oferir confiança i seguretat en la presa de decisions. Tot i això, s’han donat errors de plantejament i execució que, en cap cas, han d’estar justificats per la incertesa del context. D’aquesta manera, els grans damnificats pels errors d’actuació i la manca de lideratge públic han estat les entitats juvenils i de voluntariat i, malgrat els esforços de posar en marxa un programa d’activitats segur, algunes d’elles no han pogut tirar endavant i han hagut de suspendre la seva oferta de lleure", apunten.
Malgrat que des de la Fundació Pere Tarrés es valora que el balanç del nombre de contagis respecte el gruix d’infants i joves participants a les activitats d’estiu és molt positiu (amb 10 casos de contagi, 5 dels quals eren adults, respecte més de 21.000 nens i nenes participants), l’aplicació dels protocols i procediments ha distorsionat en nombroses ocasions el ritme de les activitats. "La prova PCR és determinant per saber com actuar respecte l’activitat i un dels grans inconvenients és que el circuit no és àgil i l’espera per rebre els resultats és massa llarga. No poder distingir entre símptomes normals (com dècimes de febre per una insolació) i els de la covid-19, protocols que no contemplen totes les situacions possibles o bé el col·lapse de la formació que l’Administració va posar a disposició dels professionals del lleure han generat situacions d’estrès que podien haver-se evitat", diuen des de l'entitat.
Millorar la resposta davant possibles casos
Un dels grans contratemps que la Fundació Pere Tarrés i els centres d’esplai i centres socioeducatius adherits han hagut de fer front ha estat el protocol de resposta davant possibles casos de covid-19. El circuit de proves PCR s’ha revelat com poc àgil amb moltes incidències i disparitat de criteris en la seva aplicació. Gestionar el temps d’espera del resultat ha estat també un trasbals en el ritme de les activitats. En tots els casos, la Fundació Pere Tarrés ha optat per paralitzar l’activitat a l’espera de saber si podria tornar a engegar-la o bé s’hauria d’anular perquè el possible cas acabava sent positiu. D’altra banda, la fundació considera que és necessària la coordinació de tots els interlocutors implicats, com el 061, els centres atenció primària o el Departament de Joventut, per tal d’evitar missatges contradictoris, tracte desigual entre cas positiu i sospitós i, sobretot, propiciar una gestió eficaç dels contactes de la persona sospitosa per poder trencar la cadena de contagi.
Per últim, l’informe de la Fundació Pere Tarrés considera que l’ajuda de l’Administració no es pot perdre en "un laberint burocràtic" perquè moltes famílies depenen d’elles. "El sistema de beques d’enguany ha patit retards, així com la gestió de la convocatòria d’oferta de recursos econòmics, un promesa de l’Administració que, malgrat tractar-se d’una decisió encertada, podria deixar de ser-ho si no s’arriba a temps", lamenten. I conclouen: "La Fundació Pere Tarrés es posa a disposició d’administracions, entitats i centres amb l’objectiu d’ajudar, col·laborar i sumar plegats en aquest nou curs, tenint en compte que ens trobem davant d’un repte col·lectiu com a societat".
ETIQUETES
Editat per:
En conveni amb:
Amb la col·laboració de:
