Mor l’escultor Josep Maria Subirachs

L’escultor Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927-2014), un dels principals referents de l’escultura catalana de la segona meitat del s.XX, moria el passat dilluns 7 d’abril. Autor de la controvertida façana de La Passió de La Sagrada Família, així com d’obres tan característiques per a la ciutat de Barcelona com el monument a Francesc Macià de la Plaça Catalunya i d’altres repartides per tot el món, Subirachs va suposar un punt d’inflexió entre l’escultura convencional i noucentista per convertir-se en un dels principals exponents de l’art d’avantguarda, tot i que ell mateix no s’acabava de reconèixer en aquesta etiqueta.

“Quan l’art és l’alè de d’una vida” és el títol de l’entrevista que les periodistes Beatriu Montobbio i Gemma Aragall li van fer per a la revista Estris núm. 75 (1995) i que us oferim íntegrament pel seu valor històric.

D’aquesta entrevista, us destaquem 5 de les principals frases de Subirachs, que mostren el seu tarannà, la passió per la seva feina i la seva opinió sobre l’art en general.

1. “Valia la pena continuar l’obra de Gaudí perquè l’art és sempre una aventura i aquesta aventura era extraordinària”.
   
   
2. “L’art no ha de ser mai imitació, ha de ser una cosa creativa. I si jo intentés fer l’estil d’en Gaudí, seria una imitació desplaçada en el temps”.
   
   
3. “Estem en una època de transició molt crítica on el que s’anomenen avantguardes ja són com un nou academicisme”.
   
   
4. “El treball de l’artista forma part de la seva mateixa vida, per això a mi m’agrada viure allà on treballo. El meu horari de treball és treballar sempre”.
   
   
5. “Caldria seleccionar les obres que realment són modèliques per ensenyar-les als joves, perquè s’adonin que l’obra d’art no és un acte de frivolitat, sinó una manera d’aprofundir en la vida”.