EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
06 de Desembre de 2019
27/01/2015 13:54h
Allò que ens aporten les muntanyes
Jesús Vilar
Jesús Vilar
Mestre i doctor en Pedagogia. Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL).

Com han posat de manifest en els seus textos els grans alpinistes clàssics (Bonatti, Terray, Diemberger...), les diferents activitats de muntanya són un escenari immillorable per al creixement personal. L’alpinisme, l’escalada, l’esquí de muntanya o el senderisme d’un cert nivell de dificultat, possibiliten la formació d’actituds: l’autoconeixement de les pròpies potencialitats i limitacions, la solidaritat i la comprensió davant del patiment de l’altre/a, l’autocontrol (davant de la por, del dolor...), la capacitat d'espera, la superació, la creativitat, la interioritat i la reflexivitat, la contemplació, l’austeritat, la paciència... són algunes de les virtuts que es poden desenvolupar a la muntanya i que després seran útils tota la vida.


Cal reivindicar novament el valor de les muntanyes com a escenari de creixement personal global i recuperar l’esperit clàssic de l’aprenentatge conscient i progressiu. Avui dia, els anomenats “esports d’aventura” donen una falsa sensació de senzillesa en convertir l’activitat de muntanya en una qüestió tècnica supervisada per una persona experta on el practicant només ha de seguir obedientment unes pautes tancades que li donen la falsa sensació de controlar-la. D’aquesta forma, desapareix la consciència i l’aprenentatge integral.


Perquè aquest aprenentatge es produeixi de forma adequada, cal crear unes condicions que l’afavoreixin. No es tracta de posar-se en situacions crítiques gratuïtament ni d’assumir riscos de manera irresponsable per experimentar vivències noves. Al contrari, cal abordar les sortides des del càlcul racional del risc que s’assumeix i des del coneixement del llindar que no es pot traspassar per no entrar en una situació de perill sense control.


No es tracta d’anar “a l’aventura”, entesa com improvisació i falta de previsió, sinó de viure “aventures”, des de la racionalitat i la consciència dels riscos que s’assumeixen per minimitzar-los i mantenir-se dins d’una zona de seguretat. I en aquesta vivència pausada i reflexiva apareixeran els valors i les virtuts que aquest escenari ens aporta. La muntanya no ha de ser consum; al contrari, cal veure-la com un espai per aprendre a ser, amb un mateix i amb els altres.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 228
L'educació en el lleure és pionera en la innovació pedagògica....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC